Partisans (Iugoslàvia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - en la alliberació nacional + en l'alliberació nacional |
m Canvis menors, neteja, replaced: va tindre → va tenir, s'utilitza → es fa servir , de I → d'I (2) AWB |
||
Línia 20:
Els '''partisans''' [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|iugoslaus]] van ser la principal força de resistència contra les [[potències de l'Eix]] als [[Balcans]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Amb la denominació oficial d'''<nowiki/>'<nowiki/>''Exèrcit Popular d'Alliberament i Separació Partisana de Iugoslàvia''''' (''Narodno-oslobodilačka vojska i partizanski odredi Jugoslavije''),<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Trifunovska|nom = Snežana|títol = Yugoslavia Through Documents: From Its Creation to Its Dissolution.|url = |edició = |llengua = Anglès|data = |editorial = Martinus Nijhoff Publishers|lloc = |pàgines = Pàg. 209|isbn = }}</ref> els partisans iugoslaus van ser comandats directament per [[Josip Broz Tito]] i el politburó del [[Partit Comunista de Iugoslàvia]]. El seu objectiu principal era crear un estat [[Socialista]] a Iugoslàvia. El Partit Comunista de Iugoslàvia va intentar aglutinar diversos grups ètnics del país, per la preservació dels drets de cada grup. Els objectius del moviment de resistència rival, els [[Txètniks]], eren la permanència en el poder de la monarquia Iugoslava, així com garantir la seguretat de la població ètnica sèrbia, i la creació d'una [[Gran Sèrbia]]. Els dos moviments van estar enfrontats des del principi, però a partir de l'octubre de 1941 les relacions van degenerar en un conflicte.
A pesar que el seu nom suggereix que van ser una força [[Guerrilla|guerrillera]], això només va ser cert durant els tres primers anys del conflicte. Des de la segona meitat de [[1944]], el total de forces partisanes era de més de 650.000 homes i dones organitzats en quatre exèrcits i 52 divisions, que van participar en una guerra de tipus convencional. L'abril de 1945 ja sumaven més de 800.000 combatents.<ref>''[http://www.vojska.net/eng/world-war-2/yugoslavia/army/ Armies of Yugoslav Partisans and Yugoslav Army]'', Vojska.net (accés 02-11-09)</ref> Al final de la guerra era el quart exèrcit més important d'Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = P. Leffler|nom = Melvyn|títol = The Cambridge History of the Cold War.|url = |edició = |llengua = Anglès|data = | editorial = Cambridge University Press|lloc = |pàgines = pàg. 201|isbn = }}</ref>
El nom comú del moviment és el de ''partisans'', mentre que l'adjectiu ''iugoslaus''
== Origen ==
Aquest moviment es va començar a gestar durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en la
Després de la invasió de Iugoslàvia per part de les Potències de l'Eix el 1941, va sorgir el moviment, com a l'oposició militar contra les forces de l'Eix.
== Característiques i diferències amb els Txètniks ==
La crueltat de l'exèrcit de l'[[Alemanya nazi]], que podia assassinar de forma indiscriminada fins a 100 habitants locals per cada soldat de la [[Wehrmacht]] mort, i les autoritats de l'[[Estat independent de Croàcia]] van ser contraproduents, augmentant el suport als partisans. La tàctica de Hitler i els seus titelles va fracassar; la seva brutalitat va
Els partisans acceptaven a qualsevol home o dona que es volgués unir-se a les seves files, a diferència dels Txètniks. Encara que ambdues formacions van estar constituïdes principalment per serbis fins ben entrat el 1943, els dirigents partisans no van aconseguir atreure reclutes croates i bosnians al principi, les tropes txètniks es van mantenir exclusivament sèrbies, participant activament en atrocitats contra la població no sèrbia. A partir de 1942, van augmentar els partisans d'origen musulmà i croat.
== Vegeu també ==
Línia 42:
{{Referències}}
{{commonscat}}
[[Categoria:Iugoslàvia]]
[[Categoria:Front iugoslau de la Segona Guerra Mundial]]
| |||