Rosa Sabater i Parera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
errors en la seva biografia. |
Es desfà la revisió 17052931 de 85.50.141.170 (Discussió)Desfaig eliminació gratuïta |
||
Línia 5:
Rosa Sabater havia conegut la música des de molt petita, donat que era filla del director d’orquestra [[Josep Sabater i Sust]], titular del [[Gran Teatre del Liceu]], i de la professora de cant Margarida Parera. Igual que Alícia de Larrocha, a part del seu pare, el seu únic mestre fou [[Frank Marshall]], deixeble d'[[Enric Granados i Campiña|Enric Granados]] a l'[[Acadèmia Marshall|Acadèmia Frank Marshall – Granados]].<ref name="DbD"/>
El 1942 es presentà per primera vegada en públic al [[Palau de la Música Catalana]] de Barcelona, on va interpretar un concert de Mozart, dirigida pel director alemany [[Hugo Balzer]] i acompanyada per l'Orquestra Ibèrica de Concerts. Poc després va actuar a Madrid per les Joventuts Musicals i va tocar Carnaval de Schumann. A partir d'aquest moment actuà a Alemanya, Suïssa, Itàlia, Anglaterra, Portugal i fou dirigida per directors de fama internacional com Kubelik, Devos, Jochum, García Asensio, Frühbeck de Burgos o Ros Marbà. Herència directa del seu mestre, Rosa Sabater interpretava amb refinament i delicada cura les composicions dels autors espanyols, els quals formaven el gruix del seu repertori.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=657|nom=Rosa Sabater Parera}}</ref>
El seu repertori incloïa també obres de Mozart, Beethoven, Bach, Schumann, Chopin, Debussy i Ravel. Concertista a nivell internacional, la seva elegància (musical i personal) ha ajudat a portar la música dels nostres compositors a les sales més prestigioses del món. Acurada tècnica, rigor històric i versatilitat d'expressió eren algunes de les lloances que més sovint es llegeixen sobre ella. La seva cultura i formació sobrepassava els límits musicals i feia d'ella una conversadora interessant i aguda. Va col·laborar en infinitat de concerts-conferències amb el crític musical Antonio Fernàndez-Cid. Arran del seu matrimoni va deslligar-se de la vida concertística durant una època, a la qual va tornar uns anys després. El 1960 va ser una de les pianistes que va participar en la commemoració del centenari del naixement d'Isaac Albèniz i el cinquantenari de la mort d'Enric Granados. També des de la càtedra de virtuosisme que va aconseguir el 1976 a la «Staatliche Hochschule für Musik» de [[Friburg de Brisgòvia]] (Alemanya) va fer una important tasca de divulgació de la música espanyola. A més de la triada Falla-Granados-Albéniz, va donar a conèixer autors més contemporanis com Mompou o Montsalvatge. Prova del seu interès per la música catalana contemporània és el disc que va enregistrar per la UNESCO el 1981, juntament amb Montserrat Caballé, «Le lied catalan du XX siècle».<ref name="DbD"/>
Va estar dirigida per directors catalans de renom com [[Josep Sabater i Sust|Josep Sabater]], [[Joan Pich i Santasusana]], [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]], [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Joan Lamote de Grignon]], [[Eduard Toldrà i Soler|Eduard Toldrà]], R. P. Robert de la Riba, [[Rafael Ferrer i Fitó|Rafael Ferrer]], [[Gabriel Rodó i Vergés|Gabriel Rodó]], [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]], [[Antoni Ros-Marbà|Antoni Ros Marbà]] i [[Ernest Xancó i Creixell|Ernest Xancó]]. I dirigida per directors espanyols com [[José Maria Franco y de Bordons|José Ma. Franco]], [[Jesús Arámbarri y Gárate|Jesús Arámbarri]], Santiago Sabina, Agustín Alamám, José Manuel Izquierdo, Honorio Timoneda, [[Ataúlfo Argenta]], Rafael Frübeck de Burgos, [[Enrique García Asensio]], Armando Alfonso, Luís Izquierdo, Odón Alonso, Benito Lauret, Pedro Pírfano, i José Luís García Asensio. Dirigida per directors internacionals com Simon Rattel, [[Hugo Balzer]], Conrad Bernhard, Napoleone Annovazzi, Jaques Bodmer, Louis de Froment, Jasha Horenstein, Pierino Gamba, Rafael Kubelik, Heidi Salquin, [[Karl Rucht]], Eugene Jochum, Niels Grön, Gerard Devos, Vaclav Smetacek, Jouzas Domarkas, Zdenek Dejmek, Zdenek Kosler, Bernard Klee, i [[Heinz Fricke]].
Fou professora de piano i de música de cambra dels cursos internacionals de [[Santiago de Compostel·la]] juntament amb personal·litats rellevants com [[Frederic Mompou i Dencausse|Frederic Mompou,]] [[Andrés Segovia]], [[Enric Ribó i Sugrañes|Enric Ribó]] o [[Gaspar Cassadó i Moreu|Gaspar Cassadó]] durant els anys 1967-1983. També impartí classes en els Cursos Internacionals Manuel de Falla de Granada (1976-1983).La seva mort en accident aeri quan anava a donar uns concerts a Colòmbia va trasbalsar el món cultural barceloní, però els enregistraments que ens han arribat demostren la indiscutible qualitat pianística de Rosa Sabater.<ref name="DbD" />. Quan es dirigia a Colòmbia per a una gira, un desgraciat accident a l'aeroport de Madrid ocorregut el 27 de novembre del mateix any, li arrabassà la vida. Les restes s'enterraren al [[Cementiri de Mataró]]. ▼
Va col·laborar amb músics com [[Conxita Badia]], [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]], [[Carme Bustamante]], [[Alícia de Larrocha i de la Calle|Alícia de Larrocha]], Joan Torra, [[Jaime Padrós]], Carmelo Bernaola, Enrique Santiago, Emilio Navidad, Marçal Cervera, [[Lluís Claret i Serra|Lluís Claret]], Radu Aldulescu, Reine Flachot, Pedro Corostola i Ernets Xancó, Gonçal Comellas, Agustín León Ara, Montserrat Cervera, [[Xavier Turull i Creixell|Xavier Turull]], Jan Poda i Agustín Palomares.
▲Fou professora de piano i de música de cambra dels cursos internacionals de [[Santiago de Compostel·la]] juntament amb personal·litats rellevants com [[Frederic Mompou i Dencausse|Frederic Mompou,]] [[Andrés Segovia]], [[Enric Ribó i Sugrañes|Enric Ribó]] o [[Gaspar Cassadó i Moreu|Gaspar Cassadó]] durant els anys 1967-1983. També impartí classes en els Cursos Internacionals Manuel de Falla de Granada (1976-1983).
El 1983 li va ser entregada la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya]]. La seva mort en accident aeri quan anava a donar uns concerts a Colòmbia va trasbalsar el món cultural barceloní, però els enregistraments que ens han arribat demostren la indiscutible qualitat pianística de Rosa Sabater.<ref name="DbD"/>
El seu darrer concert al [[Palau de la Música|Palau de la Música de Barcelona]] fou el 7 d'octubre de 1983, amb el concert número 3 de Beethoven, sota la direcció del mestre Frike. Quan es dirigia a Colòmbia per a una gira, un desgraciat accident a l'aeroport de Madrid ocorregut el 27 de novembre del mateix any, li arrabassà la vida. Les restes s'enterraren al [[Cementiri de Mataró]].
== Referències ==
| |||