Revisió del 12:04, 21 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: -besnet +besnét ← Edició anterior		Revisió del 22:51, 31 maig 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.846 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segle VII → {{segle\|VII}} , segle VI → {{segle\|VI}} (2), segle V → {{segle\|V}} (2), segle IV → {{segle\|IV}}, en l'any → l'any AWB Edició següent →
Línia 90: == Fonts == Les fonts per a l'estudi de l'Imperi aquemènida són especialment problemàtiques, no tant per la seva escassetat com per ser sovint contradictòries entre si. Així mateix, no totes les regions ni les èpoques estan documentades per igual: en l'aspecte cronològic, la major part de la documentació es refereix al {{segle \|V}} aC, mentre que, de l'època anterior a la conquesta d'[[Alexandre el Gran]], hi ha molta menys informació; en l'aspecte geogràfic, és molt més abundant la informació referent a les regions occidentals de l'imperi, més properes a les ciutats gregues, que a la seva part oriental. === Fonts literàries === Abans que s'iniciessin les excavacions arqueològiques, la història aquemènida es coneixia únicament pels escrits d'autors clàssics grecs i, en menor mesura, romans, i per la [[Bíblia]]. Entre els autors clàssics, destaca particularment l'historiador grec [[Heròdot]], que va escriure al {{segle \|V}} aC, i el propòsit principal n'és exaltar els èxits dels grecs durant les [[Guerres Mèdiques]]. La seva obra és útil per a conèixer el primer període de la història aquemènida, especialment pel que fa a la frontera nord-occidental. Durant el {{segle \|IV}} aC, aporten també informació sobre l''''Imperi aquemènida''' les obres de [[Ctèsies de Cnidos\|Ctesias]] i de [[Xenofont]]. Tots els autors grecs, però, coincideixen en l'essencial de la seva visió de l'Imperi aquemènida: d'una banda, n'admiren la riquesa i el poder, però d'altra consideren el seu sistema polític corrupte i decadent, i presenten el monarca com una figura feble, víctima de les maquinacions de les dones i dels eunucs de la cort. En la [[Bíblia]], en els llibres de Llibre d'Esdres i del Llibre de Nehemies, els perses apareixen com a restauradors del temple de Jerusalem i defensors del culte a Jahvè: la imatge que se'n mostra és molt positiva, ja que van acabar amb la captivitat de [[Babilònia]]. Això no obstant, en el Llibre d'Ester, molt probablement escrit en època hel·lenística, la imatge que es dóna dels perses és molt similar a la que pot trobar-se en les obres d'autors grecs. Línia 110: === Antecedents === Els perses pertanyien als pobles irànics que s'havien establert segles enrere en l'altiplà de l'[[Iran]], i habitaven l'actual [[província de Fars]] ([[Iran]]), una regió de tradicional influència [[Regne d'Elam\|elamita]]. Es dedicaven de manera destacada a la cria de bestiar, encara que amb el temps van anar adoptant l'agricultura. La història dels primers reis perses, que haurien viscut durant el {{segle \|VII}} aC i la primera meitat del {{segle \|VI}} aC, és poc coneguda. D'acord amb la genealogia tradicional, basada en la inscripció de Behistún de Darios I (ca 518) i en l'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs, els perses haurien estat governats per la ''dinastia aquemènida'', fundada per Aquemenes (en antic persa, ''Haxamaniš'' 'el que té l'esperit d'un seguidor'. La dinastia s'hauria dividit llavors en dos llinatges: l'un començat per Cir I, rei d'Anshan, i continuat pel seu fill Cambises I i el seu nét Cir el Gran, i un altre per Ariaramnes, besavi de Darios I. Certes inscripcions es refereixen a Ariaramnes i el seu fill Arsames com a reis de [[Pèrsia]]. Això va fer que s'especulés sobre una suposada divisió del Regne de Teispes entre Cir I i Ariaramnes, els quals haurien regnat, respectivament, a Anshan i a [[Pèrsia]]. No obstant això, l'autenticitat de les inscripcions s'ha posat en dubte. Línia 121: [[Fitxer: Pasargades cyrus cropped.jpg \| thumb \| 200px \| Tomba de [[Cir el Gran]] a [[Pasargada]] ]] Gràcies a Cir II el Gran ([[555 aC]]-[[dècada del 520 aC]] al 529 aC), rei d'Anshan, el domini mede sobre l'altiplà iranià va ser breu. Cir va crear un poderós exèrcit seguint el model dels antics assiris. Quan va succeir al seu pare Cambises I al {{segle \|VI}} aC, les entitats polítiques hegemòniques a la regió eren l'Imperi neobabilònic, el Regne mede (Orient Mitjà), Lídia i [[Egipte]]. En cas de considerar-se la inscripció d'Arsames com autèntica, Cir també hauria succeït a l'encara vivent Arsames com a rei de [[Pèrsia]], unint així els regnes d'Anshan i Pèrsia. Entre els anys 553 aC i 550 aC, Cir va derrotar el rei mede Astiages, va prendre la seva capital, Ecbatana, i va portar els seus tresors a Anshan. Les cròniques mesopotàmiques informen que el rei persa va resultar afavorit per l'amotinament de les tropes medes contra el seu propi rei, fet confirmat per la història que narra Heròdot (123-128) sobre la traïció del general mede. Línia 160: Artaxerxes I va morir fora de Persis, però el seu cos va ser portat allà per ser enterrat al costat dels seus avantpassats, probablement a Naqsh-i Rustam. Es va produir una situació similar a la de la