Saint Louis del Senegal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - fins 1766) + fins a 1766)
m Corregit: - directors del establiment de + directors de l'establiment de
Línia 7:
Al principi del segle XIV els normands, especialment de [[Dieppe]], van començar a comerciar amb zones llunyanes sent els primers marins de l'edat mitjana a creuar el Cap Bojador (1364-1365) descobrint el Cap Verd (que és el nom que li van donar) i van explorar la costa d'Àfrica fins a la costa del [[Golf de Benín]] arribant a la desembocadura del [[Níger]], retornant carregats d'ivori i altres mercaderies exòtiques. El 1366 els mariners comerciants de Dieppe es van associar als de Rouen per desenvolupar el comerç amb Àfrica. La companyia normanda de Dieppe i Rouen fou la primera que va explotar la regió. El 1375 els normands havien fundat diversos magatzems i factories comercials, la majoria a [[Guinea]], però un almenys al [[Cap Verd]] (no a les illes sinó al cap del continent) i un altre a la desembocadura del riu Gàmbia. Però en temps del rei Carles VI de França, amb els diversos desastres, la guerra civil, la invasió anglesa, el comerç va patir un cop fatal i els normands van desaparèixer de l'Àfrica on no van tardar a ser substituïts pels portuguesos que sovint van aprofitar els propis magatzems normands, incloent el de Cap Vert. Quan Lluís XI de França va restablir l'ordre, els mariners normands van reaparèixer a l'Àfrica, topant amb els portuguesos que reclamaven el monopoli d'un comerç que no havien iniciat en virtut d'una Bula pontifícia que els atribuïa el país amb exclusió d'altres estats. El 1486 els portuguesos van enviar dos vaixells de guerra que van agafar tots els edificis normands en els quals s'intentava reprendre el comerç amb els indígenes. Vaixells francesos foren enviats a la zona per defensar als mariners normands el que va permetre mantenir alguna mena d'intercanvi, però els mancava una posició permanent. Això fou el que el 1626 els va fer fundar un establiment permanent.
 
La factoria francesa del riu Senegal es va fundar no més tard del 1626 per la ''Compagnie Normande de Sénégambie''. Es va establir a l'illa de Bocos (les ruïnes van subsistir fins a finals del segle XVIII), però el lloc no era tot el bo que calia. El pare Labat ha deixat constància de tots els directors delde l'establiment de Bocos i després Saint Louis des de 1626 però és possible que abans d'aquesta data (des del començament del segle XVII) ja existís l'establiment.
La ciutat va ser fundada el 1659 pels mariners de Dieppe ([[Normandia]]) a una illa anomenada localment Ndar, i va ser batejada com Saint Louis du Fort en honor del rei de França "[[Lluís IX de França|Sant Lluís]]" (Lluís XI) i també, pel sobirà regnant [[Lluís XIV de França|Luis XIV]]. Aquesta factoria, fort i ciutat va estar administrada per fins a nou companyies comercials: la ''Compagnie Normande de Sénégambie'', la ''Compagnie du Cap-Vert et du Sénégal'', la [[Companyia Francesa de les Índies Occidentals]], la ''Compagnie du Sénégal'', la ''Compagnie d'Afrique'', la ''Compagnie de Guinée'', la ''Compagnie Royale du Sénégal'', la ''Compagnie de Rouen'' i la [[Companyia Francesa de les Índies Orientals]] (alguna no obstant fou simplement un canvi de nom de l'anterior).