Batalla de Covadonga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 140:
Fins ací el que les tres cròniques mencionades relaten sobre els esdeveniments tinguts a Covadonga. Què fou veritat i què fou llegenda és una tasca que els historiadors encara han de dirimir. Malgrat que quelcom resta clar. Mai més les hosts musulmanes entraren en terreny astur, restant-los ja únicament mirar, cada vegada un xic més al sud.
== El miracle de Covadonga ==
Potser la part més coneguda del relat d'en Pelai sigui la referent al que ha vingut en anomenar-se ??el miracle de Covadonga, episodi que parla de la intercessió de la Verge des-musulmanant una muntanya damunt les restes de l'exèrcit sarraí, ja en franca fugida. El més lògic és que el despreniment fos provocat pels seguidors de'n Pelai, i no en la zona de Covadonga, sinó en la localitat càntabra de [[Cosgaya]].
El miracle durant molts anys es tingué com a cert, per ser la explicació més confortable per entendre com les hosts d'en Pelai pogueren vèncer tan fàcilment a les àrabs. La ''Crónica Rotense'' ho argumenta així: com s'entén sinó que tan pocs poguessin contra tants?. Com s'entén que un exèrcit tan nodrit com el que comanava Roderic en la [[batalla de Guadalete]] morís a mans dels que eren menys, i pocs anys després només un grapat desbaratés a tot un exèrcit?.
Avui les explicacions són més prosaiques. Sembla ser que la derrota cristiana a Guadalete arribà per una mala estratègia, que incloïa emprar armadures de ferro especialment en dies calorosos d'estiu, el que restava molta mobilitat i propiciava el cansament prematur entre els cristians.
Pel contrari, la victòria de Covadonga arribà per una adaptació magistral al terreny i un excés de confiança entre els comandaments musulmans que creien estar enfrontant-se al que les seves cròniques anomenaven '''30 ases salvatges'''.
{{Reconquesta}}
| |||