'''Ruggero di Lauria i d'Amichi''' (més conegut per '''Roger de Llúria''' o '''Roger de LoriaLòria''')<ref>Així és anomenat pels seus contemporanis catalans a la [[Crònica de Bernat Desclot]] [[Crònica de Ramon Muntaner]]</ref>) (Lauria-[[Basilicata]] o Scalea-[[Calàbria]], [[17 de gener]] del [[1250]] - [[València]], [[19 de gener]] del [[1305]]) fou un militar d'origen [[Basilicata|lucanès]] educat a la cort dels reis d'Aragó a [[Barcelona]], on va arribar amb el seguici de la reina [[Constança de Sicília]], dona de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]]. Fou el més famós i victoriós almirall de l'[[Armada Reial del senyor rei d'Aragó|Armada Reial]] durant el regnat de Pere el Gran; està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus]]. El seu escut heràldic ostenta en camper d'or tres barres de sinople, és a dir negres.
