Trípoli: diferència entre les revisions

Trípoli fou fundada al [[segle VII aC]] pels [[fenicis]], que l'anomenaven Oea.<ref>{{ref-llibre| cognom=Hopkins | nom=Daniel J | any=1997| títol=Merriam-Webster's Geographical Dictionary (Index) | editorial= [[Merriam-Webster]] | isbn=0-8777-9546-0 }}</ref> Va passar a mans romanes cap al {{segle |II}} aC, i fou una de les tres ciutats de la regió de Trípoli (de ''Tripolis'' = 'tres ciutats') o Tripolitana (amb Sabratha i [[Leptis Magna]]), amb una economia pròspera. La ciutat estava a uns km a l'oest de Leptis Magna, i tenia un port petit però ben protegit. Els romans la van engrandir, però va conservar el nom d'''Oea'' fins al {{segle |III}}.

El 642, [[Amr ibn al-As]], quan encara no s'havia acabat la conquesta d'Egipte (que va acabar el 645), va avançar des d'Alexandria i va conquerir la [[ciutat de Barca]] creuant les fortaleses d{{'}}Apol·lònia Sozusa (Sus), Paraetorium ([[Marsa Matruh]]) i Ptolemaïs (Tulamayta), arribant fins a Tauchira (Tukra). Amr tenia com a objectiu Trípoli i va llençar una segona incursió a la segona part de l'any 642; els bizantins s'havien fortificat a Teuchira o Tauchira, però els va deixar enrere i es va presentar a Trípoli. La vila estava ben fortificada i hi havia alguns vaixells al seu port; mancat de màquines de setge, va haver de bloquejar la ciutat i esperar; al cap d'un mes, es va descobrir una bretxa i els àrabs es van esmunyir a la ciutat i la van saquejar; sembla que això fou encara el 642, ja que dos obres més o menys contemporànies ho diuen, però [[al-Bakri]] hi dóna l'any 643. La població bizantina i la guarnició van fugir amb els vaixells. Un temps després els bizantins reconquerien Trípoli. Les fonts no esmenten gairebé Trípoli en els següents anys. Ibn Hudaydj l'hauria reconquerit el 667 segons la demostració de l'historiador A. Talha, basada en proves indirectes, però cap document permet assegurar que estigués en mans dels àrabs quan [[Uqba ibn Nafi]] va fer la seva expedició fins a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. El 690, els bizantins van reconquerir la [[ciutat de Barca]] i si no ho havien fet abans, segurament van ocupar llavors també Trípoli. Els bizantins mantenien fortaleses costaneres allà on podien, però quan estaven amenaçats es retiraven i s'emportaven la població amb els seus vaixells; aquestosaquests romanitzats fugitius s'anomenen en les fonts àrabs ''afariq''. Trípoli no va tardar gaire temps a caure en mans d'Hasan ibn al-Numan el 696. Va començar a ser important per als àrabs quan [[Musa ibn Nusayr]] va culminar la conquesta del nord d'Àfrica el 710.

El 800 es va establir l'emirat [[aglàbida]]. La seva possessió de Trípoli fou generalment pacífica; el 878/879, la ciutat fou atacada pels [[tulúnides]] egipcis però l'expedició va fracassar. El 909, va passar als fatimites i, el 969, el general [[Djawhar al-Sikilli]] va sortir de Trípoli per anar a conquerir Egipte. El 972, [[Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah]] es va traslladar a Egipte i va deixar els dominis occidentals al seu lloctinent, el sanhadja [[Buluggin ibn Ziri]], iniciador de la dinastia [[zírida]]. Van governar fins a l'any 1000, però en aquest moment el governador local la va donar a Yanis al-Sikilli, governador fatimita de la [[Cirenaica]]. L'emir [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] va enviar un exèrcit a la ciutat, però abans d'arribar va caure en mans de Falful, dels [[Banu Khazrun]], i es va crear l'[[emirat maghrawa de Trípoli]], que va durar un segle i mig. El 1049, els zírida [[Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis]] va deixar de fer la ''khutba'' ('oració') en nom del califa fatimita, i la va fer en nom del califa [[abbàssida]], que no gaudia de poder i que, per tant, el deixava realment independent. En resposta, el califa fatimita va enviar els àrabs nòmades [[Banu Hilal]] i [[Banu Sulaym]] que vivien a l'[[Alt Egipte]], amb la qual cosa aconseguia, d'una part, sotmetre o posar en problemes els zírides i, d'altra, lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren més conflictives. Vers el 1077, encara governaven els maghrawes a la ciutat, però després ja no se sap; se suposa que els [[zughba]], del grup hilàlida, es van apoderar de la ciutat, però algun membre dels maghrawa també hi va exercir el control.

Trípoli va estar en mans de governadors nomenats pels almohades i des de vers 1249 pels [[hàfsides]] d'Ifriquiya; el 1299, aquestosaquests darrers es van proclamar independents. A Trípoli, es va afermar en els següents anys la família dels [[Banu Thabit]] o [[Banu Ammar]], del grup berber [[hawwara]]. Un cap d'aquesta família, Muhammad ibn Thabit ibn Ammar, es va fer independent de fet el 1326/1327. El va seguir Thabit ibn Muhammad (1438-1354/1355).

