Teodoret de Cir: diferència entre les revisions

Morts els seus pares va heretar una fortuna que va repartir entre els pobres i al seu bisbat no tenia cap propietat ni tan sols una tomba; amb una part del patrimoni o amb les rendes locals, va fer decoracions a la ciutat (pòrtics, dos ponts, banys públics i un aqüeducte) i va atreure a la zona a artistes i professionals, especialment metges; va intercedir davant l'emperadriu Pulquèria per una reducció de les taxes; va acollir generosament a Celestiac de [[Cartago]], expulsat d'Àfrica pels [[vàndals]]. Després de 25 anys de bisbe podia dir que mai va estar en una cort de justícia i que mai va rebre cap regal; seguint el seu exemple el clergat es va comportar de manera semblant. A la diòcesi eren importants els sectaris marcionites als que va retornar a l'església abans del [[449]] (ell mateix diu que en va batejar deu mil).

 

 

El [[430]] va escriure als monjos de Síria i rodalia contestant als dotze capítols de Ciril. Al [[concili d'Efes]] el [[431]] va arribar aviat i va demanar al concili d'esperar l'arribada dels bisbes orientals abans de condemnar [[Nestori]]; no fou així i va participar en el sínode separat que va condemnar els procediments del concili i va decretar la [[deposició]] de Ciril. L'emperador [[Teodosi II]] va abraçar la causa de Nestori breument fins que va caure sota influència d'un monjo partidari de Ciril, i va convocar a set bisbes orientals i set africans per explicar-li els procediments del concili d'Efes; Teodoret fou un dels delegats orientals i es va presentar a [[Calcedònia]] on va esperar l'audiència imperial i mentre fou exclòs de l'església sota influència del partit de Ciril; en arribar l'emperador va defensar la causa dels bisbes orientals amb eloqüència però Teodosi II ja estava inclinat cap a Ciril i els delegats foren enviats de retorn.