Diferència entre revisions de la pàgina «Aixot el Gran»

m
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de A → d'A, en lloc de → en comptes de, r prop de → r a prop de AWB
m
m (Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de A → d'A, en lloc de → en comptes de, r prop de → r a prop de AWB)
 
== Príncep de Bagaran i d'Armènia ==
Vers el [[857]] els bizantins van expulsar els sectaris [[paulicians]] del [[thema]] d'Armènia i es van establir a [[Treficia]] (Tephrike) sota protecció de l'emir de [[Melitene]]. El [[858]] el cap paulicià, Karbeas, amb ajut de l'emir, va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els bizantins]] davant de [[Samòsata]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Runciman |nom=Steven |títol=The Medieval Manichee: A Study of the Christian Dualist Heresy |url= http://books.google.cat/books?id=d1LGB7u5iD0C&pg=PA41&dq=858+battle+michael+melitene&hl=ca&sa=X&ei=IJ8-Urm3NYjBtAa1p4CIDA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=858%20battle%20michael%20melitene&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1982 |pàgines=41 |isbn=0521289262}}</ref> davant de [[Samòsata]].
 
El [[858]] el califa va enviar al [[Vaspurakan]], per governar-lo, al jove [[Grigor Derenik]], sota la tutela de son oncle [[Gurgen Ardzruni]]. Un altre Gurgen Ardzruni (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a [[Vaspurakan]], però va accedir a la restauració de la branca legítima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir a l'emperador de Bizanci. Però de camí va passar per [[Emirat d'Arzen|Arzen]], on fou fet presoner i entregat a Aixot. L'emir de [[Tbilisi]] va exigir l'entrega de Gurgen i Aixot no va tenir més remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit d'haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a redreçar el país. Això va durar fins al [[862]] quan Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a [[Hadamakert]].
 
== Guerres contres els othmànides d'Amiuk, el valí de Varag i l'emir Xaibànida del Diyar Bakr ==
Abans del [[870]] els àrabs de la tribu [[Banu Othman]] s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk, i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El ''nakharar'' Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Aixot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Aixot I van poder conquerir la fortalesa; però Aixot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps [[Ardzruni]] de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquests àrabs). Els othmanides i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq (que l'historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de [[Diyar Bakr]], [[Isa ben Shaikh al Shaybani]], que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]-[[882]] de fet només fins al 878). Isa va marxar contra Aixot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar a prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Aixot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa ben Shaikh al Shaybani es va traslladar a [[Bardaa]] on va fixar la seva residencia. Aixot Ardzruni va morir el [[27 de maig]] del [[874]].
 
== Política georgiana d'Aixot ==
Vers el [[875]] el príncep de [[Gardman]], Gablutz, un bagràtida cosí germà patern d'Aixot el gran que havia ocupat aquest territori (contra el desig d'Aixot) fou enderrocat per Guram, germà del ''Curopalata'' de [[Klardjètia]] i feudatari d'aquest per [[Djavakètia]], [[Trialet]], [[Tashir]], [[Aixotz]] i [[Ardahan]]. Guram també es va enemistar amb el seu germà Bagrat I i llavors Aixot el gran es va aliar amb Bagrat contra Guram, el van enderrocar (i tancar en un castell) i es van repartir els seus dominis (quasi tot va passar a Bagrat però Aixot va adquirir l'Aixotz i lògicament Gardman. Més tard Aixot va intervenir a Geòrgia en suport del fill de Bagrat, David I (876-881), contra el fill de Guram, Nasr, i mort David donant suport al partit legitimista dirigit pel príncep Liparit Orbelian, príncep de Trialet, que van poder portar al tron ([[881]]) al fill de David, Adarnases II (881-923), i especialment el 887 quant el príncep abkhaz Bagrat, amb ajut bizantí, va intentar restaurar a Nasr, i Adarnases va rebre un important ajut d'Aixot gràcies al qual va guanyar la batalla d'Aspindza (al [[Samtskhé]]) en la quequal va morir Nasr i els bizantins i abkhazs foren rebutjats
 
== Política religiosa a Aguània i Armènia ==
Per aquest temps el patriarca d'[[Aghuània]] es va separar del patriarcat d'Armènia. Aixot va cridar als prínceps aghuans i els hi va demanar que pressionessin al patriarca perquè anés a consagrar-se a Dwin de mans del patriarca armeni.
 
El [[877]] va morir el patriarca Zakaria i Aixot va fer elegir a Georg II de Garni (Jordi II) que serà patriarca del [[878]] al [[898]].
 
