Regne de Xipre: diferència entre les revisions

correccions
m (Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I (2) AWB)
(correccions)
{{Estat desaparegut
|nom_oficial = ''Regne llatí de Xipre'' <br>''{{polytonic|Βασίλειο της Κύπρου''}}
|nom_complet =
|nom_comú =
|mapa =
|aclaració_mapa =
|idioma = [[Francèsfrancès]], [[Grecgrec]]
|religion = [[Catòlica Romana|Catolicismecatolicisme llatí]]<br>[[Església Ortodoxa de Xipre|Ortodòxiaortodòxia grega]]
|capital = Nicòsia
|currency =
|government_type = [[Monarquiamonarquia]] <br> '''Rei de Xipre i de Jerusalem'''
}}
 
El '''Regne de Xipre''' va ser un regne catòlic establert a l'illa de [[Xipre]] després de la [[Terceratercera Croadacroada]], al final de l'[[Edatedat Mitjanamitjana]], entre el [[1192]] i el [[1489]]. El seu govern va estar dominat per la Casadinastia francesa de [[casa de Lusignan|Lusignan]], que convertí el seuaquest regne en un bastió occidental després dels fracassos a les [[croades]]. També fou la seu de l'[[Orde Teutònic]].
 
==Història==
Xipre fou conquerida el [[1191]] per [[Isaac Comnè de (Xipre)|Isaac Comnè]], un governador local que s'autoproclamà Emperadoremperador ifent-se vaindependent reclamarde l'Imperi de Constantinoble. Durant la [[tercera croada]] la va obtenir el, [[Ricard Cor de Lleó]], rei d'[[Anglaterra]], queva obtenir l'illa, i la va vendre a l'[[Orde del Temple]]. Finalment fou cedida el [[1192]] al Reirei consort de [[regne de Jerusalem|Jerusalem]], [[Guiu de Lusignan]], que, després del fracàs de la croada de Ricard, podia ser desposseït de la corona per la seva esposa. El seu germà i successor, [[Amalric I de Xipre]], va rebre el títol i la corona de mans d'[[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic]]. La població minoritària Catòlica Romana es va agrupar en algunes ciutats costaneres, com [[Famagusta]] o [[Nicòsia]], la capital. Els Catòlicscatòlics Romansromans van conservar les regnes del poder i el control, mentre que la majoria de població autòctona grega vivia en el camp; era una política molt semblant a la portada a terme en el Regne de Jerusalem. L'[[Església Ortodoxa de Xipre]], amb el seu propi arquebisbe, va romandre a l'illa, encara que va perdre bastant poder enfront dels catòlics llatins.
 
[[Fitxer:CoinKingdomOfCyprus13thCentury.jpg|thumb|200px|Mondeda del Regne de Xipre (segle XIII).]]
Després de la mort d'Amalric, el regne va passar a les mans d'una sèrie de joves que creixien ja com reis. La família d'Ibelín, que havia tingut molt poder a Jerusalem abans de la seva caiguda, va actuar com a regent durant els primers anys. El [[1229]], els [[Ibelin]] van ser expulsats del poder per l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]], que portà la lluita dedels [[Güelfsgüelfs i gibel·lins]] a l'illa. Els partidaris de FedericFrederic van ser derrotats el [[1233]], encara que el conflicte va continuar a Israel i a Europa. Els descendents de FedericFrederic van continuar governant com a reis de Jerusalem fins al [[1268]], quan [[Hug III de Xipre]] va reclamar el títol i el territori d'[[Acre (Israel)|Acre]] després de la mort de [[Conrad III de Jerusalem]], unint així els dos regnes.
 
Els territoris d'Israel foren finalment perduts el [[1291]] durant el regnat d'[[Enric II de Xipre|Enric II de Jerusalem]], encara que els reis de Xipre van continuar reclamant-ne el títol. Igual que Jerusalem, Xipre tenia una ''[[Haute Cour]]'' (Tribunal Superior), encara que menys poderós del que existia a Jerusalem. L'illa era més rica que Jerusalem i socialment més feudal, de manera que el Reirei posseïa un major tresor personal, que li assegurava més independència respecte a la ''Haute Cour''. La família de vassalls més important va ser l'estesa Casa d'Ibelin. No obstant això, el Reirei sovint entrabaentrava en conflicte amb els comerciants italians, ja que Xipre s'havia convertit en el centre del comerç europeu amb Àfrica i Àsia després de la Caigudacaiguda d'Acre el [[1291]]. Finalment, el [[segle XIV]], el regne visqué el domini creixent dels comerciants [[Gènova|genovesos]]. Així, Xipre es va posicionar del costat del Papat d'Avinyó en el [[Gran Cisma d'Occident]], amb l'esperança que els francesos serien capaços d'expulsar alsels italians. Després, enel 1426, els [[mamelucs]] van obligar alel regne a fer-los tribut. Els monarques posteriors van perdre gradualment la independència fins que [[Caterina Cornaro]], l'última Reinareina, es va veure obligada a vendre l'illa a [[República de Venècia|Venècia]] el [[1489]].
 
==Reis de Xipre==
5.007

modificacions