Revisió del 13:59, 31 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: - extremista del humorisme popular''. + extremista de l'humorisme popular''. ← Edició anterior		Revisió del 20:07, 2 juny 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: - en el ''[[El + en ''[[El Edició següent →
Línia 4: Vinculada a l'[[Editorial Católica]] i al diari monàrquic ''[[La Nación (Espanya)\|La Nación]]'', sota la direcció de [[Manuel Delgado Barreto]], hi van figurar en ella grans{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|pp=388-390}}{{sfn\|Peña González\|2007\|p=10}} dibuixants i caricaturistes com [[Areuger]] (pseudònim de Gerardo Fernández de la Reguera y Aguilera), [[K-Hito]] (pseudònim de Ricardo García López), Kin (pseudònim de [[Joaquín de Alba]]), Orbegozo, Fervá,{{sfn\|Martín Sánchez\|2010\|p=215}} Morán, Prieto, Almanzor o Soravilla, entre altres.{{sfn\|Martín Sánchez\|2010\|p=215}} Com a redactors, Juan Delgado Barreto, (germà de Gerardo), Luciano de Taxonera, [[Joaquín Belda]], Alfonso Senra i [[César González Ruano]]. Va arribar a tenir tiratges mitjans per sobre de 200.000 exemplars.{{sfn\|Ferrer Benimeli\|1996\|pp=319-320}} Al començament de 1933, el seu tiratge va aconseguir els 250.000 exemplars, xifra molt superior a la dels principals periòdics de l'època. Autodefinit en els seus començaments com a ''Òrgan extremista de l'humorisme nacional'', a partir del núm. 33, de data 26 d'abril de 1932, va passar a denominar-se ''Òrgan extremista de l'humorisme popular''. La revista va suposar, segons José Ramón Montero Gibert, «la millor expressió de l'humor bast, groller i baix que van ser capaces les dretes a partir de 1931».{{sfn\|Ferrer Benimeli\|1996\|p=320}}{{sfn\|Montero Gisbert\|1977\|p=388}} i per Montero Pérez Hinojosa «el millor exponent de la premsa demagògica de la seva època».{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|p=390}} No obstant això Martín Sánchez opina que la duresa de les crítiques a ''Gracia y Justicia'' va ser menor —i amb un to més «sorneguer»— que en el ''[[El Siglo Futuro]]'', més agressives aquestes últimes.{{sfn\|Martín Sánchez\|2010\|p=215}} La revista usava el recurs satíric de titllar de [[Maçoneria\|maçons]] de manera sistemàtica als polítics republicans,{{sfn\|Ferrer Benimeli\|1996\|p=320}}{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|pp=388-390}} dins de l'anomenada «[[Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional]]».{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|pp=390-392}} El seu objectiu ha estat definit com el de «combatre la República».{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|p=388}} Es van destacar especialment els atacs contra [[Manuel Azaña]], qui hauria estat «la gran obsessió de la revista».{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|p=396}}{{sfn\|Peña González\|2007\|pp=10, 12}} Encara que s'afirma que va poder ser finançada per la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes\|CEDA]], la revista, a més dels polítics republicans d'esquerra, també va criticar a aquella i al seu líder, [[José María Gil Robles]].{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|p=390}} La [[revolució d'Astúries]] de 1934 va ser interpretada en clau d'obra de cinema, en la qual la maçoneria hauria estat «la directora» i les forces socialistes i comunistes «actors» d'aquella.{{sfn\|Montero Pérez-Hinojosa\|1989\|pp=403-404}} De format tabloide (380 mm per 300 mm) i a quatre columnes, constava de setze pàgines en blanc i negre. La portada i la contraportada reproduïen una única caricatura a tota pàgina i a dues tintes, vermella i negra, la qual cosa constituïa una novetat en la premsa espanyola de l'època. La portada de la publicació es va reservar normalment per a una il·lustració d'[[Areuger]].{{sfn\|Martín Sánchez\|2010\|p=}}

Gracia y Justicia: diferència entre les revisions