Acrosina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - durant la espermatogènesi + durant l'espermatogènesi
m Corregit: - pèrdua del extrem carboxil + pèrdua de l'extrem carboxil
Línia 45:
a acrosina).
 
La pro-acrosina es estable a [[pH]] baix (àcid) i, cal que el pH augmenti per sobre de 6 perquè la pro-acrosina es transformi en acrosina. L’activació de l’acrosina involucra la formació de diversos intermediaris d’activació, amb la pèrdua delde l'extrem carboxil terminal donant lloc  a la proteïna madura.
 
Estudis clínics realitzats recentment amb espermatozoides porcins i bovins (que també contenen acrosina) ratifiquen que altes concentracions intracel·lulars de ions K<sup>+</sup> i baixes de ions Ca<sup>+2</sup> protegeixen la cèl·lula espermàtica d’una reacció acrosòmica precoç. Aleshores, per tal que tingui lloc aquesta reacció en el moment oportú, aquests ions són bombejats mitjançant un transport actiu amb una ATP-asa transmembrana que bombeja els ions Na<sup>+</sup>  cap a l’exterior i els K<sup>+</sup> cap a l’interior. A més, els ions Ca<sup>+2</sup> que arriben a la cèl·lula reaccionen amb les membranes acrosòmica externa i plasmàtica, unint fosfolípids aninònics. Aquesta unió indueix la conversió de proacrosina a acrosina i, conseqüentment, l’alliberació del contingut acrosòmic. Complementant aquests experiments, s’ha vist que altres substàncies com glicosaminoglicans també acceleren el procés de conversió de proacrosina a acrosina, de manera que la reacció acrosòmica es veu directament afectada.