Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

2 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Corregit: - els que es + els quals es
m (Corregit: - (738-748), es va fer amb el + (738-748), va assolir el)
m (Corregit: - els que es + els quals es)
[[Plini el Vell]] diu que els presoners romans de [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] capturats pel rei part Orodes van ser establerts aquí. La visita d'[[Alexandre el Gran]] i la refundació de la ciutat que esmenta [[Plini el Vell]] és incerta; es diu que la ciutat va portar el nom d{{'}}'''Alexandria Margiana''' per un temps; els clàssics anomenen a la ciutat com a ''Margiana'' i al riu com a ''Margus'' ([[Murghab]]). Les excavacions arqueològiques de l'era soviètica revelen que la ciutat podria haver estat fundada o refundada-ampliada pel rei [[selèucida]] [[Antíoc I Sòter|Antíoc]], entre els anys [[280 aC|280]] i [[261 aC]], amb el nom de '''Margiana''' o '''Antioquia Margiana''' (Ἀντιόχεια Μαργιάνη), al lloc on avui hi ha la fortalesa de Gavur Gala (turc Gayur Kala). Però a un centenar de quilòmetres s'han trobar restes molt anteriors, del [[segle XV aC]]. A la mateix època, vers la meitat del segle III aC es va construir un mur per defensar la zona cultivada de les incursions dels nòmades de l'estepa.
 
Després del [[selèucides]] van venir els [[Imperi Part|parts]]. En aquest temps la ruta de caravanes entre Orient mitjà i [[Xina]], sortint de Merv, passant per [[Balkh]], [[Darwaz]] i el nord del [[Badakhxan]], seguint a l'[[Alay]], [[Kashghar]] i l'imperi xinès. Als parts els van seguir els [[sassànides]], amb els quequals es va donar un regne tolerant que va permetre la convivència entre [[budisme|budistes]], [[zoroastrians]], [[maniqueus]] i [[cristians nestorians]]. Ja el primer sassànida [[Ardashir I]] va dominar Merv. Les monedes sassànides trobades i encunyades a la ciutat proven que va estar sota aquest domini per quatre segles. Al segle V i havia un bisbe [[nestorià]] i el [[553]] va esdevenir la seu de la província metropolitana de l'església siríaca oriental<ref>Marquart, ''Eranshahr''</ref> (fins al segle XI). La ruita comercial es va desplaçar al seu temps al nord, sortint de Merv cap a [[Shardjui]], [[Samarcanda]] i [[Semireche]] (el País dels Set Rius) i era un centre comercial d'artesania i empori a la ruta caravanera. El sistema agrícola de la regió de Merv continuava sent capdavanter i extraordinari; els geògrafs del segle X el descriuen i en donen detalls: els canals eren mantinguts i vigilats amb cura sota direcció d'un ''mulawalli'' o ''mukassim al-ma'' (equivalent del persa ''mi-rab'', un funcionari d'irrigació) que disposava d'un equip de cabussadors (''ghawwasun''); hi havia un embassament més amunt de la ciutat, al riu, i l'abastiment d'aigua estava mesurat per un dispositiu especial de mesura anomenat ''mikyas'' (per analogia al Nilometre) que era una planxa de fusta amb un senyal a cada ''shaira'' o interval mesurat; el servei del ''diwan al-kastabzud'' (persa ''kast u afzud'') tenia en compte a tots els que tenien dret a beneficiar-se de l'aigua.
 
Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les "Marques del Nord" i er el punt més avançat de l'imperi després del qual ja venien les ciutats-estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref>
1.134.012

modificacions