El [[25 de juliol]] de [[1510]] va [[Setge de Trípoli (1510)|ser ocupada]] per [[Pere Navarro (militar)|Pere Navarro]], un militar al servei de la corona espanyola. El 1530, el rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va oferir la ciutat a l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]] perquè la protegís davant la pressió musulmana a la zona. Aquests cavallers van fortificar la ciutat, però no va ser suficient per a resistir el poder dels turcs otomans, que se'n van apoderar el [[14 d'agost]] de [[1551]], deixant-la sota govern dels geníssers. El primer fou Murad Agha, que va derrotar altre cop els cavallers en una incursió a Zuwara. Després de Murad, Turghut Ali (o Dargut o [[Dragut]] i altres variacions) el va succeir i es va fer famós com a corsari. Una expedició a Trípoli dels [[cavallers de Malta]] amb 14.000 soldats espanyols, alemanys i italians, va ser rebutjada per Dragut; llavors, va atacar Malta, que va conquerir i va morir allí el [[23 de juny]] de [[1565]]. El va succeir Yahya Pasha, però va morir al cap d'un any, i llavors va pujar al govern [[el-Euldj Ali Pasha]] (conegut per ''Lucciali''), que va governar uns 9 anys, el qual era un calabrès lloctinent de Dragut i un pirata destacat per si mateix; més tard, fou [[Kapudan Pasha]], otomà, i va morir el 1587. Els governadors turcs que van seguir, Djafar, Murad i Ramadan Pasha, són gairebé només noms dels quals no se sap gaire cosa. Ramadan va ser mort el 1584. Va seguir Mustafa Pasha (1584-1587) i després Hassan o Hussein Pasha (1587-1595); a l'inici del govern d'aquest darrer, els cavallers de Malta van intentar conquerir la ciutat segons es diu en ajut del cap dels rebels locals contra el domini turc. Entre 1595 i 1610, els governadors turcs es van haver d'ocupar de diverses revoltes a Trípoli i rodalia. El 1610 en va esdevenir governador Ali Bek (vers 1609-1610), que era genovès, de qui se sap que va enviar diners a la seva germana que vivia a la rodalia de Gènova. Suleiman Sfer Dey (1610-1620) es va fer quasi independent, però va acabar penjat per Khalil Bey, kapudan pasha de la flota otomana, per no atendre les ordres dels emissaris de la Porta. Mustafa Sherif Pasha Dey, que va seguir (1620-1631), va tenir un final tràgic.

El primer cònsol estranger establert a Trípoli fou Du Molin, el 1630, que era emissari de [[Lluís XIII de França]]. Ramadan pasha va governar només dos anys i va cedir el poder a un corsari llevantí de nom ''Mehmed Sakizli dey'', originari de [[Quios]] (1633-1649), que fou elevat a paixà per Murat IV. Va estendre el seu poder a la [[Cirenaica]] i al [[Fezzan]]. El va seguir Osman (Uthman) Saqizli Dey (1649-1672), un altre corsari de Quios que va seguir l'obra de Mehmed. El 1658, una flota anglesa va portar-hi el cònsol Samuel Toker.

Els següents governants van exercir poc de temps fins a Mehmed Pasha al-Imam Kerdeki (1687-1701), un [[Montenegro|montenegrí]] que hi va portar estabilitat. Després d'alguns governs breus, va pujar Khalil Pasha Karh Deghli (1706-1709), nebot de Mehmed Pasha, però fou enderrocat pels caps pirates i els geníssers, aliats per cobrar tribut als comerciants estrangers; va marxar a [[Constantinoble]] a demanar ajut i fou restablert, però a la tornada es va trobar el lloc ocupat pel primer dels karamanlis, [[Ahmad I Pasha Karamanli]], que va inaugurar una dinastia que va durar 124 anys.

[[Fitxer:Tripoli_cityscape.jpg|thumb|leftesquerra|400px|Tripoli (Photo: Patrick-André Perron) [http://pbase.com/perrona]]]

El clima de Trípoli és [[clima mediterrani|mediterrani]], influenciat i marcat pel [[Mar Mediterrani|mar homònim]] que banya les seves costes i que contrasta amb les extremades temperatures del sud del país, assotades per la proximitat del [[desert del Sàhara |desert]]. Els [[estiu]]s a Trípoli són calorosos i els [[hivern]]s suaus. Les temperatures mitjanes del mes de [[juliol]] són d'entre 22 i 29&nbsp;°C, mentre que al [[desembre]] han arribat a assolir 1&nbsp;°C, encara que la mitjana està entre els 9 i els 18&nbsp;°C. La mitjana anual de pluges és de menys de 400 &nbsp;mm, però aquestes són molt irregulars.

Les principals indústries es dediquen als aliments, el sector tèxtil, materials de construcció i indumentària. Trípoli s'ha convertit enesdevingut un atractiu per al turisme i la inversió forana, com es pot observar amb el constant trànsit de vaixells i avions al [[port]] de la ciutat i al seu aeroport, el més important de Líbia.

La ciutat és llar del Festival Internacional de Trípoli, un esdeveniment internacional dedicat a la indústria, l'[[agricultura]] i el comerç localitzat al carrer Omar Muktar.

Des de l'augment del [[turisme]] i l'arribada de negociants amb les seves famílies, ha pujat la demanda d'hotels; el Corinthia Bab Africa hotel, localitzat al districte central de negocis, ha satisfet aquestes demandes i s'ha convertit enesdevingut l'hotel més gran de Líbia. Altres hotels importants són el Bab El Bahr hotel i el Kabir Hotel, entre d'altres.