Armòrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}}
correcció
Línia 10:
El comerç entre Armórica i les Illes Britàniques va ser descrit per [[Diodor Sícul]]. Després de la campanya de [[Cras]] en [[57 aC]], la resistència armoricana al domini romà era recolzada pels aristòcrates cèltics de [[Britània]]. En resposta, [[República romana|Roma]] va envair Britània dos cops, en [[55 aC]] i [[54 aC]], sota el comandament de [[Juli Cèsar]].
 
Les tribus d'Armòrica, dels que la tribu principal eren els venetis, es van confederar en temps de Juli Cèsar, i es van unir a la revolta de [[Vercingetorix]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VI, 44</ref> el [[52 aC]]. La regió va estar controlada per l'Imperi Romà des de la fi de la [[Guerra de les Gàl·lies]] fins a començaments del [[segle V]]. Va essérésser, però, controlada més superficialment que la resta de la Gàl·lia, i per tant la [[romanització]] no arribà a completar-se mai del tot.
 
En l'[[Imperi romà]], Armòrica va ser part de la província de [[Gàl·lia Lugdunensis]], la qual tenia la seva capital en ''Lugdunum'' ([[Lió]]). Quan les províncies romanes van ser reorganitzades en el [[segle IV]], Armòrica va ser col·locada sota les segona i tercera divisions de Lugdunensis. Armòrica es va rebel·lar contra Roma en dues ocasions en el [[segle V]], expulsant als oficials romans en la segona ocasió. La península de Bretanya va conèixer una important immigració de celtes bretons procedents majoritàriament de les regions actuals de la [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] i el [[País de Gal·les]] als segles V a VII. Durant els segles IX i X, els [[víkings]] van començar a establir-se en la península de Cotentin, la qual cosa va implicar el desús del nom d'Armòrica, afavorint el de ''Normandia''.