Monestir de Santa Maria de Benifassà: diferència entre les revisions

L'església s'alça paral·lela al claustre, al nord dels edificis monacals. S'inicià durant l'abadiat de Berenguer de Concabella, posant la primera pedra el [[bisbe de València]] [[Andreu d'Albalat]] ([[1262]]), les obres s'acabaren el [[1276]]. Posteriorment es modificaria en els segles XV i XVII, però la primera església (amb planta de creu llatina d'una sola nau) correspondria al tipus anomenat ''de reconquesta'' amb teginat de fusta a dues aigües. El temple actual és d'una sola nau, amb creuer i [[absis]] poligonal. La [[Nau (arquitectura)|nau]] es va acabar el [[1460]] segons els plànols del mestre Barceló de Vallibona. A l'interior les columnes adossades al mur serveixen de suport dels [[Arc former|arcs formers]] apuntats. Es cobreix amb una [[volta de creueria]] a la nau i en el creuer, la capçalera presenta una volta nervada. Les finestres són escasses, proporcionant una il·luminació reduïda volguda pels cistercencs, en forma d'ogiva i situades en els murs laterals i a l'absis. Les capelles laterals i les del [[Creuer (arquitectura)|creuer]] s'allotgen en cossos independents a l'exterior, sobreeixint en altura. En la nau central de l'església hi ha un Crist i la imatge de Nostra Senyora de Benifassà, obres modernes de l'escultor [[Lluís Maria Saumells i Panadés|Lluis M. Saumells i Panadés]]. A l'exterior la coberta de la nau és a dues aigües.