Abdon Terrades i Pulí: diferència entre les revisions

Fou elegit [[alcalde de Figueres]] en dues etapes diferents (1842 i 1854) i va ser un [[francmaçoneria|francmaçó]] vinculat al [[carbonarisme]] (moviment que adoptà formes de la [[francmaçoneria|maçoneria]] tradicional però adaptades a un discurs democràtic i social radical). Terrades també fou un notable escriptor: entre les seves obres més destacades s'hi troben la cançó «[[La campana (cançó)|La campana]]» –que esdevingué un himne del republicanisme català del {{segle XIX–|XIX}}– (1842), la novel·la en castellà ''La esplanada'' (1835)<ref>{{citar ref | cognom = Terrades| nom = Abdó| títol = l'Esplanada; El rei Micomicó| editorial = Curial| lloc = Barcelona| data =1987 | pàgines = | url = | llengua = | isbn = }} </ref> i la peça de teatre antimonàrquica ''[[El rei Micomicó]]''<ref group="n.">En algunes fonts, ''Lo rei Micomicó''.</ref><ref>{{ref-llibre |cognom= Terrades|nom= Abdó |títol=Lo Rei Micomicó |llengua= català | editorial= El Gall editor |lloc=Pollença |data=2010|isbn= 9788492574629 |ref= micomico}}</ref><ref>{{citar ref | títol =Lo Rei Micomicó, manuscrit a la Biblioteca de Catalunya | editor = | obra = | data = | url = http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/manuscritBC&CISOPTR=144554&CISOSHOW=144486 | llengua = |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> (1838). En paraules de [[Carles Rahola]]:

El mateix 1842 fou elegit [[alcalde de Figueres]], però les autoritats no acceptaren l'elecció perquè es negava a jurar lleialtat a la regència de [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Baldomero Espartero]] (duc de la Victòria).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fages i de Romà |nom=Narcís | editorial=Per Gregorio Matas y de Bodallés | editorial=Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona |lloc=Figueres |data=1842 |títol=Defensa de D. Abdon Terradas |citació= Mandado procesar con real orden por haberse denegado á jurar fidelidad al serenissimo señor regente del reino la primera vez que tomó posesión del cargo de alcalde 1º..../ la pronunció su patrono Don Narciso Fages de Romà }}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom= |títol=Diario de las sesiones de Cortes |url= http://books.google.cat/books?id=TuHl3upJ3qcC&pg=PA126&dq=abdon+terradas&hl=ca&sa=X&ei=nmCqT9W8AeSp0QXVptnMDw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=abdon%20terradas&f=false |llengua= castellà |volum=Volum 8 | editorial=Corts d'Espanya |pàgines=p. 4618, 5021 }}</ref> L'elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades. Finalment, Terrades fou empresonat al [[castell de Sant Ferran]] de Figueres,<ref name="obrer1357">[[#obrer|''Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans'']], p. 1357</ref> on romangué fins a l'abril, quan va exiliar-se a [[Perpinyà]]. Des de la mateixa Perpinyà envià el ''Pla de la Revolució'' (programa polític revolucionari on Terrades definia l'estratègia dels republicans); aquest pla es va popularitzar gràcies a la cançó de «[[La campana (cançó)|La campana]]» (1842),<ref name="GEC"/><ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Poetes de l’Empordà Ed. a cura de [[Joan Ferrerós i Serra|Joan Ferrerós]] | editorial = Carles Vallès| lloc = Figueres| data =1986 | pàgines =187-188 | url = | llengua = | isbn = }}</ref> la música de la qual –segons alguns estudiosos, tot i que no està demostrat– fou composta per [[Josep Anselm Clavé]]. El caràcter subversiu d'aquesta cançó –que es convertí en un autèntic himne revolucionari– va fer que els qui la cantessin fossin, a vegades, detinguts per les autoritats de l'època.

Mentre intentava de recollir un fons econòmic per a preparar una insurrecció antiesparterista, deslligada però dels moderats, es relacionà amb cabetians francesos i fou implicat en el [[complot de Tolosa de 1843|complot comunista de Tolosa]] del gener del 1843.<ref name="GEC"/> Detingut, no fou absolt sinó fins a l'agost del 1843.<ref name="obrer1357"/> Tornà a Figueres el setembre i es veié implicat en el moviment partidari de la Junta Revolucionària Central (el moviment de la [[Jamància]]).

