Ducat de Normandia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
correccions
Línia 1:
[[Fitxer:Arms of William the Conqueror (1066-1087).svg|thumb|150px|Escut del ducatDucat de Normandia, format per dos [[lleopard]]s grocs sobre fons vermell]]
[[Fitxer:Duchy of Normandy.png|thumb|300px|Mapa del ducatDucat de Normandia]]
L'origen del ducat'''Ducat de Normandia''' l'hem de buscar al [[tractat de Saint-Clair-sur-Epte]], acordat al 911 entre el rei [[Carles III de França]] i el cap [[víking]] [[Rol·ló]]. A canvi de jurar lleialtat al rei, protegir les terres de les invasions d'altres pobles víkings, convertir-se a la fe catòlica i casar-se amb Giselle, filla il·legítima del rei, Rol·ló i els seus "homes del nord" (en llatí ''Northmannorum'') reben el comtatComtat de [[Rouen]], el [[Pays de Caux]] i el [[Pays de Talou]], on els normands posseeixen nombroses colònies. Aquestes terres constitueixen l'[[Alta Normandia]], és a dir, la Normandia més antiga, en contraposició als territoris incorporats posteriorment al ducat, que formen la [[Baixa Normandia]].
 
== Història del ducat ==
Línia 15:
Després de la conquesta normanda, les relacions polítiques entre els anglonormands i [[França]] es complicaren, ja que els primers seguien conservant les seves possessions a Normandia com a vassalls que havien jurat fidelitat al rei de França, però al mateix temps hi tenien una relació d'igualtat, en ser de reis d'Anglaterra.
 
Així doncs, a la dècada de 1150, amb la creació de l'[[Imperi Angeví|Imperiimperi angeví]], els normands controlaven la meitat de França i la totalitat d'Anglaterra, minvant així el poder de França. No obstant això, tècnicament, els normands seguien sent vassalls del rei francès.
 
Alguns experts consideren que la conquesta normanda va suposar l'estancament cultural i econòmic d'Anglaterra durant gairebé els 150 anys següents, ja que els reis d'Anglaterra van preferir governar des de ciutats com Rouen i van concentrar tot el seu interès en les seves possessions continentals que els resultaven més lucratives. Per contra, uns altres consideren que els ducs reis normands van descuidar els seus territoris continentals, on teòricament havien de seguir retent homenatge als reis de França per, d'aquesta manera, centrar-se en la consolidació de la seva sobirania sobre Anglaterra. L'esforç econòmic i humà emprat en la construcció de catedrals, castells i l'administració dels nous territoris va suposar una certa negligència de les necessitats de Normandia, es guanyà l'antipatia de la noblesa local i afeblí el control normand a les fronteres del territori, mentre que al mateix temps els reis de França continuaven augmentant el seu poder.
Línia 21:
El ducat fou governat com una part més del Regne anglonormand fins al 1204, quan [[Felip II de França]] va conquerir la seva part continental. Això va provocar una divisió dels normands del continent entre els partidaris de la monarquia francesa i els de la monarquia anglonormanda.
 
Durant la [[Guerra dels Cent Anys|Guerra dels Cent anys]], els reis d'Anglaterra van intentar recuperar les seves possessions a França.
 
El 1259, en virtut del [[Tractat de París (1259)|tractat de París]], la major part del territori va passar a pertànyer a França, però les Illes Anglonormandes situades al [[canal de la Mànega]] van continuar formant part de la corona anglesa, llevat de l'[[illa de Chausey]].