Torrent (hidrologia): diferència entre les revisions

Un '''torrent''' o '''rambla''' és un [[corrent d'aigua intermitent]] en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de [[metres]] de fondària. Normalment, és un corrent d'aigua intermitent de [[Cabal hidràulic|flux]] impetuós i amb una gran capacitat d'[[erosió]], que sovint només s'activa en èpoques de [[pluja]]. És un terme molt emprat tant en [[hidrografia]] i [[geomorfologia]] com en el camp més general de la [[geografia física]].

Per extensió, també s'anomena '''''torrent''''' el [[barranc]] que s'ha format al llarg dels anys per l'erosió de les aigües,; per tant, té més relació amb la llera del torrent que no pas amb el corrent fluvial que hi discorre.

[[Fitxer: Torrente en Los Pirineos.jpg|thumb|250px|Torrent pirinenc prop de la [[collada de Toses|collada de Toses;]]; s'hi pot veure la conca de recepció, el canal de desguàs i el con de dejecció]]

[[Fitxer: Serranía del Interior.JPG|thumb|250px|Un petit torrent que desemboca al riu San Juan (afluent del [[riu Guárico|Guárico]] a [[Veneçuela]], pertanyent a la conca de l'[[Orinoco]]) es desprèn del vessant meridional de la regió muntanyenca de l'Interiorinterior]]

Per analogia amb la intensitat de les crescudes i de la breu durada que presenten, es diu d'un riu que té un ''règim torrencial'' quan el seu cabal té un comportament molt irregular, segons el qual és gairebé sec durant gran part del temps i en certs moments té crescudes violentes i destructores. Són de règim irregular els rius de les regions àrides o semiàrides. Alguns torrents d'àrees molt seques a les regions pròpiament desèrtiques reben el nom [[àrab]] de [[uadi|''uadi'']] si representen el cas extrem d'un torrent amb crescudes ocasionals i impetuoses en lleres que romanen seques la resta del temps. També reben el nom de ''[[pluja|pluges]] torrencials'' les que són molt intenses i de breu durada.

* La [[conca de recepció]], on es recullen les aigües durant les pluges. A la imatge que mostra les parts d'un petit torrent dels [[Pirineus]], es pot veure amb la seva forma d'un embut a la part superior del vessant. Aquest torrent té vistes al nord, de manera que la imatge està dirigida cap al sud, és a dir, cap als vessants d'[[obaga]] (que reben menys sol); la part més plena de neu queda en una banda, la qual cosa es pot deure a la procedència del [[vent]] durant la tempesta que va originar aquesta acumulació: en general, la major quantitat de [[neu]] s'acumula als vessants de [[sobrevent]], mentre que als de [[sotavent]] la neu dura menys temps. No obstant això, és just assenyalar que aquesta idea no sempre es compleix, ja que si es tracta d'un vent sec i càlid (a causa de l'[[efecte Föhn]]), com succeeix moltes vegades en algunes valls dels Pirineus, pot fer desaparèixer la neu al vessant més exposat a aquest vent. També és important la incidència dels raigs solars (vessants de [[solana]] i obaga), perquè els raigs del sol expliquen encara més la quantitat diferent de neu als dos vessants: com que és una foto dirigida cap al sud, l'oest queda a la dreta i la neu s'acumula en aquest costat perquè els raigs solars hi incideixen amb menor intensitat durant la tarda a causa de l'ombra de la muntanya i per la major nuvolositat al final del dia.

A la zona intertropical de [[selva pluvial|selva]], la vegetació pot modificar radicalment el que s'ha dit sobre l'erosió al canal de desguàs, ja que al [[tàlveg]] del torrent, és a dir, a la part més profunda de la vall o de la llera, és on la vegetació és més espessa, amb la qual cosa no noméssols s'impedeix o es limita l'erosió sinó que contribueix a fer que el vessament sigui molt més lent, amb què una petita conca d'un parell d'hectàrees o encara més petita es converteix en un corrent permanent d'aigua, com es veu a la imatge superior d'un petit afluent del riu San Juan prop de [[San Juan de los Morros]], a [[Veneçuela]], ja que el cabal del torrent, que es pot veure a la cascada, pot romandre durant bastants dies encara que no plogui.

* '''Rasa''': a Catalunya, hi ha torrents que són denominats ''rases'' a les comarques de l'[[Alt Camp]], l'[[Alt Urgell]], l'[[Anoia]], el [[Bages]], el [[Baix Camp]], el [[Berguedà]], la [[Conca de Barberà]], el [[Priorat]], la [[Segarra]], el [[Segrià]], el [[Solsonès]], el [[Tarragonès]] i el [[Vallès Occidental|Vallès occidental]].<ref>Cercador de topònims del lloc web de l'[[Institut Cartogràfic de Catalunya]].</ref>

* '''[[Xaragall]]''' o '''aragall''', sobretot a les comarques del nord del [[Barcelonès]]: el [[Maresme]], el [[Vallès Oriental|Vallès oriental]] i el [[Vallès Occidental|Vallès occidental]], a més de [[Mallorca]].

* [[Dinàmica fluvial]].

* [[Erosió]].

* [[Quebrada|Torrent]].

* [[Rambla]].

* [[Rierol]].

* [[Riu]].