Entre els deixebles i seguidors polítics (tots ells més joves que Terrades) del polític figuerenc destaquen [[Narcís Monturiol]] (inventor de l'[[Ictíneo I]] i [[Ictíneo II|II]]), [[Joan Tutau]], [[Francesc Sunyer i Capdevila]], [[Joan Matas]], [[Martí Carlé]] i [[Francesc de Paula Cuello]].<ref>[[#Guillamet|Guillamet 2000]], p. 19</ref> [[Josep Anselm Clavé]], polític i escriptor català de mitjan {{segle |XIX}}, li va dedicar l'obra coral ''La Revolución'' l'any 1868.

[[Fitxer:Centenari terrades.jpg|thumb| Logo del bicentenari del naixement d'Abdó Terrades|300 px]]

Des de la segona meitat del {{segle |XX}} ha tingut certa presència a la vila de Figueres. L'octubre de 1984 el Taller de Teatre de Figueres va representar ''El rei Micomicó'' al Teatre Municipal el Jardí, sota la direcció d'Alfons Gumbau i Masó, autor també del pròleg que situava l'obra i l'autor en el seu context. El 1985, l'ajuntament de la ciutat va batejar els gegants amb els noms de Janet i Justa, els dos protagonistes d'''El rei Micomicó''. En aquesta mateixa línia, el Casino Menestral Figuerenc li va dedicar un gegantó<ref>{{ref-web|url= http://www.gegantsdefigueres.org/gegantons/abdoterrades.html|títol=Web dels Gegants de Figueres amb el gegantó Abdó Terradas}}</ref> el 2001. El 2012 esse celebrà el bicentenari del naixement de Terrades.<ref>{{ref-web|url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/462960-bicentenari-del-naixement-dabdo-terradas.html|títol=Bicentenari del naixement d'Abdó Terradas| editor= [[El Punt Avui]] |data=13 d'octubre del 2011}}</ref>

* {{ref-llibre|cognom= Clara |nom= Josep |títol= El federalisme a les comarques gironines 1868-1874|any= 1986| editor= Diputació de Girona |llengua= català }}

* {{ref-llibre|cognom= Duarte |nom= Àngel |títol= L'herència republicana del segle XX |any= 2009| editor= Viena |lloc=Girona-Barcelona |llengua= català |isbn= 978-84-8330-542-3}}

* {{ref-llibre |cognom= Guillamet|nom=Jaume |enllaçautor=Jaume Guillamet |títol=Abdon Terradas: primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres |llengua= català | editorial= Institut d'Estudis Empordanesos |lloc=Figueres |data=2000 |isbn= 84-923660-1-X|ref=Guillamet }}

* {{ref-llibre|cognom= Puig Pujades |nom= J. |títol= Vida d’heroi |any= 1985 | editor= Figueres : Ajuntament de Figueres |llengua= català }}

* {{ref-llibre |cognom= Pla|nom=Jordi |títol=''L'esplanada'' o la via novelística d'Abdó Terradas | editorial= L'Eix |lloc=Girona |data=1997 |col·lecció=D'escriptors i d'escriptures |ref=pla }}

* {{ref-llibre |cognom=Rahola |nom=Carles |enllaçautor=Carles Rahola |títol=Vides heroiques: Abdon Terrades, Pere Caimó, Joan Matas, Josep T. d'Ameller, Joan Tutau, Joan Deu, Francesc Sunyer i Capdevila, Ramon Roger, Francesc Maranges, Enric Climent | editorial=Tallers gràfics de la casa d'Assistència i Ensenyament|lloc=Girona |data= 1932 |ref=heroiques }}

* {{ref-llibre |cognom=Soler Vidal |nom=Josep |enllaçautor=Josep Soler Vidal |títol=Abdó Terrades : primer apòstol de la democràcia catalana (1812-1856) | editorial= La Magrana |lloc=Barcelona |data= 1983|isbn=8474101344 |ref=solervidal }}

* {{ref-llibre|cognom= Vicens Vives |nom= Jaume |enllaçautor=Jaume Vicens i Vives|títol= Industrials i polítics del segle XIX |any= 2010| editor= Barcelona : Vicens Vives |llengua= català |isbn=9788431661533 }}

| editorial= Edicions Universitat de Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat |pàgines=pp. 1356 – 1357 |llengua= català |isbn= 848415243X |ref=obrer}}

* {{ref-llibre|cognom= | títol= Diccionari de la literatura catalana | editorial= Enciclopèdia Catalana |llengua= català |any=2008|isbn= 9788441218239 |ref=literatura}}