Alep: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu plantilla ''{{cal coor}}'' o ''{{coord}}'' perquè ja hi ha la plantilla ''{{Patrimoni}}'' |
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, es va convertir en → va esdevenir AWB |
||
Línia 4:
| imatge = Aleppo-collage-2011.JPG
| peu = Vistes de la ciutat antiga.
|mapa localització= {{Location map
|Síria
|label = Ciutat antiga d'Alep
Línia 24:
|caption =
}}
|localització = [[Governació d'Alep]] <br/> {{Banderes|Síria}} [[Síria]]
|superfície =364 ha
|vista =
Línia 45:
=== Edat antiga ===
[[Fitxer: Ancient Aleppo view.JPG|thumb|250px|Vista de la part antiga d'Alep des de la ciutadella]]
La ciutat existeix des del [[neolític]]. Apareix per primer cop esmentada vers el [[2000 aC]] quan era el centre d'un regne de nom [[Khalab]] o Khalap (egipci ''Khrb'', [[accadi]] ''Khallaba'' (Khalaba, Khalman, Khalwan), conegut també pel nom regional Iamkhad o '''Yamkhad''') que va entrar en contacte amb [[hitites]] i [[Antic Egipte|egipcis]]. A la [[Ciutadella d'Alep|ciutadella]], que domina la ciutat antiga, han estat trobades escultures hitites. Vers el [[1600 aC]] fou ocupada pel rei [[Imperi Hittita|hittita]] [[Mursilis I]]. Vers el [[1500 aC]] va passar a mans dels [[hurrites]] de [[Mitanni]] però va tornar als hittites vers el [[1400 aC]] i fou capital d'un principat vassall. En els segles següents va perdre importància, ja que fou menyspreada per [[arameus]] i segurament fou destruïda i es convertí en un llogaret rural.
Va passar aleshores a [[Assíria]] però d'aquest temps i de les següents dominacions de [[Babilònia|babilonis]], [[medes]] i [[perses]] no se'n sap res. Es devia engrandir sota els [[selèucida|selèucides]] quan [[Seleuc I Nicàtor]] hi fundà una colònia macedònia denominada '''Beroea''' o '''Berea''' (Βέρροια, Βέροια, Βέροη, Βεροεία). El [[64 aC]] fou incorporada a [[imperi romà|Roma]] amb la [[Província romana de Síria]]. Al [[segle II]] i hi va penetrar el [[cristianisme]] i després s'hi van establir molts [[jueus]] que impulsaren al [[comerç]]. Hi va estar [[Julià l'Apòstata]]. El persa [[Cosroes I]] el [[540]] li va exigir un tribut i els habitants no el van poder pagar; fou incendiada i ocupà la ciutat menys la ciutadella. El [[611]] [[Cosroes II]] de Pèrsia la va ocupar, però abans de 20 anys després va tornar a mans bizantines, que la van perdre el [[638]] davant els àrabs que li van restaurar l'antic nom de Khaleb ([[Khalab]]) o ''Chalybon''. El [[540]]. [[Justinià I]] la va restaurar i la va fortificar i fins i tot hi va construir una [[catedral]].
Línia 53:
=== Edat mitjana ===
[[Fitxer:Citadel of Aleppo.jpg|thumb|250px|[[Ciutadella d'Alep]]]]
[[Fitxer: Antioch gate in Aleppo walls.jpg | thumb |250px|[[Bab Antakeya
El [[637]] [[Khalid ibn al-Walid]] es va presentar davant la ciutat; els habitants àrabs es van rendir i la ciutat els va seguir. Alep fou inclosa al ''djund'' d'[[Homs]] i després al de [[Kinnasrin]]. Durant el [[califa]]t d'Al-Walid o poc després es va construir la primera [[Gran Mesquita d'Alep|mesquita]] a la ciutat.
Línia 60:
El [[962]] fou destruïda durant la breu conquesta bizantina de [[Nicèfor Focas]] i els hamdànides es van fugir a [[Mayyafarikin]]. El [[1004]] els hamdànides foren derrocats pel [[visir]] [[Lulu]], i el seu fill i successor ja fou poc més que un governador [[fatimita]]. El [[1015]] la ciutat va caure en mans dels [[beduïns]] kilàbites personificats en [[Salih ibn Mirdas]] que fundà la [[dinastia mirdàsida]] i que la va conservar en el repartiment de territoris entre tribus del [[1023]], sota sobirania del califa fatimita. Els fills de Salih es van repartir els territoris i el [[1064]] [[Rashid al-Dawla Mahmud]] va arrabassar Alep al seu oncle amb un exèrcit mercenari de [[turcs]] pagats per [[Bizanci]]. El [[1070]] va fer pronunciar la [[khutba]] en nom del califa [[abbàssida]] [[al-Kaim]] i del [[soldà]] [[seljúcida]] [[Alp Arslan]]. El [[1071]] el soldà es va presentar a la ciutat i va rebre l'homenatge que no va passar de ser nominal.
