Reis d'Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir , segle XIV → {{segle|XIV}}, segle XX → {{segle|XX}}, segle IV → {{segle|IV}}, a el → al , l’ → l' (5) AWB |
||
Línia 9:
|data de naixement=s. I aC
|data de mort=S. I
|lloc de naixement= [[Pèrsia]]?
|lloc de mort=
|enterrat a=Una tradició en situa les restes a la [[Catedral de Colònia]] (Alemanya) des de 1164; una altra les situa a Sāveh ([[Iran]])
|festivitat= [[6 de gener]] (occident); 25 de desembre (ortodoxos)
|venerat en=
|iconografia=Tres homes (tradicionalment, un amb barba blanca, un de ros i un de raça negra) amb vestits orientals, portant cofres d'or, encens i mirra; adorant Jesús infant
Línia 26:
Els '''Reis de l'Orient''', '''Reis d'Orient''' o simplement '''els Reis''' (sovint anomenats en bona part del [[català occidental]] '''els ''Reixos'''''), són, segons el [[Nou Testament]], uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a [[Jesucrist|Jesús]], guiats per un [[estel]]. Aquests regals van ser [[or]], [[encens]] i [[Mirra (planta)|mirra]].
L'Església Catòlica celebra la solemnitat dels Reis, anomenada epifania, el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada. Al {{segle
== Història ==
Línia 34:
L'[[Evangeli segons Mateu]] és l'únic relat bíblic que recull l'arribada d'uns mags que seguien un estel per trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies. Com que l'original de l'evangeli va ser escrit probablement en arameu, la traducció al grec del mot «mag» és confusa i pot tenir diversos significats i matisos. Per exemple, pot traduir-se per savi, home de ciència, bruixot, matemàtic, etc.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/reis-dorient}}</ref> El terme grec μάγος (''[[magus|magos]]'') no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència. Els reis mags posseïen coneixement de les [[Escriptures Hebrees]].<ref>[[Evangeli segons Mateu]] 2:5-6</ref> És possible que aquests mags pertanyessin a la religió zoroastra.<ref>{{es}} Enciclopedia católica, ''[http://ec.aciprensa.com/m/magos.htm Magos]''</ref> [[Heròdot]] diu que els ''mags'' eren de la casta sagrada a l'[[Imperi Mede]], i el seu cap era el ''Rab-Mag'' (cap dels mags),<ref>[[Llibre de Jeremies]] 39,3; 39,13</ref> però amb la caiguda del poder d'Assíria i de Babilònia, el [[zoroastrisme]] va mantenir la seva influència religiosa a través de l'[[Imperi Part]]<ref>[[Ctèsies de Cnidos]], ''Pèrsia'', X-XV</ref><ref>[[Estrabó]], XI, ix, 3</ref>
Aquest text tampoc no esmenta quants mags o savis hi havia i encara menys com es deien. Només ens indica dos elements simbòlics remarcables. En primer lloc, que provenien de l'orient, d'on surt el sol, és a dir, que portaven la llum. En segon lloc, que duien obsequis per honorar-lo: or, encens i mirra. L'or, com a ofrena a qui té el poder a la terra, és a dir, a un home; l'encens, que s'enlaira, com a referència a la condició divina de l'honorat; i finalment la mirra, un producte aromàtic que
Les referències als mags són:
Línia 43:
En l'[[Evangeli de Tomàs|evangeli apòcrif de Tomàs]] es diu que tenien algun vincle familiar, i també que van venir amb 3 legions de soldats: una de [[Pèrsia]], una de [[Babilònia]] i una altra d'[[Àsia]]. Aquests tres llocs eren en aquells temps indrets de gran reconeixement per la seva cultura.
[[Beda]], al [[segle VIII]] en la ''Expositio in Evangelium S. Matthaei'' deia que un era asiàtic, l'altre africà, i l'altre, europeu, i a ''Collectanea et Flores''<ref>[[Beda]], ''[http://books.google.cat/books?vid=OCLC12663742&id=WNyDanXpkTkC&pg=PP13&lpg=PP13&dq=%22in+hoc+tomo+XCIV#PPT289,M1 Patrologia Latina'', XCIV, p. 541 (D)]</ref> va descriure les tradicions que establien el significat místic dels reis mags i de les seves vestidures i aspecte, descrivint Melcior, que duia [[or]] com ofrena, era un ancià amb cabells i barba llarga, la túnica d'un color violeta, un parell de sabates blaves i blanques. El segon, Gaspar, que duia [[encens]] com ofrena, era un noi imberbe, ros, amb una capa amb un color vermell i un parell de sabates violeta, i el tercer, Baltasar, que duia [[mirra (planta)|mirra]] com ofrena, negre amb barba, amb un abric vermell i blanc.
