Pròsper de Bofarull i Mascaró: diferència entre les revisions

Gràcies a la seva feina i personal tenacitat i perseverança, va poder publicar un bon nombre de treballs històrics i d'edicions erudites, d'entre els quals cal destacar una obra fonamental, justificada amb novíssimes fonts i escrita amb exemplar mètode històric, el llibre ''Los condes de Barcelona vindicados'' ([[1836]]), dedicat a [[Ferran VII]], i els primers disset volums de la ''Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón'' ([[1847]]-[[1859]]), continuada pel seu fill i successor [[Manuel de Bofarull i de Sartorio]] ([[1816]]-[[1892]]) i que finalment constarà de 42 volums. En estudis posteriors va quedar demostrat per l'historiador [[Antonio Ubieto Arteta|Antonio Ubieto]] que Bofarull havia manipulat els arxius eliminant les entrades corresponents a cognoms aragonesos, castellans i navarressos (registres de cancalleria 5,6 i 7) de tal manera que es donava la falsa impressió que la majoria dels que van reconquerir i repoblar el Regne de València provenien de Catalunya. Aquesta idea es corresponia millor a la ideologia romanticista i catalanista de Bofarull.