Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia Ming»

1 octet eliminats ,  fa 3 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(+ enllaços interns)
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
}}</ref> Va ser l'última dinastia a la Xina governada per l'ètnia dels Han.<ref>L'anterior [[dinastia Yuan]] era d'origen [[mongol]] i la posterior [[dinastia Qing]] va ser [[manxú (ètnia)|manxú]]. Els Ming, en canvi, eren de l'ètnia majoritària "[[Han (ètnia)|Han]]".</ref> Tot i que la capital Pequín va caure el 1644 davant la revolta encapçalada per [[Li Zicheng]], que fou aviat substituït per la dinastia manxú Qing, els règims lleials al tron Ming, anomenats en conjunt el Ming del Sud, va sobreviure fins a [[1662]].
 
El poder Ming va fer possible la construcció d'una gran flota marítima i un [[exèrcit]] d'un milió de soldats.<ref name="ebrey east asia 271">Ebrey (2006), 271.</ref> Tot i que el [[comerç]] marítim privat i les missions oficials procedents de la Xina havien existit ja en dinasties anteriors, al segle XV, la flota que existí sota el comandament de l'almirall musulmà i eunuc [[Zheng He]] va superar tot el que s'havia vist amb anterioritat. Hi va haver grans projectes de construcció, inclosa la restauració del [[Gran Canal (Xina)|Gran Canal]], de la [[Gran Muralla]] i la creació de la [[Ciutat Prohibida]] de [[Pequín]] durant el primer quart del segle XV. Les estimacions de la població en el període tardà dels Ming es mouen entre els 160 i els 200 milions d'habitants.<ref>Per a una estimació a la baixa de la població, vegeu {{Harvcol|Fairbank|Goldman|2006|pp=128}}, i per a una estimació a l'alta, {{Harvcol|Ebrey|1999|pp=197}}.</ref> La dinastia Ming es considera sovint com un punt culminant de la civilització xinesa, així com una dinastia en les que sorgiren els primers indicis del [[capitalisme]].<ref>Li & Zheng (2001), p. 950.</ref>
 
L'emperador Hongwu, que governà del 1368 al 1398, va tractar de crear una societat en la que fomentà l'autosuficiència de les comunitats rurals de manera que no tinguessin cap necessitat d'establir una relació comercial amb els centres urbans. La seva reconstrucció de la base agrícola de la Xina i l'enfortiment de vies de comunicació a través d'un sistema de missatgeria militaritzat; com s'aconseguí un gran excedent agrícola aquest podria ser venut en mercats situats al llarg de les rutes. La cultura rural i el comerç van rebre la influència de les tendències urbanes. Les classes superiors de la societat, consagrada com una aristocràcia acadèmica, també es van veure afectades per aquesta nova cultura basada en el [[consum]]. En una trencament amb la tradició, les famílies de comerciants va començar a formar candidats a convertir-se en estudiosos i funcionaris, i adoptar els trets culturals i les pràctiques típiques de l'aristocràcia. Paral·lelament, aquesta tendència també influí en la filosofia social i política, la burocràcia i les institucions governamentals, i també en les arts i la literatura.
386.738

modificacions