Les lluites entre prínceps [[mirdàsides]] ([[1075]]) van provocar una expedició del soldà [[Màlik-Xah I]] que envià a son germà [[Tutush I]]; a l'exèrcit d'aquest figuraven molts [[kilàbites]] i les forces de l'[[ukaylida]] [[Muslim ibn Kuraysh]] de [[Mossul]], que eren aliats secrets dels mirdàsides, i el [[setge]] d'Alep va fracassar. Tutush va tornar més endavant el [[1079]] i l'emir Abul Fadail Sabik va entregar la ciutat a l'ukaylida Muslim ibn Kuraysh de Mosul. Aquest va morir el [[1085]] en lluita contra [[Sulayman ibn Kutulmish]] que va voler entrar a Alep, però els alepins cridaren a Tutush. Aquest es va haver de retirar davant son germà Màlik-Xah ([[1086]]) que en va donar el govern a [[Kasim al-Dawla Ak-Sunkur]].
A la mort de Màlik-Xah, [[Ak Sunkur al-Hadjib]] es va declarar per son germà [[Barkyaruk]], però fou derrotat per [[Tutush I]] i morí el [[1094]]. Tutush es va apoderar d'Alep i la va conservar fins a la seva mort el [[1095]] en què el va succeir el seu fill [[Ridwan]] durant el govern del qual la ciutat fou dues vegades atacada pels croats el [[1100]] i el [[1103]] i va haver de pagar tribut; Ridwan fou succeït el [[1113]] pel seu fill Tadj al-Dawla Alp Arslan, que fou assassinat el [[1114]] i substituït per son germà [[Sultan Shah]], un infant, que va tenir com a regent a un [[esclau]] del seu pare, de nom Lulu al-Yahya, i després del seu assassinat la regència va passar a l'emir [[ortúkida]] de [[Mardin]] i [[Mayyafarikin]], [[Ilghazi I]] ibn Ortuk. El [[1123]] el seu parent i governador Balak es va desfer de la nominal autoritat dels seus cosins els [[emir]]s de Mardin i Mayyafarikin, i no va tardar a deposar a Sultan Shah, però va morir el [[1124]] al setge de [[Manbidj]]. Els [[croats]] eren a les portes de la ciutat i estaven aliats a Sultan Shah i a [[Dubays ibn Sadaka]], però foren tots rebutjats pel ''[[kadi]]'' local [[Abul Hasan Muhammad ibn al-Kashshab]]. Aquest ''kadi'' va assolir el govern de la regió i una vegada restablerta l'administració va cridar al govern al ''atabek'' Ak Sunkur al-Bursuki de [[Mosul]], en mans del qual restarà Alep fins al seu assassinat el [[1129]], i encara que fou governada pels seus successors el sultà la va donar finalment l'[[atabeg]] [[Imad al-Din Zengi]], que va rebutjar als croats en una sèrie de companyes.
Línia 70:
=== Època moderna ===
[[Fitxer:AleppoViewFromCitadel.jpg|250px|thumb|Vista de la ciutat antiga d'Alep.]]
Ocupada sense lluita pels otomans el [[1516]] després de la [[batalla de Mardj Dabik]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url= http://books.google.cat/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT330&lpg=PT330&dq=Battle+of+Marj+Dabik&source=bl&ots=zNRcLALnRM&sig=Oan0xDPjGOPnhS2nw1w8oM4Tt6A&hl=ca&sa=X&ei=QSl7UKKUNonM0QWo14HYBA&ved=0CEcQ6AEwBA |llengua=anglès | editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=p.318 |isbn=1438129165}}</ref>
Al final de la [[Primera Guerra Mundial]] fou unida a Síria. Després del regnat de [[Faisal I]] fou un dels territoris francesos del mandat creat l'[[1 de desembre]] de [[1920]] i unit al de [[Damasc]] per formar el territori de Síria [[28 de juny]] de [[1922]].
=== Època contemporània ===
Des dels anys setanta del
}}</ref> per la [[UNESCO]].
== Emirs d'Alep ==
[[Fitxer: AleppoAlJdeida.jpg | thumb
[[Fitxer:Aleppo citadel001.jpg|thumb|250px|[[Porta fortificada]], [[fossat]] i [[barbacana]].]]
=== Hamdànides ===
Línia 103:
* Rashid al-Dawla Mahmud (segona vegada) 1064-1075
* Djalal al-Dawla Nasr 1075-1076
* Abul Fadail Sabik 1076-1079
=== Ukaylides ===
* Muslim ibn Kuraysh (ukaylida de Mosul) 1079-1085
=== Seljúcides ===
Línia 115:
* [[Ridwan|Fakhr al-Mulk Ridwan ibn Tutush]] 1095-1113
* Tadj ad-Dawla Alp Arslan al-Akhras 1113-1114
* Sultan Shah 1114-1123
=== Atabegs ===
Línia 235:
* Unió dels estats de Damasc i Alep en l'estat de Síria ([[28 de juny]] de 1922)
==
* [[Ibn Abi Tayyi]], historiador.
* [[Mustafà Naima]], historiador.
== Referències ==
{{referències}}
{{Patrimoni de la Humanitat de Síria}}
| |||