Revisió del 11:34, 4 des 2015 modifica Theodoxa (discussió \| contribucions) 327 edits més preciso ← Edició anterior		Revisió del 17:04, 30 maig 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.775 edits m Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de, aquestos → aquests AWB Edició següent →
Línia 12: \|lloc de mort=Gran Oasis d'Hibis ([[Kharga Oasis]], [[Egipte]]) \|enterrat a=Lloc desconegut, probablement la necròpolis de l'oasis d'al-Kharga (Egipte) \|festivitat= [[25 d'octubre]] \|venerat en=Església Nestoriana d'Orient, Església Assíria d'Orient \|iconografia=Com a bisbe Línia 30: Segon [[Sòcrates]] i [[Teodoret]] va néixer a [[Germànicia]], al nord de Síria, encara que [[Ammià Marcel·lí]] el fa nadiu d'[[Alexandria]] ([[Cassià (escriptor)\|Cassià]] diu que hi fou batejat). De naixement humil i mínima educació, va anar a viure a [[Antioquia de l'Orontes]] i fou ordenat prevere. Fou consagrat com patriarca de Constantinoble el [[10 d'abril]] del [[428]], segon Sòcrates, però Lliberat diu l'[[1 d'abril]] que era diumenge, que sembla ser més adequat a la tradició. L'any és discutit però probablement fou el 428, pocs mesos després de la mort del seu predecessor. De seguida es va dirigir a l'emperador Teodosi II: "Senyor. Purgueu el món d'heretges i us retornaré el cel; ajudeu-me a acabar amb els heretges i us ajudaré contra els perses". Al seu cinquè dia va tractar de destruir un centre d'oració dels arrians i ~~aquestos~~aquests mateixos van decidir incendiar el lloc; Els [[novacians]] i els [[quartodecimans]] d'Àsia també van patir persecució i es van produir tumults a [[Milet]] i [[Sardes]] amb uns quants morts; també es va perseguir als [[macedonians]]. De mica en mica va anar imposant punts de vista que no s'ajustaven a l'ortodòxia imperant ajudat pel prevere Anastasi d'Antioquia que va convertir en el seu ajudant (sincel·le) i confident, distingint cuidadosament entre la natura humana i la natura divina de Crist en contra dels [[apol·linars]]. Així Nestori desaprovà que [[Maria, mare de Jesús\|Maria]], la mare de [[Jesús]], fos anomenada "Mare de Déu"; Anastasi objectava que si Maria era humana no podia ser la [[mare]] de [[Déu]]. Les objeccions a aquest punt de vista i el seu manteniment (en especial l'objecció al terme {{polytonic\|Θεοτόκος}} van agreujar la disputa teològica. Els opositors a Nestori en ~~lloc~~comptes de veure una precaució per la doble natura van veure un rebrot de les doctrines de [[Pau de Samosata]] que deia que Crist era {{polytonic\| Ψιλὸς ἄνθρωπος}} un "simple home". La violència per ambdós costats va portar a càstigs i empresonaments. Procle, bisbe de [[Cízic]], candidat al patriarcat, va encapçalar el moviment perquè s'anomenés Maria "Mare de Déu"; i en resposta Nestori va fer un discurs que es conserva en transcripció llatina. Doroteu, bisbe de [[Marcianòpolis]], seguidor de Nestori, va pronunciar l'anatema contra els partidaris del terme "Mare de Déu" i es va produir una gran divisió en l'església. Nestori va convocar un concili on el clergat que si li oposava fou destituït, acusats de maniqueisme. El bisbe [[Ciril d'Alexandria]] va abraçar el partit oposat a Nestori i va convocar un concili de bisbes a [[Alexandria]] i va pronunciar dotze anatemes contra els errors de Nestori, als que aquest va respondre amb el mateix nombre d'anatemes. Ciril el va amenaçar amb l'excomunicació en deu dies si Nestori no acceptava l'ortodòxia d'Alexandria i Roma, i va pronunciar sentència de deposició i excomunicació contra el Patriarca. [[Joan I d'Antioquia\|Joan]], Patriarca d'Antioquia, li va demanar a Nestori retirar l'oposició, però aquest va explicar que quan va arribar a [[Constantinoble]] Maria era anomenada per uns "mare de Déu" i per altres "Mare de l'home" i que havia proposat el nom de "Mare de Crist", i que mantenia aquesta proposta, però ja els ànims estaven massa encesos i només un concili general ho podia solucionar. Els emperadors [[Teodosi II]] i [[Valentinià III]] el van convocar un concili a [[Efes]] ([[431]]). Nestori hi va anar personalment; Ciril va enviar a Celestí. En absència de Nestori, que es va retirar amb els seus per les violències exercides, els seguidors de Ciril va imposar els seus punt de vista ([[22 de juny]]) i Nestori fou deposat; quant van arribar els bisbes orientals que mancaven, partidaris de Nestori, es van ajuntar amb els nestorians i van reunir un contra concili en el ~~que~~qual van deposar a Ciril i a Memnó bisbe d'Efes, el seu principal suport. Aquest va respondre deposant a Joan (Ciril va tenir el suport de Juvenal bisbe de [[Jerusalem]]). El comte imperial Joan va considerar prudent posar als tres implicats (Ciril, Nestori i Joan) sota vigilància. Nestori va apel·lar a l'emperador i Ciril va fer el mateix i també Joan i els bisbes orientals que li donaven suport. Finalment l'emperador va confirmar la deposició de Nestori, i encara que de moment Joan va posar problemes finalment es va reconciliar amb Ciril i es va restablir la pau. Nestori va abandonar l'oposició a la paraula "Mare de Déu", però els bisbes del seu partit van continuar mantenint la doctrina. Aquestes doctrines es van difondre molt cap a orient i especialment a Pèrsia i van originar els [[nestorians]], els quals s'anomenaren caldeus cristians. Línia 64: {{Inicia taula}} {{Filera de successions \|títol= [[Patriarca de Constantinoble]] \|abans= [[Sisini I de Constantinoble\|Sisini I]] \|després= [[Maximià de Constantinoble\|Maximià]] \|anys= [[428]]-[[431]]}} {{Finalitza taula}} {{Patriarques de Constantinoble}}

Nestori: diferència entre les revisions