Gordià I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 20 dies ja + 20 dies, ja
m Corregit: - els que es + els quals es
Línia 69:
Va enviar cartes a Roma anunciant el seu nomenament i va amnistiar a tots aquells que el tirà [[Maximí el Traci|Maximí]] havia desterrat o exiliat; també va prometre una recompensa als soldats, no més petita que la dels seus predecessors. El senat i el poble de Roma van rebre l'elecció amb alegria, i el senat es va unir a la revolta i el va confirmar com a emperador. Maximí fou declarat enemic públic i les seves estàtues enderrocades. Els districtes italians van rebre comissionats que van ser encarregats d'aixecar exèrcits, i es van enviar també delegats a les províncies.{{sfn|Potter|2004|p=169-170}}
 
Però, mentrestant, el procurador de Numídia [[Capel·lià]] (''Capellianus''), antic enemic de Gordià, va refusar reconèixer al nou emperador. Capel·lià tenia el comandament de l'única legió de l'Àfrica i a més va reunir un exèrcit amb veterans i númides ben entrenats, amb els quequals es va dirigir cap a [[Cartago]].{{sfn|Potter|2004|p=170}} Gordià no tenia forces per oposar-li. Tanmateix, va reunir un gran exèrcit amb esclaus, lliberts i altres persones, però gairebé sense cap entrenament militar. La batalla de Cartago, prop d'aquesta ciutat, fou guanyada fàcilment per Capel·lià, Gordià II va morir i altres nobles van fugir.<ref>[[Herodià (historiador)|Herodià]], ''Història de l'Imperi des de la mort de Marc, en vuit llibres'' VII,9:3</ref>
 
Gordià I, fent servir el seu cinturó, es va suïcidar després de rebre la notícia de la mort del seu fill, al cap d'un mes i una o dues setmanes de la seva proclamació (abril del [[238]]).{{sfn|Canduci|2010|p=63}}Gordià i el seu fill van ser [[apoteosi|deïficats]] pel senat romà.<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 16:4</ref>