Pel·lícula de 35 mm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ve de que > ve del fet que |
m Corregit: - 35 mil·límetre s d'ample<ref + 35 mm d'ample<ref |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Anamorphic-digital sound.jpg|thumb|250px|Fotogrames d'una pel·lícula de 35 mm.]]
La ''' pel·lícula de 35 [[mil·límetre|mm]] ''' és el format de [[negatiu]] o [[pel·lícula fotogràfica]] més utilitzat, tant en [[cinema]] com a [[fotografia]], que perviu pràcticament sense canvis des de la seva introducció en [[1892]] per [[William Dickson]] i [[Thomas Edison]], que van usar material fotogràfic proporcionat per [[George Eastman]]. El seu nom ve del fet que el [[negatiu]] és tallat en tires que mesuren 35
Una gran varietat de calibres (pas de pel·lícula), majoritàriament patentats, van ser usats en nombroses càmeres i sistemes de projecció desenvolupats independentment a finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], des dels 13 mm als 75 mm.<ref name="gauges"> Horak, Jan-Christopher. [[UCLA]] Film and Television Archive, [http://web.archive.org/20041018220717/www.cinema.ucla.edu/tank/GaugesHorak.htm '' Introduction to Film gauge '']. Retrieved August 11, 2006 </ref> La pel·lícula de 35 mm va ser finalment reconeguda com la mesura estàndard internacional el 1909<ref name="alsobrook"> Alsobrook, Russ T. International Cinematographers Guild, [http://www.cameraguild.com/interviews/chat_alsobrook/alsobrook_machines1.htm '' Machines That Made the Movies, part 1 '']. Retrieved August 11, 2006. </ref> i s'ha mantingut llargament com el format de pel·lícula dominant per a la creació i projecció d'imatges, tot i les amenaces de passos més petits i més grans, i de formats nous, perquè la seva mida permet una relativament bona relació entre el cost del material fotogràfic i la qualitat de la imatge capturada. Addicionalment, l'àmplia disponibilitat dels projectors de 35 mm a les sales comercials fa que sigui l'únic format de pel·lícula que pot ser reproduït en gairebé qualsevol cinema en el món.
| |||