Regne de Capadòcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - i net d'Antíoc + i nét d'Antíoc |
m Corregit: -reconeixeren +reconegueren |
||
Línia 12:
El poder dels selèucides ja no era el mateix des de la partició del {{aC|244}}, i el rei Antíoc Hierax ("el Voltó") acabava de ser derrotat a la lluita contra el rei de [[Pèrgam]], Àtal II, qui li retreia el suport donat als [[gàlates]] en els saquejos a territori de Pèrgam, i el germà d'Hierax, el rei [[Seleuc II Cal·línic]] de Síria no havia gosat intervenir. Hierax fou expulsat dels seus territoris el {{aC|227}} i quan va intentar apoderar-se d'altres territoris del seu germà fou derrotat per aquest i va fugir per acabar morint en circumstàncies desconegudes, i el mateix Seleuc II va morir el {{aC|226}} en què el va succeir el seu fill Alexandre amb el nom de [[Seleuc III Ceraune]] ("el Llamp"). És probable que Ariarates III no fos massa fidel als selèucides perquè quan es parla del seu fill i successor Ariarates IV es diu que es va aliar als selèucides cosa innecessària si ja era fidel. Tot i així probablement Ariarates III va morir de mort natural (vers el {{aC|224}} o poc després) sense perill pel seu govern; el seu títol no és clar, però a les monedes apareix amb la diadema reial. El seu fill Ariarates va pujar molt jove al tron, probablement com a menor d'edat, i això devia ajudar a l'increment de la influència selèucida. Apareix també a les monedes amb la diadema reial, el que suggereix una consolidació del títol. Quant el {{aC|190}} els selèucides van entrar en guerra amb Roma, es va formar una poderosa coalició contra [[Antíoc III el gran]] en la qual van entrar Macedònia, Pèrgam, [[Cartago]] i Egipte; Antíoc només tenia com aliats segurs als [[etolis]] de Grècia, als Gàlates i a Ariarates IV de Capadòcia, i a aquest rei li va donar en matrimoni una filla seva. La decisiva batalla de [[Magnèsia del Sipilos]], que va guanyar el romà [[Cneu Domici Aenobarb]], va deixar l'Àsia menor en mans dels romans, retirant-se Antíoc més enllà del [[Muntanyes del Taure|Taure]]. Ariarates IV es va veure forçat a una aliança amb el rei de Pèrgam, que havia demanat als romans que li donessin Capadòcia en pagament del seu ajut a la guerra. Finalment, al [[tractat d'Apamea]], Capadòcia va restar independent i aliada a Pèrgam (que va incorporar el [[Quersonès Traci]], [[Regió de Frígia|Frígia]], [[Licaònia]], Pisídia o [[Psídia]] i [[Pamfília]]). A la mort del rei el {{aC|163}} el va succeir el seu fill Ariarates V Philopator que va renovar l'amistat amb Roma a la que va enviar emissaris per comunicar el seu adveniment i el seu desig d'amistat.
El {{aC|158}} [[Demetri I Soter]], fill de [[Seleuc IV Philopator]] i nét d'Antíoc III el gran, del partit enemic de Roma, que havia arribat al poder el {{aC|162}}, decideix controlar Capadòcia i va envair el país col·locant al tron a Holofernes (Orofernes), que fou presentat com a membre de la família reial però que no se sap si ho era realment. El rei deposat va demanar ajut a Roma i el Senat romà va decretar el seu restabliment el {{aC|157}}. Ariarates V fou restablert amb l'ajut de Pèrgam, Roma i Egipte. Després el rei Capadoci va col·laborar en trobar un rival de Demetri, [[Alexandre I Balas]], que deia ser fill d'Antíoc IV, que amb el suport del rei de Capadòcia, de Tolomeu VI d'Egipte, i d'Àtal II de Pèrgam va desfermar la guerra civil a l'[[Imperi Selèucida]]. L'any {{aC|130}} el rei Ariarates V va marxar junt amb el procònsol Cras (Crassus) contra el rebel Aristònic, fill natural del rei de Pèrgam i germà d'Àtal III, que reclamava el regne del seu pare, administrat temporalment pel senat de Roma a l'espera de nomenar successor. Aristònic fou derrotat i capturat pel cònsol Perpenna i enviat a Roma (on es va suïcidar) però Ariarates V va morir el mateix any. La viuda Nisa (Nysa) va fer matar als cinc fills gran i va proclamar rei al sisè fill, un menor, sota el nom d'Ariarates VI (conegut per Epiphanes o Philopator) sota la seva regència; durant algun temps es van produir desordres al regne fins al {{aC|124}}, en què, a prop de la majoria d'edat, Nisa va tractar de matar a Ariarates VI; l'intent va fracassar i la reina va morir a mans del poble aixecat. Un temps després Ariarates VI va assolir la majoria d'edat i es va casar amb una filla del rei [[Mitridates V Evergetes]] del Pont de nom Laodice. A la seva prematura mort vers el {{aC|116}} el va succeir el seu fill gran Ariarates VII que va morir jove el {{aC|99}} suposadament enverinat per un emissari de [[Mitridates VI Eupator]] del Pont, i el va succeir el seu germà Ariarates VIII que aviat va entrar en guerra amb [[Regne de Bitínia|Bitínia]] per la possessió de [[Paflagònia]]. Poc temps després el rei Mitridates del Pont va entrar al país suposadament per ajudar al regne del seu nebot contra Bitínia, però en realitat amb intenció d'ocupar-lo. Ariarates VIII se'n va adonar aviat i li va declarar la guerra, però després d'unes setmanes de lluita ambdós reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi, va assassinar a Ariarates VIII, amb el qual la dinastia es va extingir. Mitridates va proclamar rei al seu fill de 8 anys amb el nom d'Ariarates IX, sota la regència de Gordi, però els notables del país no el
== Sàtrapes ==
| |||