Diferència entre revisions de la pàgina «Sant Greal»

100 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (Revertides les edicions de Phiros180. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
{{vegeu|la llegenda|Sant Calze}}
El '''Santsant Greal''', o simplement '''Greal''', és una llegenda, de discutits orígens (potser és celta), que es converteix en tema de moltes obres narratives [[medieval]]s (especialment les novel·les artúriques). En la seva [[tradició]] [[cristiana]], la més important i abundosa, el Greal s'identifica amb el calze que va recollir la sang de la crucifixió de [[Jesucrist]] (recollida per Josep d'[[Arimatea]]), que segons algunes llegendes també era el calze emprat per Jesucrist aen l'[[Últim Sopar|l'Últim Sopar]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol= Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.263|llengua= castellà|consulta= 30 de novembre de 2014}}</ref>
 
Una reproducció d'aquest objecte sagrat és el que porta [[Tirant lo Blanc]] sobre l'[[elmet]]. Segons diu la tradició, el rei [[Martí l'Humà|Martí I l'Humà]], n'era el dipositari, i després de la seva mort va anar a parar a un lloc de la [[Coronacorona d'Aragó]], concretament a la [[Seuseu de València]].
 
== Traducció catalana ==
 
Existeix una traducció clàssica al català anomenada ''La Questaquesta del Santsant Grasal'' que circulava per allà el 1362: "lo libre de Lançalot qui és escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lançalot, de pergami, escrit en cathala". (A. RubioRubió i Lluch, ''Documents per la història de la cultura catalana medieval'', ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. n"núm. CCIV yi CCV). En aquesta versió, Galeas ([[Galahad]]) rep fins a tres espases de virtut. A l'aventura del ''Siti Perilos'' Galeas obté l'espasa de l'Esglaó Flotant (que era ''de marbra varmal'', el mateix color que lluïa Galeas ''caveler tot armat dunes armes varmales''); que més tard la regalarà a [[Perceval]].
 
La segona és l'espasa de l'Estrany Taalí, amb un pom policromat on cada color denota una virtut (''pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ''). Aquesta espasa només la pot posseir el millor cavaller (''si el no as milor caveler del mon'') i virtuós (''pus de bonayre''). La beina de l'espasa té nom propi (''foure a nom De Sanch'') i està feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un ''serpent'' capaç de reduir la calor (''el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable'') i un peix (''paxo'') que el dota d'invulnerabilitat. Per últim, l'Espasa Trencada revela que Galeas és l'únic que pot soldar-ne elels trossos (''acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses''). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (''Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit''), i finalment regalarà l'espasa al seu oncle ''Baorts de Gaunes'' quan la seva questa espiritual s'ha completat.<ref>Antonio Contreras Martín. Las espadas de Galaz en ''La Questa del Sant Grasal'', Universitat de Barcelona [http://Report%20U.B. Report U.B.]</ref>
 
== Mitologia alemanya ==
El '''Santsant Greal''' també estaria relacionat amb la mitologia [[alemanya]] i és un dels temes centrals de l'[[òpera]] de [[Richard Wagner|Wagner]], [[Parsifal|''Parsifal'']].
 
Qui begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat. A més, només els dignes aconsegueixen veure'l, el viatge de recerca és una prova de coneixement d'un mateix que pocs superen.
 
== Ficció ==
A més del ''Parsifal'', moltes obres de ficció de totes les èpoques en fan referència com a un mite recurrent, la més popular de les recents, el [[Codi Da Vinci|''Codi Da Vinci'']]. Recull un corrent que veu "Santel ''sant greal"'' com la corrupció de "''sang reial"'', que faria referència a la descendència de Jesús amb Maria Magdalena.
 
== Chrétien de Troyes i la llegenda del Santsant Greal ==
 
[[Chrétien de Troyes]] ([[Troyes]], 1150-1190/1200, [[Bèlgica]]) és considerat un dels millors novel·listes de la història i el primer novel·lista francès,; és per això que la seva obra s'ha convertit en una de les més estudiades i llegides. Els seus cinc llibres tenen com a protagonistes joves cavallers valents i formosos que lluiten heroicament. Entre les seves obres, hi podem trobar ''[[:fr:Perceval_ou_le_Conte_du_Graal|Perceval ou le Conte du Graal]],'' el seu l'últim conte que compta ambconté només 90009.000 versos que va escriure l'autor entre 1180 i 1190 i que va deixar sense finalitzar, probablement a causa de la seva mort.
 
En ellaquest, el protagonista, el jove [[Percival]], viu amb la seva mare al bosc, on en morir el seu pare la mare s'ha amagat per allunyar-lo dels perills de la [[cavalleria]], i allà romanen sense tenir cap mena de contacte amb el món ni amb cap cavaller,; però, un dia passen els cavallers del rei, i ell, que no coneix res ni ningú, queda enlluernat i els confon amb àngels. Pres de la seva pròpia ignorància, decideix seguir-los, deixant la seva mare tan immersa en la tristesa que cau morta. A partir d'aquí, en els primers episodis, el jove Percival aprèn a fer servir les armes desota lael guiatge del cavaller Gornemant de Goor, que li ensenya també les virtuts de la cavalleria. En una altra de les seves aventures, descobreix l'amor de la mà deper la donzella Blancafor, la qual el guiarà en les seves gestes. Quan va a cercar la seva mare, troba el castell de l'invàlid Reirei Pescador, dins del qual hi troba una estranya comitiva envoltada d'una gran llum: un noi que porta una llança que té una gota de sang a la punta,; el segueixen dos nois que porten uns canelobres d'or fi i  al final un personatge que sosté un greal entre les mans, el qual és fet d'or pur i de les pedres més boniques i més precioses. El jove va veient passar la comitiva cap a altres cambres, però, tot i la seva estranyesa, decideix no fer cap pregunta seguint els consells de Gornemand i, així, havent sopat, es queda adormit. L'endemà en despertar-se troba el castell buit i, així, quan marxa, decideix que ha d'esbrinar quin misteri s'amaga rere el greal. Quan Percival torna a la cort del [[Reirei Artús]], una donzella lletja l'acusa de no haver preguntat al [[El rei pescador|Reirei Pescador]] sobre el '''greal'''. davantDavant aquests atacs, el cavaller decideix aclarir el misteri.
 
[https://fr.wikisource.org/wiki/Perceval_ou_le_conte_du_Graal (373b) 3221]
 
== Vegeu també ==
* [[Castell de Verdera#Llegendari|Castell de Verdera]].
* [[El Mite de la longevitat|El mite de la longevitat]].
{{commonscat}}
{{Llegenda del Rei Artús}}
20.128

modificacions