== Els darrers ostikans ==
El mateix [[877]] el lloctinent del ostikan Isa, de nom [[Muhammad al-Yemení]], es va revoltar a [[Bardaa]]. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense èxit. Aixot va donar suport a Isa. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a [[Muhammad ben Khalid]] que havia estat governador del [[858]] al [[862]]. El Califa o va concedir ([[878]]) i Muhammad va arribar a Datuan o Datovan (probablement prop de [[Akhlat|Khelat]]) on fou rebut pels prínceps armenis i l'emir qaisita [[Abelbar]] de Manazkert, que l'havien d'escortar fins a Dwin. Muhammad ben Khalid va confirmar l'enderrocament de d'Aixot Bagratuni, ''curopalata'' de [[Taron]] (substituït per sa germà David Arqaik cunyat del príncep Grigor Derenik del Vaspurakan), cosa que no va agradar a Aixot I el gran, que tot i així va anar a presentar els respectes al ostikan a la ciutat de Dwin. El ostikan va planejar eliminar a Aixot amb l'ajut dels emirs i caps àrabs però el príncep va interceptar els missatges, i es va avançar i va enviar a sa germà el sparapet (generalíssim) Abas, que va fer presoner per sorpresa l'emir, li va ensenyar les proves i després li va perdonar la vida i el va deixar marxar cap a Manazkert. Aixot el gran va fer la guerra llavors als seus enemics, l'emir de Manazkert Abelbar,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire de l'Arménie: des origines à 1071 |url= http://books.google.cat/books?id=zytWAAAAYAAJ&q=Abelbar+Manazkert&dq=Abelbar+Manazkert&hl=ca&sa=X&ei=SMD1UOHgI6iv2QWFtICACQ&ved=0CDAQ6AEwAA |llengua=francès | editorial=Payot |data=1984 |pàgines=p.387 |isbn=}}</ref> i l'emir de Bardaa Muhammad al-Yemení.
 
== Nova intervenció al Vaspurakan ==
 
== Nomenament com a rei ==
Aquesta hegemonia a tota Armènia va provocar que els [[nakharar]]s i [[ishkhan]]s del país proposessin a Aixot Medz fer-lo rei ([[884]]), però per això calia demanar el permís al Califa. Fou l'ostikan [[Ahmed ben Isa ben Shaikh]], amic particular d'Aixot qui va transmetre la petició al califa Al-Motamid. Aquest va enviar al príncep una corona reial que l'ostikan li va entregar personalment. El patriarca [[Jordi II Xifilí]], assistit pel bisbe de Siunia Hovhannes, el va consagrar públicament a Bagaran. Aquest coronament es pot datar entre l'abril del [[885]] i febrer del [[886]] segons l'historiador [[Samuel d'Ani]]. Cal esmentar que l'emperador bizantí Basili I (que va morir l'[[1 de març]] del [[886]]) va enviar també (per mitjà del patriarca bizantí [[Foci]]) una corona reial a Aixot amb un tros de la verdadera creu de Crist, i es va concloure un tractat d'amistat entre Armènia i Bizanci. I cal dir també que aquest acte va suposar el fi de l'[[ostikan]] com a governador califal, ja que des de llavors els ostikans de Dwin (com els [[emirat de Manazkert|emirs de Manazkert]]) foren un mes dels prínceps d'Armènia feudataris d'Aixot, només que de religió musulmana en lloccomptes de cristians.
 
== Mort del rei ==
El [[887]] va morir el seu gendre Vasak Gabor de Siunia Occidental (casat amb la filla d'Aixot, Mariam) i el fil d'aquest [[Grigor Supan II]] el va succeir (era nét, per tant, d'Aixot el gran). Abans del [[885]] Aixot Mzed havia donat el govern de Kars i Gugarq al seu germà Abas, sparapet d'Armènia. Abas es va absentar el [[888]] i durant la seva absència es va revoltar la província de Gugarq. Fou Sembat, fill d'Aixot Mzed qui va sufocar la revolta i estava precisament allí el [[890]] quan va morir Aixot a Bagaran i [[Sembat I el màrtir]] i va acudir ràpidament i va recollir la successió. Aixot tenia en morir 71 anys i la causa de la mort fou una caiguda prop de la roca de Tsiele Abaraj. [[Jordi II Xifilí]] li va administrar els sagraments abans d'expirar. Fou enterrat a Bagaran.
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />
{{commonscat}}
 
<!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Aixot El Gran}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis d'Armènia]]
[[Categoria:Prínceps d'Armènia]]
320.103

modificacions