Immanuel Kant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
→El pensament de Kant: L'ateisme i el teisme |
||
Línia 144:
Kant proposa un imperatiu categòric, que no depèn de cap postulat i que fa referència al [[deure]]. És una norma general aplicable a qualsevol situació i que es basa en la premissa següent: fes allò que voldries que esdevingués una llei universal d'actuació. Seguint aquest imperatiu, l'ésser humà esdevé autònom, ja que no depèn de voler aconseguir uns determinats fins, o bé de normes dictades per institucions externes, sinó únicament de la seva raó, que analitza cada cas per veure si cal fer una cosa o una altra.
=== L'ateisme i el teisme ===
Els crítics han posat en evidència la relació entre la concepció religiosa de Kant i el [[deisme]]<ref>Byrne, Peter (2007), ''Kant on God'' (en anglès), Londres: Editorial Ashgate, p. 159.</ref> mentre que altres autors han demostrat que la religió moral de Kant es mou des del deisme a [[teisme]].<ref>Wood, Allen W.(1970), ''Kant’s Moral Religion'' (en anglès), Ithaca i Londres: Cornell University Press, p. 16.</ref><ref>Westphal, Merold (2010), ''The Emerge of Modern Philosophy of Religion'' (en anglès), a la Taliaferro, Charles, Draper, Paul i Quinn, Philip (ed.), ''A Companion to Philosophy of Religion'' (en anglès), Oxford: Editorial Blackwell, p. 135.</ref>. També es va subratllar que Kant en la seva obra ''Die Religion innerhalb der Grenzen der bloßen Vernunft'' (La religió dins dels límits de la raó pura) ha reduït el religiós a la raó pura, la religió a la moral i aquesta al cristianisme.<ref>Itu, Mircea (2004), ''Dumnezeu şi religia în concepţia lui Immanuel Kant din Religia în limitele raţiunii'' (en romanès), a la Boboc Alexandru i Mariş, N. I. (ed.), ''Studii de istorie a filosofiei universale'', vol. XII, Bucarest: Editorial de l'Acadèmia romanesa.</ref>.
== Obra ==
| |||