Diferència entre revisions de la pàgina «Kangxi»

204 bytes afegits ,  fa 4 anys
+ referències
m (Canvis menors, neteja, replaced: a Xina → a la Xina AWB)
(+ referències)
{{millorar format|data=febrer de 2014}}
{{MT|data=juny de 2013}}
{{Infotaula de polític
| nom = Kangxi
A canvi d'assegurar el control d'aquests territoris, Kangxi va permetre certa autonomia en el govern, cosa que va permetre l'increment del poder d'aquesta elit, que va originar una sublevació ([[La Guerra dels Tres Feus]]) que comptà amb un suport popular. Un cop vençuda, Kangxi va dirigir els seus esforços cap a l'illa de Taiwan ([[Formosa]]), on es refugiaven els darrers partidaris dels Ming. Quan incorporà aquesta illa a l'imperi, les seves preocupacions foren els territoris del nord, on volia evitar una aliança entre els russos i els mongols.
 
El [[Tractat de [[Nerchinsk]] entre la Rússia tsarista i els Qing va establir les fronteres definitives a canvi d'algunes concessions comercials pels russos, que es quedarien al nord del riu [[Amur]].<ref name="Krausse1899">{{cite book|last=Krausse|first=Alexis Sidney|title=Russia in Asia: a record and a study, 1558-1899|url=https://books.google.com/books?id=vdANAAAAIAAJ&pg=PA330|accessdate=26 August 2011|year=1899|publisher=G. Richards|pages=330–31}}</ref> Aquest acord va permetre-li de combatre els mongoles orientals. El 1696, al nord del Desert del Gobi, les forces manxús derrotaren l'exèrcit mongol comandat per [[Galdan]] i d'aquesta manera controlaren les rutes comercials de Mongòlia Exterior.
 
Al Tibet un conflicte va sorgir arran la successió del [[Dalai Lama]]. Quan les tropes imperials van ocupar Lhasa el 1720, un nou Dalai Lama, ben vist per Pequín, fou escollit. Al final del seu regnat, una altra rebel·lió esclatà a Taiwan, però novament va ser vençuda.
 
== El cristianisme a Xina ==
L'emperador Kangxi, contemporani del rei francès [[Lluís XIV]], va permetre obrir Xina a la influència budista i cristiana. Els jesuïtes van tenir un gran protagonisme en els afers exteriors d'aquest país. Aquests religiosos van fer conèixer als xinesos els darrers progressos en matemàtiques i astronomia occidentals (continuant la tasca de [[Matteo Ricci]] en matèria d'intercanvis culturals durant l'anterior dinastia Ming), i consideraven que Kangxi era un emperador tolerant.
 
Els catòlics no van ser els únics que van poder establir una missió a Pequín; el 1715 els ortodoxos russos van convertir la seva en una ambaixada de facto, gran privilegi que altres països no el van poder gaudir durant molt de temps.<ref>Henry Kissinger, pàg. 55</ref>
 
Malgrat tot, en els darrers any de Kangxi el catolicisme va haver de suportar un duríssim control per part de les autoritats imperials que va significar un punt d'inflexió: el catolicsmecatolicisme seria prohibit a la Xina.<ref>’’Perspectives on the Prohibition of Catholicism in the Early-Qing Period’’, David P. Willard.</ref>
 
== L'economia en el temps de Kangxi ==
En els seus inicis, el canvi de dinastia va significar un perjudici per l'economia de la Xina després de tants conflictes bèlicsbèl·lics. Kangxi va adoptar una sèrie de mesures per aconseguir el màxim benestar per a la població del país. Va estimular la reconversió de terrenys en terres aptes per a l'agricultura. També va rehabilitar obres d'ingenyeriaenginyeria hidràulica en els rius Groc, Huai i de diversos canals, i va realitzar millores en les carreteres. Va millorar la burocràcia establint visites al sud del Gran Canal i amb les visites d'inspecció al sud (nanxum). El sistema fiscal va ser reformat i fins i tot va haver-hi una reducció d'impostos sobre la terra. Totes aquestes mesures van significar un desenvolupament de l'agricultura i una recuperació de l'economia anteriorment tan malmesa. Els anys de Kangxi i Qianlong són considerats com anys de prosperitat.
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
104.889

modificacions