Cassiopea (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: presumia de que la > presumia que la
afegeixo dades i referència
Línia 1:
[[Fitxer:Poeticon astronomicon cas.jpg|thumb|Cassiopea representada com a [[constel·lació]] lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library"]]
Segons la [[mitologia grega]], '''Cassiopea''' (''Cassiepeia'' o ''Cassiopeia'', Κασσιέπεια o Κασσιόπεια), era l'esposa de [[Cefeu (fill de Belos)|Cefeu]], rei d'[[Etiòpia (mitologia)|Etiòpia]] (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del [[Mediterrani]]), i mare d'[[Andròmeda (mitologia)|Andròmeda]]. El nom [[grec antic]] Κασσιόπη, significa "la de les paraules excelses".
==Mite==
Cassiopea presumia que la seva bellesa i la de la seva filla Andròmeda superava la bellesa de les [[nereides]], les [[nimfa|nimfes]] del [[mar]]. En sentir això va aixecar la ira de [[Posidó]], el déu del mar. Posidó va decidir castigar l'arrogància de Cassiopea i venjar les nereides mitjançant [[Cetus]], un [[monstre]] marí semblant a una [[balena]], que va enviar contra les costes d'Etiòpia. Cassiopea i el seu marit varen consultar l'[[oracle]] de [[Líbia]] i aquest va dir que calia sacrificar Andròmeda, la filla de Cassiopea, per calmar al monstre i la ira de Posidó.
 
== Mite ==
Així Andròmeda va ser encadenada a una roca a la costa perquè la devorés el mostre marí.
Cassiopea presumia que la seva bellesa i la de la seva filla Andròmeda superava la bellesa de les [[nereides]], les [[nimfa|nimfes]] del [[mar]]. En sentir això va aixecar la ira de [[Posidó]], el déu del mar. Posidó va decidir castigar l'arrogància de Cassiopea i venjar les nereides mitjançant [[Cetus]], un [[monstre]] marí semblant a una [[balena]], de vegades identificat amb [[Ceto]], que va enviar contra les costes d'Etiòpia a destruir el país. Cassiopea i el seu marit varen consultar l'[[oracle]] de [[Líbia]] i aquest va dir que calia sacrificar Andròmeda, la filla de Cassiopea, per calmar al monstre i la ira de Posidó.
Andròmeda va ser alliberada per [[Perseu (heroi mític)|Perseu]], que va arribar a temps amb l'ajuda del seu [[Pegàs (mitologia)|pegàs]]. Perseu i Andròmeda es varen casar, però Posidó no va voler que Cassiopea romangués sense càstig i amb el fi de [[tortura]]r-la eternament va posar a Cassiopea al firmament lligada a una [[cadira]] en una posició que es troba amb el cap avall la meitat del temps mentres gira al voltant de l'[[estel polar]].
 
Així Andròmeda va ser encadenada a una roca a la costa perquè la devorés el mostre marí. Però va ser alliberada per [[Perseu (heroi mític)|Perseu]], que va arribar a temps amb l'ajuda del seu cavall [[Pegàs (mitologia)|pegàsPegàs]]. Perseu i Andròmeda es varen casar, però Posidó no va voler que Cassiopea romangués sense càstig i amb el fi de [[tortura]]r-la eternament va posar a [[Cassiopea (constel.lació)|Cassiopea]] al firmament lligada a una [[cadira]] en una posició que es troba amb el cap avall la meitat del temps mentresmentre gira al voltant de l'[[estel polar]].
Actualment els noms dels altres personatges del mite com, Andròmeda, Cetus, Cefeu, etc. els duen constel·lacions veïnes a l'[[esfera celeste]]. En les representacions iconogràfiques Cassiopea generalment apareix asseguda a una cadira o tron, la forma de la constel·lació, però no sempre es representa lligada.
 
Les tradicions son diverses sobre l'origen de Cassiopea. De vegades se la relaciona amb la família del fenici [[Agènor (fill de Posidó)|Agènor]]. Seria l'esposa de [[Fènix (fill d'Agenor)|Fènix]] i la mare de [[Fineu (fill de Belos)|Fineu]]. És filla d'Àrab, un fill d'[[Hermes]], que donà nom al país anomenat Aràbia. De vegades el seu marit no és Fènix sinó [[Èpaf]], amb qui va engendrar [[Líbia (filla d'Èpaf)|Líbia]], la mare d'Agènor. També, com hem dit, se la considera l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia. Tots aquests mites relacionen Cassiopea amb els països del sud de Grècia, Aràbia, Etiòpia o Egipte.
==Vegeu també==
 
Actualment els noms dels altres personatges del mite com, Andròmeda, CetusCeto, Cefeu, etc. els duen [[constel·lacions]] veïnes a l'[[esfera celeste]]. En les representacions iconogràfiques, Cassiopea generalment apareix asseguda a una cadira o tron, la forma de la constel·lació, però no sempre es representa lligada.<ref>{{ref-llibre|cognom=Griomal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=91|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Vegeu també ==
*[[Constel·lació de Cassiopea]]
*[[Andròmeda (mitologia)]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
==Enllaços externs==
{{commonscat}}