Abat Oliba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →La catedral de Sant Pere de Vic: neteja |
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XVIII → {{segle|XVIII}}, segle IX → {{segle|IX}}, tingué → va tenir (3) AWB |
||
Línia 13:
| ocupació = [[Abat]] de [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]], [[Bisbat de Vic|bisbe de Vic]], [[Comtat de Berga|Comte de Berga]], escriptor
}}
L{{'}}'''abat Oliba''' ([[Besalú]], [[971]] - [[Sant Miquel de Cuixà]], el [[Conflent]], [[30 d'octubre]] del [[1046]]) fou un abat [[benedictí]], [[comte de Berga]] i [[comtat de Ripoll|Ripoll]] ([[998]]-[[1002]]), [[bisbe de Vic]] ([[1018]]-1046) i [[abat]] de [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]] i [[Sant Miquel de Cuixà]] ([[1008]]-1046). A més a més, va fundar el [[monestir de Montserrat]] i va restaurar les ciutats de [[Manresa]] i [[Cardona]]. Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura [[Catalunya|catalana]] i un gran impulsor de l'[[art romànic]].
==Família==
Línia 19:
== Oliba, comte ==
L'any [[971]] neix a Besalú el tercer fill del comte [[Oliba Cabreta]], en el si de la família més prominent de la Catalunya del segle X, la qual ostentava l'hegemonia dels comtats d'Urgell, Cerdanya, Besalú, Osona, Manresa i Girona.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Roca| nom = Maria Carme | article = Catalunya fa 1.000 anys, rere els passos de l'Abat Oliba, el pare espiritual del país | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 73| data = novembre 2008 | pàgines = p. 40-43 |issn =1695-2014}}</ref>
L'any [[988]] el [[comte]] Oliba Cabreta pren els hàbits i es retira a [[Montecassino]] amb [[Romuald de Ravenna]], a qui va conèixer a Cuixà.
Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare [[Ermengarda de Vallespir]], les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà [[Bernat I de Besalú|Bernat]] heretava [[Comtat de Besalú|Besalú]] i [[Guifré II de Cerdanya|Guifré]] el de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]], Oliba va rebre els de [[comtat de Berga|Berga]] i [[comtat de Ripoll|Ripoll]].
Línia 28:
== Oliba, monjo i abat ==
L'agost de [[1002]], quan tenia 31 anys, renuncià als comtats, cedint el comtat de Ripoll al seu germà Bernat i el de Berga a Guifré, i ingressà a l'[[benedictins|orde benedictí]] al [[monestir de Ripoll]].
L'any [[1008]], després de la mort de l'[[abat]] Seniofré, Oliba fou escollit [[abat]]. Poc mesos després, aquell mateix any, fou escollit abat del Monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]]. Oliba inicia un seguit d'accions per a promoure una disciplina més austera en els seus monestirs.<ref name="romanic obert">{{ref-web|url= http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/abat_oliba?p_r_p_564233524_buscadorSearchHistorialId=3&_rom_fi_WAR_patmapaportlet_posicion=0 | consulta=18 gener 2014|títol=Abat Oliba|obra=Web| editor=Generalitat de Catalunya. Romànic Obert}}</ref>
La fama de l'abat féu que l'any següent, [[1009]], també el nomenessin abat de [[Sant Martí del Canigó]] i altres monestirs acollissin el seu estil de govern, com els monestirs de [[Sant Feliu de Guíxols]] i el de [[Sant Sadurní de Tavèrnoles]].
Oliba dedica molt dels seus esforços a defensar els béns i drets de les esglésies a càrrec seu dels atacs senyorials. L'any [[1011]]
=== Santa Maria de Ripoll ===
Línia 48:
=== Sant Martí del Canigó ===
El monestir de [[Sant Martí del Canigó]] fou fundat pel germà d'Oliba, el comte [[Comtat de Cerdanya|Gifré II de Cerdanya-Conflent]]. Gifré va prendre una vella església a la falda del Canigó i la convertí en un cenobi important.
L'any [[1009]] ja havia esdevingut basílica i la seva comunitat era formada per monjos procedents de Cuixà, fet que convertí a Oliba en abat de la comunitat fins al [[1014]] en què la comunitat ja
== Oliba, bisbe ==
A finals de [[1017]], amb la intervenció decisiva de la comtessa [[Ermessenda de Carcassona]], de la qual Oliba restà com a bon amic i conseller, fou nomenat bisbe auxiliar de [[Vic]]. A la mort del bisbe Borrell d'Osona l'any següent, [[1018]], Oliba és nomenat bisbe.
