Racionalisme arquitectònic: diferència entre les revisions

El '''racionalisme arquitectònic''' (en anglès: ''rationalism'', ''functionalism'', ''international style'' o tot simplement ''modern architecture'', o ''modernist architecture'') és un corrent sorgit a [[Europa]] després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] que defensa el [[funcionalisme (arquitectura)|funcionalisme]] dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors [[Història|històrics]] i la influència de la producció [[Indústria|industrial]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.199|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>

 

 

A [[Alemanya]], el racionalisme està representat per [[Walter Gropius]], fundador de la [[Bauhaus]], i el seu col·laborador [[Ludwig Mies van der Rohe]]. Als [[Països Baixos]], els integrants del grup [[De Stijl]] ('L'Estil') defensen aquests postulats, apreciables en obres com la casa Schröder ([[1924]]), obra de [[Gerrit Rietveld]]. Independent d'ambdós grups, el [[Suïssa|suís]] [[Le Corbusier]] és una altra de les personalitats més destacades i influents d'aquest corrent que s'estengué arreu del món. A Catalunya, el més conegut exponent d'aquest corrent fou el [[Josep Lluís Sert]], però també tot el grup del [[GATCPAC]].