L'Art de la Guerra: diferència entre les revisions

El text es compon de 13 capítols, cadascun dels quals està dedicat a un aspecte de la [[guerra]]. Es coneix comunament com l'obra definitiva sobre [[estratègia militar]] i [[tàctica militar|tàctica]] del seu temps. Ha estat el més famós i influent dels [[Set Clàssics Militars]] de la Xina, i: "Durant els últims dos mil anys segueix sent el tractat militar més important a Àsia, on fins i tot la gent del poble el coneixia pel seu nom."<ref name="Ancient China 2007. p. 149">{{autsfn|Sawyer, Ralph D.}} ''The Seven Military Classics of Ancient China''. New York: Basic Books. |2007. |p. =149.</ref>}} Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategs militars que han dirigit exèrcits i encara és sovint utilitzat en l'actualitat degut al fet que els seus ensenyaments poden ser aplicats en moltes altres àrees més enllà dels conflictes armats.

El suport textual del punt de vista dels tradicionalistes, és que uns quants dels més antics dels ''[[Set clàssics militars]]'' comparteixen un mateix focus en conceptes literaris específics (com les classificacions del terreny), que els estudiosos tradicionalistes assumeixen que varen ser creats per Sunzi. ''L'Art de la guerra'' també té en comú amb altres '"clàssics militars" unes quantes frases senceres, implicant que d'altres textos utilitzaven l'''Art de la guerra'', i/o que aquest text havia fet servir d'altres textos anteriors. Segons els estudiosos tradicionalistes, el fet que ''L'Art de la guerra'' fos el text militar més àmpliament reproduït i difós del Període dels Regnes Combatents, indica que qualsevol préstec entre textos militars deu haver estat exclusivament de ''L'Art de la guerra'' cap a uns altres textos i no l'inrevés.{{sfn|Sawyer|2007|p=150 }} (Els textos clàssics que més similarment reflecteixen els termes de Sunzi i fraseologia són el ''[[Wei Liaozi]]'' i ''l'[[Art de la Guerra de Sun Bit]]'').{{sfn|Sawyer|2007|p=422}}

Els escèptics de la visió tradicionalista dins de Xina han abundat com a mínim des d'ençà el temps de la [[Dinastia Song]]. Alguns, seguint [[Du Mu]], acusaven el primer comentarista de ''L'Art de la Guerra'', [[Cao Cao]], d'acarnissar-se amb el text. Les crítiques a Cao Cao es basaven en el ''[[Llibre de Han]]'' notació bibliogràfica d'un treball compost de vuitanta-dues seccions que s'atribuïa a Sunzi. La descripció d'un llibre de Sunzi compost per vuitanta-dues seccions contrasta amb la descripció de ''L'Art de la Guerra'' que fan els ''[[Registres del Gran Historiador]]'' on es diu que tenia tretze seccions (el nombre actual). Altres dubtaven de l'existència històrica de Sunzi, i/o afirmaven que el treball havia estat una falsificació posterior. Moltes de les condemnes històriques dins de Xina de ''L'Art de la Guerra'' han estat a causa del seu enfocament realista de la guerra: advocava per fer servir espies i enganys. Advocar per mètodes deshonestos contradeia els valors del [[confucianisme]], fent-lo un objectiu de la literatura Confuciana durant la història xinesa posterior. Segons els estudiosos confucians posteriors, l'existència històrica de Sun Tzu va ser la conseqüència d'una invenció tardana, indigne de consideració, excepte per ésser moralment reprovable.{{sfn|Sawyer|2007|pp.p= 422–423}}