Pauline Viardot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: -Volum nº. +Volum núm. |
||
Línia 60:
Viardot fou l'amiga fidel del gran escriptor rus [[Ivan Turguénev]]. Les seves residències de camp, a Bougival, separades però construïdes en el mateix terreny, han estat avui transformades en museus. La natura veritable de la seva realitat és difícil de saber: era amor, era admiració?
Després de la seva retirada (el 1863), Pauline Viardot es dedicà a la composició (diverses [[opereta|operetes]], entre les quals ''Cendrillon'' el 1903, sobre [[llibret]] de Turguénev) i a l'ensenyament del cant, que només dispensà a alumnes de sexe femení, al Conservatori Nacional de París. Entre elles la suïssa [[Maria de Filipo]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 44">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum
Geni musical i teatral, Viardot, desapareguda quasi nonagenària en l'era del gramòfon, s'emportà a la tomba el so de la seva veu, que Camille Saint-Saëns comparà, per sinestèsia, a un gust: el de les taronges amargues. Ell li dedicà la seva òpera ''[[Samson et Dalila]]'' (1877).
| |||