Claviller: diferència entre les revisions

La seva posició pot variar segons l'instrument: en els instruments amb mànec (com el violí, la guitarra, etc.), el trobem a l'extrem del [[Mànec (música)|mànec]] oposat a la caixa de ressonància; en els instruments sense mànec (clavicèmbal, piano, ec.) és una taula de fusta dura, al costat de la taula harmònica i orientada en el mateix pla que aquesta. Des de molts anys enrere, a l'extrem del mànec de molts cordòfons s'hi podempot trobar un espai on fixar les clavilles. No seria fins a l'època medieval on es definirien les formes bàsiques dels diferents tipus de clavillers. Un dels més característics són el claviller massís, travessat per les clavilles i amb les cordes fixades a l'extrem d'aquestes que l'ha travessat (guitarra antiga, llaüt). Cada tipologia d'instrument sol tenir una forma característica de clavillers: plans (guitarres, llaüt); tallats amb forma de voluta o cargol (família del violí). La inclinació que pugui tenir el claviller respecte al mànec permet estabilitzar l'afinació de les cordes i, també, contribueix a definir el tipus d'instrument. La guitarra, per exemple, té un claviller en el mateix eix del mànec; en canvi el del llaüt fa un angle pronunciat cap endarrere. En canvi a la guitarra moderna trobem un mecanisme auxiliar anomenat claviller mecànic, que aparegué a la segona meitat del segle XIX.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Escalas|nom = Romà|article = Claviller|publicació = Gran enciclopèdia de la música|url = |data = 1999'|pàgines = |editorial = Enciclopèdia Catalana}}</ref>