mort de Xerxes I. Els tres fills d'Artaxerxes van disputar-se el tron, i el succeí en el mateix any Xerxes II (el seu fill gran, que el va succeir i va ser assassinat per un dels seus germanastres unes poques setmanes més tard), Sogdià, i Darios II. Darios II, que estava a [[Babilònia]] quan va morir el seu germà Xerxes, va reunir suport per a si mateix, va marxar cap a l'est, va deposar, va executar l'assassí i va ser coronat en el seu lloc. Darios II va regnar en el període 424 aC- [[404 aC]] i va col·laborar amb [[Esparta]] en la Guerra del Peloponès. Des de l'any 412 aC, Darios II, per insistència de Tisafernes, va recolzar primer Atenes i després Esparta, però en l'any 407 aC el fill de Darios, Cir el Jove, va derrotar Atenes el 404. Aquest mateix any, Darios va caure fatalment malalt i va morir a [[Babilònia]]. En el seu llit de mort, la seva esposa babilònia, [[Parisatis de Pèrsia]], va demanar a Darios que fos coronat el seu segon fill, Cir el Jove, però a Darios el va succeir el seu fill Artaxerxes II, que va regnar en el període 404 aC-359 aC. [[Plutarc]] relata (probablement, per autoritat de Ctesies) que el desplaçat Tisafernes es va acostar al nou rei el dia de la seva coronació volent-lo avisar que el seu germà menor, Cir el Jove, estava preparant-se per assassinar-lo durant la cerimònia. Artaxerxes va arrestar Cir i l'hauria executat si no hagués mitjançat la seva mare Parisatis. Cir va ser, llavors, enviat com a sàtrapa de Lídia, on va preparar una revolta armada que va esclatar l'any 401 aC. Amb mercenaris grecs, Cir va obtenir la victòria en la [[Batalla de Cunaxa]], però hi va resultar mort.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Sandler \|nom=Stanley \|títol=Ground Warfare: An International Encyclopedia \|volum=vol.1 \|url= https://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&pg=PA226&dq=cunaxa+battle&hl=ca&sa=X&ei=74vGVPfaGo7laL-JgpAO&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=cunaxa%20battle&f=false \|llengua=anglès \| editorial=ABC-CLIO \|data=2002 \|pàgines=226 \|isbn=1576073440}}</ref> Així, Artaxerxes II va conservar el tron, va construir una gran flota, i va recuperar el domini de l'[[Àsia Menor]] i [[Xipre]]. Artaxerxes II va ser el rei aquemènida que va tenir més llarg regnat (45 anys). Sis segles més tard, [[Ardashir I]], fundador del segon '''Imperi persa''', es consideraria a si mateix com el successor d'Artaxerxes, un gran testimoni de la importància d'Artaxerxes per a la mentalitat persa. Durant el seu regnat, es van realitzar activitats de construcció a [[Susa (Iran)\|Susa]] i [[Ecbatana]]. Encara que no es coneixen construccions seves a Persèpolis, va ser el ser el primer rei aquemènida a ser enterrat a la seva rodalia. L'historiador grec [[Polibi]] assenyala<ref>{{Ref-llibre \|cognom= \|nom=Polibi \|enllaçautor=Polibi \|títol=The General history: Tr. from the Greek \|url= http://books.google.cat/books?id=hPApAAAAYAAJ&pg=PA292&dq=Polybius+Ecbatana&hl=ca&sa=X&ei=OFtcT7WsHoKzhAe2p5CpBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false \|llengua=anglès \| editorial=H. S. Woodfall \|data=1773 \|pàgines=vol.3, p.292 \|isbn= }}</ref> que [[Ecbatana]] va ser ampliada luxosament amb columnes daurades i teulades de plata i coure. En l'àmbit religiós, Artaxerxes va protegir el culte dels déus irànics Mitra i Anahita, els quals va introduir en les seves inscripcions d'[[Ahura Mazda]]. Artaxerxes va protegir el culte d'Anahita<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Boyce \|nom=Mary \|títol=A history of Zoroastrianism \|url= http://books.google.cat/books?id=Y3sfAAAAIAAJ&pg=PA219&lpg=PA219&dq=Artaxerxes+Anahita&source=bl&ots=cmct9KRrHj&sig=L5yAKfoPWPNMAK-7oFCbJsfDjNg&hl=ca&sa=X&ei=d2NcT9P_Oqeb1AWEvsCxAw&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=Artaxerxes%20Anahita&f=false \|llengua=anglès \| editorial=BRILL \|data=1982 \|pàgines=volum 1, p.219 \|isbn=9004065067 }}</ref> en nombroses regions de l'imperi, incloent-hi àrees occidentals no iràniques com ara [[Damasc]] o [[Sardes]]. Igualment, poden datar-se d'aquest regnat l'extraordinària innovació dels cultes de santuaris zoroastrians, i va ser probablement durant aquest període que el zoroastrisme es va difondre a través d'[[Àsia Menor]] i el Llevant mediterrani i des d'allà a [[Armènia]]. Els temples, tot i que servien a un propòsit religiós, no eren, però, un acte purament desinteressat: també servien com a important font d'ingressos. Dels reis babilònics, els aquemènides havien pres el concepte d'impost del temple obligatori, un delme que tots els habitants pagaven al temple més proper amb la seva terra o una altra font d'ingressos.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Dandamaev \|nom=M. \|cognom2=Lukonin \|nom2=V. G. \|títol=The Culture and Social Institutions of Ancient Iran \|llengua=anglès \| editorial=Cambridge University Press \|data=1989 \|pàgines=p.361-362 \|isbn=0521321077 }}</ref> Una part d'aquest ingrés, anomenat ''quppu ša Sarri'', 'bagul del rei', una enginyosa institució originàriament introduïda per Naboni, va ser llavors passada al governant.

Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions