Enric II de Xipre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Ghazan, el [[Il-khanat|il-khan] + Ghazan, l'[[Il-khanat|il-khan]
afegint infotaula i referències
Línia 1:
{{Infotaula de polític
'''Enric II de Lusignan''' (en [[francès]]: ''Henri II de Chypre'', [[grec]]: Ερρίκος Β΄ της Κύπρου; [[juny]] de [[1270]] – Strovolos, [[31 de març]] de 1324), [[Regne de Xipre|rei de Xipre]] des de 1285 fins a 1306 i novament des de 1310 fins a [[1324]], de [[Llista de reis de Jerusalem|Jerusalem]] des de 1285, [[Principat d'Antioquia|príncep titular de Antioquia]] i [[Comtat de Trípoli|comte titular de Trípoli]] des de 1308. Va ser el fill d'[[Hug III de Xipre]] i d'Isabel de Ibelín. Va succeir al seu germà [[Joan II de Jerusalem|Juan I]] en 1285 com '''Enric II de Xipre''', coronat el 24 de juny de 1285, i com a rei de Jerusalem.
| colorprofessio=monarca
| nom =Joan I
| nom original = ''{{mida|1=Henri de Lusignan (francès)}}''
|sobrenom=
| imatge =Henry II of Lusignan.jpg
| peu =
| càrrec =[[Regne de Xipre|rei de Xipre]]
| inici =1285
| final =1306
| predecessor =[[Joan II de Jerusalem|Joan I]]
| successor = [[Amalric II de Xipre|Amalric II]]
| càrrec2 =[[Regne de Xipre|rei de Xipre]]
| inici2 =1310
| final2 =1324
| predecessor2 =[[Amalric II de Xipre|Amalric II]]
| successor2 = [[Hug IV de Xipre|Hug IV]]
|pares = [[Hug III de Xipre]]<br> i [[Isabel d'Ibelín]]
| altres títols = rei de Jerusalem
| etiqueta_dinastia=Dinastia
| dinastia = [[Casa de Lusignan|Lusignan]]
| data de naixement = 1270
| lloc de naixement = [[Nicòsia]] (Xipre)
| data de mort = 1324
| lloc de mort = [[Strovolos]] (Xipre)
| cònjuge = Constança de Sicília
| fills =
}}
'''Enric II de Lusignan''' (en [[francès]]: ''{{polytonic|Henri II de Chypre}}'', [[grec]]: {{polytonic|Ερρίκος Β΄ της Κύπρου}}; [[juny]] dedel [[1270]] – Strovolos, [[31 de març]] de 1324), [[Regne de Xipre|rei de Xipre]] des dedel 1285 fins aal 1306 i novament des dedel 1310 fins aal [[1324]], de [[Llista de reis de Jerusalem|Jerusalem]] des de 1285, [[Principat d'Antioquia|príncep titular de d'Antioquia]] i [[Comtat de Trípoli|comte titular de Trípoli]] des dedel 1308. Va ser el fill d'[[Hug III de Xipre]] i d'Isabel de Ibelín. Va succeir al seu germà [[Joan II de Jerusalem|JuanJoan I]] enel 1285 com '''Enric II de Xipre''', coronat el 24 de juny dedel 1285, i com a rei de Jerusalem.
 
Va desembarcar a [[Acre (Israel)|Acre]] el 4 de juny dedel 1286, recuperantper recuperar el control del [[regneRegne de Jerusalem]], i va ser coronat rei de Jerusalem a [[Tir]] el 15 d'agost dedel 1286. Va tornar a Xipre al setembre-octubre dedel 1286, deixant amentre Felip d'Ibelín quedava com el seu [[Batlle senyorial|batlle.]]. Enric va tornar a Acre al maig dedel 1289 i va negociar una pau de deu anys i deu mesos amb el [[sultà]] [[Qalawun]]. No obstant això, un motí a la ciutat a l'agost dedel 1290 va donar lloc a enfrontaments entre musulmans/ i cristians que van provocar que el sultà [[Ashraf|al-Ashraf]] assetgés Acre des del 6 d'abril dedel 1291 fins que la ciutat va caure el 18 de maig dedel 1291. Després de la [[Setge d'Acre|caiguda d'Acre]], el regne de Jerusalem va seguir mantenint una fictícia existència independent, ambsota els reis de Xipre nomenantnomenats reis oficials d'aquest «estat» separat.
 
La ciutat de [[Famagusta]] va ser assimilada en l'estat de Jerusalem, adoptantque va adoptar lesen sevesl'escut armesheràldic i fou el lloc per a la coronació de cada successiu rei de Xipre com a ''rei de Jerusalem'' fins que va caure davanten elspoder dels [[República de Gènova|genovesesgenovesos]] el 1373. Enric II va permetre als [[Orde del Temple|cavallers TemplarisTemplers]] i els [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|cavallers HospitalarisHospitalers]] de quedar-se a Xipre després de la seva expulsió de Palestina, encara que els va negar el dret a adquirir noves terres amb l'esperança que no es tornessin tan poderosos a Xipre com ho havien estat a [[Palestina]].
 
Els Templaristemplers van conspirar amb el germà del rei Amalric (futur rei, [[Amalric II de Xipre|Amalric]]), qui va prendre el poder el 1306. Enric es va retirar a la seva propietat realreial de Strovolos on es va ocupar dels seus falcons, però al febrer del 1310 va ser escortat a [[Regne d'Armènia Menor|Armènia de CiliciaCilícia]] a l'exili. Després de l'assassinat d'Amalric alel juny dedel 1310, Enric va ser alliberat del seu exili armeni gràcies a la intervenció de la seva mare, qui va negociar el seu canvi per Zabel, la vídua d'Amalric, i va desembarcar a Famagusta el 27 d'agost dedel 1310. Enric va exigir venjança contra els cavallers Templaris,templers ofeganti va manar l'ofegament o cremantla alscrema dels seus líders. SofriaPatia d'epilèpsia. Va morir el 31 de març dedel 1324.
 
== Biografia ==
Va ser el segontercer fill d'[[Hug III de Xipre]] i va succeir al seu germà [[Joan II de Jerusalem|Joan I]] com a rei de [[Xipre]] el [[20 de maig]] dedel 1285, havent-hi sospites que hi havia estat involucrat en l'enverinament el seu germà Joan I. Va ser coronat a l'església de Santa Sofia, de [[Nicòsia]], el [[24 de juny]] dedel [[1285]].{{sfn|Amadi|1891|p=217}} [[Carles I d'Anjou|Carles d'Anjou]], que va rebutjar la pretensió de Joan al tron, havia mort el [[1285]], permetentfet aque va permetre Enric recuperar [[Acre (Israel)|Acre]] del control dels angevins. Al comandament d'una sola flota Enric va atacar Acre i la ciutat va ser capturada el [[29 de juliol]]. Es va coronar ''rei de Jerusalem'' el [[15 d'agost]] dedel [[1286]], però va tornar a Xipre i va nomenar alel seu oncle Felip d'Ibelin com a regent en la seva absència. Per aquest temps, Acre va serera una de les poques ciutats costaneres que quedaven del [[Regne de Jerusalem]].{{sfn|Latrie|1861|p=480}}
 
Durant el seu regnat, els [[mamelucs]] van capturar [[Tir]], [[Beirut]], i la resta de les ciutats, i van afeblir la resistència a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] el [[1289]]. El setge final d'Acre va començar el [[5 d'abril]] dedel [[1291]], amb Enric present a la ciutat; ell es va escapar a [[Xipre]] amb la majoria dels seus nobles, i la ciutat va caure en mans dels mamelucs sota el comandament de Khalil el 28 de maig.<ref name="HenryCyp">''Cyprus'', «[http://fmg.ac/Projects/MedLands/CYPRUS.htm#_Toc284491247 EnriqueChapter II2.Kings deof ChipreCyprus]»</ref> Enric va seguir governant com a rei de Xipre, i va seguir reclamant el regne de Jerusalem i sovint pensant a recuperar l'antic territori en el continent, va intentar una operació militar coordinada enel [[1299]]/1300 amb Ghazan, l'[[Il-khanat|il-khan]] mongol de Pèrsia, quan [[Mahmud Ghazan|Ghazan]] va envair territori mamelucomameluc el 1299; va tractar ded'aturar detenir alsels vaixells genovesesgenovesos que col·laboraven amb els mamelucs, amb l'esperança d'afeblir-los econòmicament i en dues ocasions va escriure al papa [[Papa Climent V|Climent V]] demanant una nova [[Croades|croada.]]. Va heretar de la seva tia MargaritaMargarida de Lusignan els drets sobre el [[Principat d'Antioquia|Principat de Antioquía]] i el [[Comtat de Trípoli]].
 
El seu regnat a Xipre va ser pròsper i ric i ell va estar molt involucrat amb la impartició de justícia i l'administració del regne,. vaVa ordenar que la ''Haute CortCour'' de Jerusalem portés un registre per escrit per primera vegada (en italià o francès, i no en llatí), i va ampliar el paper judicial d'un òrgan consultiu feudal a un tribunal veritable responsable de jutjar i sancionar alsels delinqüents. No obstant això, Xipre no estava en condicions de complir la seva veritable ambició, la recuperació de la [[Terra Santa]].
 
Sofria d'epilèpsia, condició que de vegades el va incapacitar i això va ocasionar que els seus nobles no estiguessin satisfets amb ell.{{sfn|Ghazarian|2000|p=63}} El seu germà Guiu, era el conestable de Xipre, senti va ser condemnat a mort enel [[1303]] per conspirar contra Enric. EnEl [[1306]] el seu germà [[Amalric II de Xipre|Amalric]], príncep de Tir, i conestable de Jerusalem, va conspirar amb els [[Orde del Temple|templaristemplers]] per treure al seu germà'l del poder. Ho vavan aconseguir i Amalric II va assumir el títol de Governador''governador i Regentregent de Xipre''. Enric II va ser deposat el [[26 d'abril]]. La ciutat de Famagusta es va declarar partidària d'Enric i, exiliatper tal d'evitar una guerra civil, els usurpadors van decidir enviar-lo a l'exili a [[Armènia]], onja que el rei d'Armèniaaquell país era Oshin, elgermà seude cunyatla dona d'Amalric.{{sfn|Ghazarian|2000|p=71}} La mare d'Enric va enviar els hospitalers per negociar un rescat i fer tornar Enric a Xipre. Al començament van proposar un intercanvi per Zabel, la vídua d'Amalric; no obstant això, després de la mort d'Amalric enel 1310, Oshin va alliberar a Enric,. queQuan va tornar a Xipre i va tornar a ocupar el seu tron amb l'ajuda dels [[Orde Sobirana i Militar de Malta|HospitalarisHospitalers]] el [[26 d'agost]] dedel [[1310]], empresonantva afer empresonar molts dels conspiradors, incloent alel seu germà conestable AimeriAimeric, Balian d'IbelinIbelín II, Prínceppríncep de [[Galilea]], i uns altres familiars de Balian.<ref name="HenryCyp"/><ref name="HenryCyp"/> EnEl [[1313]], es va encarregar de supervisar la dissolució dels templaristemplers a Xipre i la transferència dels seus béns als Hospitalarishospitalers.<ref name="HenryII">Història de Xipre, «[http://www.cypnet.co.uk/ncyprus/history/lusignan/2henri2.htm Historia de Chipre Henry II]»</ref>
 
Es va casar amb Constança de Sicília{{sfn|Ghazarian|2000|p=73}} (1303/1307 - a Xipre després del 19 de juny 1344), filla de [[Frederic II de Sicília]] i de Leonor d'Anjou, a l'església de Santa Sofia, de Nicòsia, el [[16 d'octubre]] dedel [[1317]], i no van tenir fills. Més tard ella es va casar amb [[Lleó VI d'Armènia Menor|Lleó V d'Armènia]] i després amb Joan de Lusignan, príncep titular d'AntioquíaAntioquia.
 
EnriqueEnric va morir el [[31 de març]] dedel [[1324]] en la seva vilavil·la de [[Strovolos]], a prop de Nicòsia; va ser enterrat a l'església franciscana de Nicòsia i va ser succeït pel seu nebot [[Hug IV de Xipre]].{{sfn|Hill|2010|p=285}}
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Amadi|nom= Francesco|títol= Chroniques d'Amadi et de Strambaldi|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110089k/f3.item.zoom|editorial=Imprimerie Nationale|lloc=parís|any=1891}}
* {{ref-llibre|cognom=Demurger|nom=Alain|cognom2=Nevill|nom2=Antonia|títol=The Last Templar|editorial=Profile Books|any=2009}}
* {{ref-llibre|cognom=Ghazarian|nom=Jacob G.|títol=The Armenian Kingdom in Cilicia During the Crusades: The Integration of Cilician Armenians with the Latins, 1080-1393|editorial=Psychology Press|any=2000}}
* {{ref-llibre|cognom=Hill|nom=George|títol=A History of Cyprus, Volum 2|editorial=Cambridge University Press|any=2010}}
* {{ref-llibre|cognom=Latrie|nom=Louis Mas|títol=Histoire de l'île de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan, Volum 1|url=https://books.google.fr/books?id=pSoMAAAAYAAJ&pg=PA480#v=onepage&q&f=falseeditorial=Imprimerie impériale|any=1861}}
* {{ref-llibre|cognom=Setton|nom=Kenneth|cognom2=Hazard|nom2=Harry W.|cognom3=Zacour|nom3=Norman P.|títol=A history of the crusades : Volume VI: The impact of the crusades on Europe|editorial=The University of Wisconsin Press|any=1989|isbn=978-0-299-10740-6}}
{{reis de Xipre}}
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}