Asclepi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Paubullit. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 6:
 
== Mite ==
la mama es grasa
Quan Coronis estava embarassada d'Apol·lo, s'enamorà d''''''Ischys''''', un [[arcadi]], i Apol·lo informat d'això per un [[corb]], que havia enviat per a vigilar-la, o, segons [[Píndar]], pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana [[Artemis]] per matar Coronis. [[Artemis]] destruí a Coronis a casa seva a [[Lacercia]] a Tessàlia a la riba del llac ''Baebia''. D'acord a [[Ovidi]] i [[Gai Juli Higí]] fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i [[Ischis]] (el seu amant arcadi). Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o [[Hermes]] segons [[Pausànies d'Apol·lònia|Pausànias]], salvà Asclepi de les flames i el portà a [[Quiró]] el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça. (Pind. Pyth. III, 1 ¬c; Apollod. iii, 10 3; Paus. l. c.). D'acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a [[Tricca]] a la [[Tessàlia]] (Estrabó, XIV, p.647) i altres exposen que nasqué en el decurs d'una expedició conduïda pel seu pare [[Flègies]] al [[Peloponès]] al territori d'Epidaure i que l'exposà al mont [[Titteion]], antigament anomenant [[Myrtion]]. Allí fou alletat per una [[cabra (animal)|cabra]] i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor ''[[Aresthanas]]'' que el trobà envoltat d'un halo brillant. (Paus. viii, 25 6). Ja de gran diverses tradicions locals expliquen que Asclepi era no sols capaç de curar els malalts, sinó també de reviure els morts. La forma en què Asclepi adquirí aquest don són dues. [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]] (l.c.) diu que rebé d'[[Atena]] la sang de la [[Gorgones|Gorgona]] i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de [[Glauc de Creta|Glauc]] a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi féu servir la mateixa herba per reviure els morts. (Hygin. Poet. Astr. ii 14). Diverses persones sobre les quals es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l'Escolàstica de [[Píndar]] (Pyth. ii. 96) i per [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]] (L.c.) Quan estava exercint aquest art sobre [[Glauc de Creta|Glauc]], [[Zeus]] el fulminà amb un llamp per tal d'evitar que els homes escapessin de la mort. (Apollod. iii. 10. 4) o d'acord a altres perquè Plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts. (Diod. iv. 71; comp. Schol. ad Pind. Pyth. iii. 102) Però a petició d'Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels (Hygin. Poet. Astr. ii 14). També es diu que Asclepi formà part de l'expedició dels [[argonautes]] i de la cacera del [[senglar de Calidó]].
 
Quan Coronis estava embarassada d'Apol·lo, s'enamorà d''''''Ischys''''', un [[arcadi]], i Apol·lo informat d'això per un [[corb]], que havia enviat per a vigilar-la, o, segons [[Píndar]], pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana [[Artemis]] per matar Coronis. [[Artemis]] destruí a Coronis a casa seva a [[Lacercia]] a Tessàlia a la riba del llac ''Baebia''. D'acord a [[Ovidi]] i [[Gai Juli Higí]] fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i [[Ischis]] (el seu amant arcadi). Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o [[Hermes]] segons [[Pausànies d'Apol·lònia|Pausànias]], salvà Asclepi de les flames i el portà a [[Quiró]] el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça. (Pind. Pyth. III, 1 ¬c; Apollod. iii, 10 3; Paus. l. c.). D'acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a [[Tricca]] a la [[Tessàlia]] (Estrabó, XIV, p.647) i altres exposen que nasqué en el decurs d'una expedició conduïda pel seu pare [[Flègies]] al [[Peloponès]] al territori d'Epidaure i que l'exposà al mont [[Titteion]], antigament anomenant [[Myrtion]]. Allí fou alletat per una [[cabra (animal)|cabra]] i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor ''[[Aresthanas]]'' que el trobà envoltat d'un halo brillant. (Paus. viii, 25 6). Ja de gran diverses tradicions locals expliquen que Asclepi era no sols capaç de curar els malalts, sinó també de reviure els morts. La forma en què Asclepi adquirí aquest don són dues. [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]] (l.c.) diu que rebé d'[[Atena]] la sang de la [[Gorgones|Gorgona]] i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de [[Glauc de Creta|Glauc]] a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi féu servir la mateixa herba per reviure els morts. (Hygin. Poet. Astr. ii 14). Diverses persones sobre les quals es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l'Escolàstica de [[Píndar]] (Pyth. ii. 96) i per [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]] (L.c.) Quan estava exercint aquest art sobre [[Glauc de Creta|Glauc]], [[Zeus]] el fulminà amb un llamp per tal d'evitar que els homes escapessin de la mort. (Apollod. iii. 10. 4) o d'acord a altres perquè Plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts. (Diod. iv. 71; comp. Schol. ad Pind. Pyth. iii. 102) Però a petició d'Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels (Hygin. Poet. Astr. ii 14). També es diu que Asclepi formà part de l'expedició dels [[argonautes]] i de la cacera del [[senglar de Calidó]].
 
== Personificació ==