{{Cita|''Mystice autem tres [[magus|magi]] tres partes mundi significant, Asiam, Africam, Europam, sive humanum gestum genus, quod a filiis Noe seminarium sumpsit.''|[[Beda]], ''Expositio in Evangelium S. Matthaei''<ref name=BMM>{{en}} Bruce Manning Metzger, ''[http://books.google.cat/books?id=NrEeAAAAIAAJ&pg=PA24&dq=Excerpta+Latina+Barbari&hl=ca&ei=lG8DTZKbOtGZOsTrxaYB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=Excerpta%20Latina%20Barbari&f=false New Testament studies: philological, versional, and patristic]'', p.24</ref>}}
Línia 50:
=== Evolució ===
Al {{segle
A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar des del [[segle VIII]] en llatí: ''Caspar, Melchior, Balthasar'', i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d'una crònica manuscrita grega d'Alexandria del [[segle V]], traduïda el [[1606]] al [[llatí]] com a ''Excerpta Latina Barbari''.<ref name=BMM/>
{{cita|''In his diebus sub Augusto kalendas Ianuarias magi obtulerunt ei mundera et adoraverunt eum: magi autem vocabantur Bithisarea Melchior Gathaspa.(Al temps del regnat d'August, l'u de gener els mags li portaren dons i l'adoraren. Els noms dels mags eren Bithisarea, Melichior i Gathaspa)''}}
Gaspar apareix en altres fonts com a ''Jaspar'', i a l'[[Evangeli de Tomàs|evangeli apòcrif de Tomàs]], porta el nom de ''Gondophares'' o ''Gudapharasa'', d'on vindria ''Gaspar''. Aquest Gonfophares hauria estat un rei indo-part.
Els cristians siríacs anomenen els reis ''Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas'', noms d'origen persa. L'església etiòpica els anomena ''Hor, Karsudan i Basanater''; els armenis, ''Kagpha, Badadakharida i Badadilma''.
Línia 76:
*A la [[Catalunya Nord]] i l'[[Alt Empordà]] l'emissari dels reis és en [[Fumera]].
*Al [[Baix Llobregat]] l'emissari dels reis és el [[Mag Maginet]] o el patge Shelim ajudat pels seus companys Xiormel, Pargas i Sartabal.
*A l'[[Anoia]],
*A [[Terrassa]] l'emissari dels reis és el [[patge Xiu-Xiu]] (Hassim Jezzabel per al rei Gaspar, rei al que serveix).
*Al [[Vallès Oriental]] l'emissari dels reis és el patge Xumet, tots els nens i les nenes poden donar-li el seu xumet.
Línia 99:
== Patges, carters reials, criats i espietes ==
Els Reis de
Portar un registre exhaustiu i acurat de les nostres malifetes per valorar de manera encertada si ens mereixem els regals és una tasca difícil. Una tasca que ultrapassa la capacitat de Melcior, Gaspar i Baltasar, que ja tenen prou maldecaps. Han de menester ajudants que, per dir-ho clar i català, els facin la feina: són els patges, els carters reials, els criats i els espietes que es passen tot
De patges, criats, carters i espietes n’hi ha a desdir, la plantilla és llarga. De tota aquesta plantilla tècnica, n'hi ha que han arribat a tenir un renom considerable i la gent els coneix pel nom. No és estrany, el fet de tornar any rere any a la mateixa població els fa molt i molt coneguts. A Barcelona per exemple, el patge Amadeu o el criat Gregori –aquest darrer, amb un bigoti llarg i molsut– són els encarregats d’organitzar i coordinar el servei d’intel·ligència dels Reis. Fa relativament pocs anys s’ha incorporat al servei de la demarcació barcelonina la patgessa Estel, la primera dona que coneixem en aquesta feina de suport a
== Art ==
Des de l'antiguitat, el tema dels Reis Mags ha estat motiu de representació per artistes, pintors i escultors i també en la literatura. Han estat retratats habitualment en nombre de tres, altres vegades, quatre, i, excepcionalment, en nombre de dos. És un tema abundantment tractat durant la història. Fins a finals del [[segle XIV]] no es va començar a representar un dels mags de color [[negre]], i només a partir del
Entre els pintors que representen l'escena de l'Adoració dels mags, poden citar-se [[Andrea Mantegna]], [[Botticelli]], [[Giotto di Bondone|Giotto]], [[Leonardo da Vinci]], [[Hieronymus Bosch|El Bosco]], [[Diego Velázquez|Velázquez]], [[Rubens]], [[Dürer]], entre molts d'altres.
Línia 112:
El [[cinema]] tampoc és aliè a la figura dels Reis Mags. Des de ''Vida i passió de Jesucrist''(1907), de [[Ferdinand Zecca]], fins a ''La Nativitat'' (2006), nombroses pel·lícules han inclòs a aquests personatges en alguna escena.<ref>[http://jesucristoenelcine.blogspot.com/2010/01/los-reyes-magos-historia-tradicion-y.html Los Reyes Magos: historia, tradición y cine]</ref>
A la localitat [[País Valencià|valenciana]] d'[[Ibi]], hi ha la plaça a la qual donen nom, es troba un dels pocs monuments dedicat a la figura dels tres Reis Mags d'Orient, tan entroncats amb la indústria de la [[joguina]] i de forta implantació a la localitat des de principis del
== Galeria d'imatges==
Línia 140:
{{cristianisme}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Reis Mags D'Orient}}▼
▲{{ORDENA:Reis Mags D'Orient}}
[[Categoria:Nadal]]
[[Categoria:Personatges del Nou Testament]]
| |||