Batalla de Covadonga: diferència entre les revisions

Quan arribaren a les orelles de Pelai notícies d'aquell tant formidable exèrcit. Reuní als seus homes per esbrinar fins on estaven disposats a batallar. En els seus ànims encara hi pesava la traïció sufrida a Guadalete, i per a res del món estava disposat a sofrir una altra ofensa semblant.

Fou llavors quan un sol crit s'escoltà en els cims de les muntanyes. Un crit de guerra, de victòria o mort, que enardí els ànims dels presents.

Com era costum, els musulmans intentaren solucionar la disputa mitjançant el diàleg, sàvia decisió, sinó fos perquè elegiren com a interlocutor al traïdor Oppas, amb el que la seva sola presència encara més a Pelai, veient aquella contesa com una venjança a la mort del seu volgut Roderic.

 

 

Res més va poder ordenar, tan sols observar, mentre agonitzava a terra, com els seus soldats fugien en desbandada perseguits pels asturs que, saltant de penya en penya, els anaven matant des de les altures.

== Un cant d'esperança ==

Quan la noticia de la victòria va recórrer entre les valls del nord, les host de Pelai van créixer en nombre. No sols eren asturs es que oferien les seves espases, també gots i càntabres i gallecs, desitjosos de batallar per la llibertat perduda.