Fèlix Millet i Maristany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 1:
{{Infotaula de persona}}
'''Fèlix Millet i Maristany''' ([[Barcelona]], [[1903]] – [[1967]])<ref name=oasi>{{ref-llibre|cognom1=Cullell|nom1=Pere|cognom2=Farràs|nom2=Andreu|títol=L'oasi català|pàgines=p. 266|lloc=Barcelona| editorial=Planeta|any=2001}}</ref> fou un financer, mecenes i [[promotor cultural]] català.
 
Era fill de l'industrial cotoner [[Joan Millet i Pagès]] i nebot del cofundador de l'[[Orfeó Català]] [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. Treballà sempre al sector de les assegurances. El 1932 fou president de la [[Federació de Joves Cristians]] i director del diari democratacristià ''[[El Matí]]''.<ref name=oasi/><ref>{{GEC|0026244|Federació de Joves Cristians de Catalunya}}</ref> Quan esclatà la [[guerra civil espanyola]], veient amenaçada la seva vida, va fugir de Catalunya. Marxà a [[Burgos]] i col·laborà amb els insurrectes.
 
El 1943 va fundar la ''Benèfica Minerva'', que es dedicava clandestinament al mecenatge col·lectiu, i en la quequal hi col·laborà l'advocat [[Pere Puig i Quintana]], que llavors era la mà dreta de Millet.<ref name="pais2002">El País, 21/03/2002, [http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Pere/Puig/i/Quintana/elpepiautcat/20020321elpcat_3/Tes Joan de Sagarra: Pere Puig i Quintana]</ref>
 
El 1947 Millet fou secretari de la [[Comissió Abat Oliba]] i president del [[consell d'administració]] del [[Banco Popular Español]] (fins a 1957)<ref name=oasi/> i de la ''Compañía Hispanoamericana de Seguros y Reaseguros SA''. Com accionista i president del Banco Popular, va fer desaparèixer la mentalitat comerciant i botiguera de l'entitat, lligada a la menestralia madrilenya, per convertir-lo en un banc modern.<ref name="fc">Francesc Cabana, [http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/140134/241291 Els grans bancs espanyols i llur penetració a Catalunya]</ref> Durant l'època de Millet el Banc passà de 200 milions a 5.000 milions de pessetes i arribà a ser vuitè banc d'Espanya, per la importància dels seus dipòsits.<ref name="fc"/> A principis de 1957 la família Millet vengué la majoria de les accions del Banc i Fèlix Millet passà a ser President Honorari.<ref name="fc"/>
 
El 1951 fou elegit president de l'[[Orfeó Català]],<ref name="Rosich1993">{{ref-llibre|cognom=Roig i Rosich|nom=Josep M.|títol=Història de l'Orfeó Català: moments cabdals del seu passat|url= http://books.google.com/books?id=Cx2iZqZ05eQC&pg=PA141|any=1993| editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-7826-405-6|pàgines=p. 141}}</ref> des d'on impulsà l'[[Obra del Ballet Popular]]. L'any 1961 va ser uns dels fundadors i el primer president de l'[[Òmnium Cultural]].<ref name="oasi>{{ref-llibre|cognom1=Cullell|nom1=Pere|cognom2=Farràs|nom2=Andreu|títol=L'oasi català|pàgines=p. 266|lloc=Barcelona|editorial=Planeta|any=2001}}<"/ref>
 
Fou pare de [[Fèlix Millet i Tusell]], fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990 i president fins a ser-ne destituït el 2009 acusat de corrupció, de [[Joan Millet i Tusell]], conseller de [[Banca Catalana]], i de [[Xavier Millet i Tusell]], candidat de [[Convergència i Unió]] a l'alcaldia de Barcelona el 1979.<ref name=lv>{{ref-publicació|títol=Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción del fiscal|publicació=La Vanguardia|data=10 juliol 1984|pàgines=pp. 21-22}}</ref>
Línia 24:
{{Inicia taula}}
{{S-off}}
{{Filera de successions|títol= [[Banco Popular Español|President del Banco Popular]]<br />[[Fitxer:Banco popular esp logo.svg|45px|]] |abans= [[Emilio González-Llana Fagoaga]] |després= [[Fernando Camacho Baños]] |anys= [[1945]]-[[1956]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Millet Maristany, Felix}}
 
[[Categoria:Mecenes barcelonins contemporanis]]
[[Categoria:Opus Dei]]