Diferència entre revisions de la pàgina «Iekaterina Dàixkova»

Afegides dades biogràfiques i referències
(Afegides dades biogràfiques i referències)
| lloc web =
}}
'''Iekaterina Romànovna Voronotsova Dàixkova''' (en [[rus]]: Екатерина Романовна Воронцова-Дашкова) fou una política, escriptora i filòloga russa.
 
Va néixer a [[Sant Petersburg]] el [[1743]], participài enamb només quinze anys es va casar amb el príncep Mikhail Ivanòvitx Dàixkov. Aquest va morir quatre anys més tard deixant-la conspiracióvídua contrai [[Pereamb IIIuna filla i un fill. A l'hivern de Rússia|Pere1759, III]]acabada quede casar amb el príncep, va portàconèixer [[Caterina II de Rússia|Caterina IIla Gran]], amigai sevael queseu lamarit vael afavorir[[Pere desIII d'aquellde momentRússia|Gran Duc Pere III]], alen tron.coincidir en Dàixkovaun començàsopar a publicar articlescasa de temàtical'oncle socialde signant-losl'autora cominiciant així una donallarga amistat amb la Gran russaDuquessa.
 
La princesa '''Dàixkova''' donà suport al cop d'estat del juliol de 1762 que portà a [[Caterina II de Rússia|Caterina II]] al tron, en rebelar-se la guardia imperial russa, comandada per [[Grigori Otlov]] contra [[Pere III de Rússia|Pere III]]. Dàixkova començà a publicar articles de temàtica social signant-los com una dona russa.
El [[1783]] fou nomenada directora de l'[[Acadèmia Russa de les Ciències]], fundant més tard l'[[Acadèmia Russa de la Llengua]], des d'on fou la principal responsable de la publicació del primer gran diccionari en [[llengua russa]], a més d'impulsora de la reforma educativa.
 
L'any 1769, acompanyada pels seus dos fills, el seu cosí Vorontsov i una amiga, Kamenskaia, inicià una gira europea que la portaria a conèixer l'elit aristocràtica i intel·lectual del moment. Entre d'altres en aquest viatge va conèixer [[Denis Diderot|Diderot]], [[Voltaire]] i el comte [[Vladímir Orlov|Vladimir Orlov]]. Finalment va retornar a Rússia el desembre de 1771, després de vint-i-quatre mesos de tour.
A la mort de la seva amiga Caterina II fou desterrada tot i la seva important tasca, car el fill de [[Pere II de Rússia|Pere II]] no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare ajudant la seva mare. No va poder tornar a [[Rússia]] fins al [[1801]], amb la pujada al tron d'[[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]].
 
Entre 1771 i 1775, la princesa va viure entre San Petersburg i Moscou. En aquesta època esdevingué membre de la [[Societat d'Economia Lliure]], va escriure diversos artícles (principalment de crítica literària) i va traduir [[David Hume|Hume]].
Va escriure memòries ''Mon Histoire'' (1804-1806), i versos en [[rus]] i en [[francès]]. És l'autora d'algunes peces de [[teatre]]: ''Les bodes de Fabian'' o ''Toisiokov'' (1786).
 
ElA més d'ingressar com a membre de l'[[American Philosophical Society]], amb el suport de [[Benjamin Franklin]], l'any [[1783]] fou nomenada directora de l'[[Acadèmia Russa de les Ciències]], fundant més tard l'[[Acadèmia Russa de la Llengua]], des d'on fouva ser la principal responsable de la publicació del primer gran diccionari en [[llengua russa]], a més d'impulsora de la reforma educativa. També va editar la revista ''Sobesednik liubitelei rosiisskogo slova'' entre 1783 i 1784.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Godayol|nom=Pilar|títol=Viatgeres i escriptores|url=|edició=|llengua=Català|data=2011|editorial=Eumo|lloc=|pàgines=43-55|isbn=9788497664196}}</ref>
 
AEl la1794 mortDàixkova dedeixà San Petersburg i no tornà a veure mai més a la seva estimada amiga Caterina II, fouqui va morir al cap de dos anys. Fou aleshores que va ser desterrada tot i la seva important tasca, car el fill de [[Pere II de Rússia|Pere II]], [[Pau I de Rússia|Pau I]] no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare ajudant la seva mare. No va poder tornar a [[Rússia]] fins al [[1801]], amb la pujada al tron d'[[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]].
 
No va poder tornar a [[Rússia]] fins al [[1801]], amb la pujada al tron d'[[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]].
 
VaGràcies a la col·laboració de [[Martha Wilmot|Martha]] i [[Catherine Wilmot]], va escriure les seves memòries, ''Mon Histoire'' (1804-1806), en que evocava la vida i viatges per les corts europees del [[segle XVIII]], i versos en [[rus]] i en [[francès]]. És l'autora d'algunes peces de [[teatre]]: ''Les bodes de Fabian'' o ''Toisiokov'' (1786).
 
Finalment va morir a [[Moscou]] el [[1810]].
5.336

modificacions