Al Raixid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 2:
Els '''Al Raixid''', '''Banu Raixid''' o '''raixídites''' foren una dinastia àrab que va governar a [[Jabal Xammar]] amb capital a [[Hail]]. Eren membres del clan Abda de la tribu [[Banu Xammar]] i van dominar el nord d'[[Aràbia]] del 1835 al 1921.
La dinastia la va fundar [[Abd-Al·lah I ibn Raixid]], amic i partidari del saudita [[Fàysal ibn Saüd]] i del [[wahhabisme]]. El 1835 prengué el control d'Hail en lluita contra els seus cosins i rivals els Ibn Ali, i no se sap si fou per mèrits propis o amb ajut saudita. Va morir el 1847 i el va succeir el seu fill gran [[Talal ibn Abd Allah]] (1847-1867), que va permetre l'establiment de mercaders xiïtes de l'Iraq als quals els wahhabites rebutjaven. La seva mort fou aparentment accidental al manipular una arma de foc, però podria haver estat un crim; es va desfermar llavors una lluita entre membres de la dinastia i finalment en va sortir triomfant el germà del difunt, [[Muhàmmad I ibn Abd-Al·lah]], que va massacrar a tots els fills de Talal i va governar a Hail del 1872 al 1897. En el seu govern es va estendre a la regió d'[[al-Kasim]] i el [[Najd]] meridional incloent [[Ryadh]] la capital saudita. Després d'un llarg conflicte amb els saudites
A la mort de Muhàmmad el 1897 els Al Raixid van entrar en decadència mentre els audites amb [[Abd-al-Aziz ibn Saüd]] començaven a recuperar l'hegemonia, Abd al-Aziz ibn Mitaab fou mort en combat amb els saudites el 1907 i els Al Raixid van entrar llavors altres cop en conflictes interns i quatre emirs successius foren assassinats per altres membres de la família. Muhammad II, el darrer emir, es va haver de sotmetre a Abd-al-Aziz ibn Saüd i el [[2 de novembre]] de [[1921]] el jebel xammar era annexionat al [[Najd]] i la regió d'[[Djawf Amir|al-Jawf]] fou conquerida uns mesos després.
| |||