Diferència entre revisions de la pàgina «Vestal»

11 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Revertides les edicions de ANDREU GORDO. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de ANDREU GORDO. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
[[Fitxer:Vestal Palatino Inv12491.jpg|thumb|Baix-relleu d'una vestal|248x248px]]
A l'[[antiga Roma]], una sacerdotessa consagrada a la [[deessa]] [[Vesta (mitologia)|Vesta]], rebia el nom de '''Verge Vestal''' o simplement '''Vestal'''. Al començament eren elegides pel [[rei de Roma]] i després, en proclamar-se la [[república romana]], pel ''[[Pontífex Màxim]]''.
==Requisits==
La [[llei Papia]] ordenava que quan es produïa una vacant el [[Pontífex Màxim]] havia de seleccionar vint donzelles i d'aquestes una era elegida per sorteig, amb preferència la que ja tenia una germana vestal i les filles de sacerdots d'alt rang. Aquesta llei sembla que es va establir pel refús dels pares a donar les seves filles,<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Suetoni]]|títol=Augustus|pàgines=31}}</ref> i l'oposició no va parar de créixer fins que en temps d'[[August]] les llibertes van ser declarades elegibles. De fet l'elecció per sorteig mai es va produir si hi havia candidates voluntàries que reunien les condicions. Una vegada escollida, es feia la cerimònia de la ''captio'' ("captura"): El Pontífex Màxim agafava a la vestal per la mà, li deia: ''sacerdotem vestalem quae sacra, faciat quae ious siet sacerdotem vestalem facere propopulo romano quiritium utei quae optima lege fovit ita te amata capio''<ref>La traducció podria ser: «Jo et prenc, estimada, per a ser sacerdotessa de Vesta, i t'encarregaràs dels ritus sagrats doncs és el que diu la llei en benefici del poble romà, amb les millors condicions» {{ref-llibre|cognom=[[Aule Gel·li]]|títol=Noctes Aticae|pàgines=1, 12}}</ref> i se l'enduia. Una vegada la candidata a vestal era seleccionada, era separada de la seva família, conduïda al temple (''Atrium de Vesta'') on li eren tallats els cabells, i on era suspesa d'un arbre, a fi de deixar clar que ja no depenia de la seva [[família]]. Viuria en endavant al recinte sagrat sota vigilància i control del col·legi pontifical.
==Obligacions==
El servei com a vestal durava trenta anys. Els primers deu aprenia els misteris annexos als seus deures i era anomenada ''discipula''; els següents deu feia les cerimònies, i als darrers deu donava instrucció a les novícies. Durant tot aquest temps havia de mantenir el vot de castedat, però una vegada passats els 30 anys era lliure de fer el que volgués <ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides Paral·leles. Vida de Numa.IX|pàgines= 5-10}}</ref> i fins i tot es podia casar encara que molt poques feien ús d'aquest privilegi i en general les vestals morien com havien viscut: al servei d'una deïtat com a celibatàries al temple. La decana de les vestals era anomenada ''Vestalis Maxima'' o ''Virgo MaximusMaxima''.
 
A més de privilegis i honors per tot arreu, les vestals podien testar, encara vivint els seus pares. Fins i tot disposar del seu sense necessitat de tutor o guardià.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Suetoni]]|títol=Augustus|pàgines=101}}</ref>
371.395

modificacions