Una de les primeres accions que portà a terme com a bisbe fou donar suport al seu germà [[Bernat I de Besalú|Bernat Tallaferro]] en l'expulsió del cenobi del convent de [[Sant Joan de les Abadesses]]. El monestir, fundat per [[Guifré el Pelós]] cent anys abans, era un dels monestirs femenins més importants de l'època. Bernat acusà l'abadessa Ingelbrega, germanastra d'ell i Oliba, i la resta de monges de tenir una conducta deshonesta. Bernat, amb Oliba i un grup de prohoms presentà el cas al Papa [[Benet VIII]] el qual decretà l'expulsió de les monges del cenobi i ordenà que en el monestir s'hi instal·lessin monjos, nomenant abat el fill de Bernat, Guifré. La intenció de Bernat de crear el Bisbat de Besalú fou segurament el motiu últim d'aquesta acusació contra les monges de Sant Joan. Finalment l'any [[1017]] Bernat aconseguí que es formés el Bisbat de Besalú, amb tot, la vida del dit bisbat fou efímera, ja que desaparegué al cap de tres anys, el [[1020]], a la mort del mateix Bernat, el qual morí ofegat en les aigües del riu [[Roine]].
Línia 60:
[[Fitxer:Catedral de Sant Pere de Vic - 005.jpg|thumb|esquerra|100px|[[Campanar]] de [[Catedral de Vic|Sant Pere de Vic]]]]
[[Fitxer:Cripta Vic.jpg|thumb|dreta|100px|[[Cripta]] de [[Catedral de Vic|Sant Pere de Vic]]]]
Oliba impulsà la construcció de la nova seu del bisbat d'Osona, la catedral de Sant Pere. La seu construïda per Oliba fou enderrocada per acollir una nova seu d'estil neoclàssic al {{segle
=== La fundació del monestir de Montserrat ===
[[Fitxer:Monestir de Montserrat vista Roca de St. Jaume.jpg|thumb|dreta|125px|[[Monestir de Montserrat|Santa Maria de Montserrat]] - Vista general]]
L'any [[1025]] Oliba fundà el monestir de Montserrat al costat de l'existent església, de Santa Maria ({{segle
Per tal de poder fundar el monestir Oliba hagué de lluitar per tal d'aconseguir recuperar la titularitat de la muntanya. Any enrere el Compte Sunyer, fill de Guifré el Pelós, havia cedit la muntanya i les esglésies a l'abat Cesari, el fundador de l'església de Santa Cecília. Mitjançant una butlla, obtinguda per Oliba, pel papa Sergi, el [[1011]], on s'afirmava que la muntanya era propietat del monestir de Ripoll, Oliba procurà recuperar-la. Amb tot, els comtes de Barcelona no atengueren les seves peticions.
Línia 83:
Oliba intervingué nombroses vegades com a mediador entre les disputes dels nobles, procurant la concòrdia entre els contendents. Així, a banda del, ja mencionat, conflicte entre Hug d'Empúries i Ermessenda, també intervé en els conflictes entre Hug I d'Empúries i Gausfred II de Rosselló (1018?); Entre Ermessenda i Berenguer Ramon I (1021), posteriorment a la proclamació de la Pau i la Treva de Déu, també intervé com a mediador entre la mateixa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I (1040) i entre aquest i el vescomte Udalard de Barcelona i, el germà d'aquest, el bisbe Guislabert de Barcelona el 1044.
Tota aquesta acció pacificadora es concreta en l'establiment de la Pau i la Treva de Déu. L'any [[1022]] Oliba, acompanyat pel bisbe Berenguer de Gurb, proposa la treva de Déu en un [[sínode]] celebrat a [[Elna]]. La proposta és proclamada per Oliba l'any [[1027]] i ratificada en una assemblea que
La pau de Déu establia el dret de refugi que l'església oferia dins del temple i a les sagreres. La treva de Déu prohibia les accions bèl·liques durant un temps determinat. Inicialment la treva de Déu s'iniciava dissabte el vespre fins al final de diumenge. La pau i la treva de Déu varen anar ampliant-se en diferents sínodes com els de Vic de 1030 i 1033, en aquest últim, presidit per Oliba, s'estengué la prohibició de les accions bèl·liques de dijous a diumenge, i la protecció emparava els pagesos i els seus domicilis, sota pena d'excomunió.<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA51&dq=pau+i+treva+de+deu&hl=ca&ei=VjN7TOWjFc2aOKay6bAP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false Història medieval de Catalunya]'', p.50-51</ref>
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.cat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 9 d'octubre de 2013| pàgines = 445-447 | llengua = castellà }}
* {{ref-llibre |cognom=Junyent i Sobirà|nom=Eduard | editor= Anscari M. Mundó (ed.)|títol= Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba|url= http://books.google.cat/books?id=CcTzazc6GpQC&hl=ca |llengua= llatí i català | editorial= Institut d'Estudis Catalans |data= 2002 |pàgines=467 pàg. |isbn=847283204X |ref= IEC}}
* {{ref-llibre | títol= Camins de l'Abat Oliba, viatge a la Catalunya de l'any 1000 |url= http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_20674272_1.pdf | editorial= Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa| data= 2008 |isbn=9788439378648 |ref= Xene}}
== Enllaços externs ==
Línia 104:
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions d'un a dos|títol_1= [[Comte de Berga]] |abans= [[Oliba Cabreta|Oliba I]] |després_1= [[Guifré I de Berga|Guifré I]] |anys_1= [[988]]–[[1002]] |
títol_2= [[Comte de Ripoll]] |després_2= [[Bernat Tallaferro|Bernat I]] |anys_2= [[988]]–[[1002]] |}}
{{Finalitza taula}}
| |||