Termoluminescència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
|||
Línia 7:
Si bé el primer esment clar va ser fet per [[Albert Magne]] (1200-1280) en descriure la llum emesa per un [[diamant]] escalfat, el primer treball reconegut científicament en què es descriu un procés termoluminescent va ser realitzat per [[Robert Boyle]] el [[1663]] per al '' Register of the Royal Society '' de Londres, en el qual descriu l'estranya emissió de llum provinent d'un diamant que havia portat amb si al llit. Escalfant posteriorment mitjançant altres mètodes més convencionals, per fricció o truca, va observar que el fenomen es repetia.
Al [[segle XVIII]] es van donar diferents explicacions més o menys afortunades, descobrint que la termoluminescència es reactivava per exposició a la llum. Es començava a pensar que la calor estimulava l'emissió, però no que fos la causa. Al llarg del [[segle XIX]], amb el descobriment dels [[raigs X]], es va observar que aquesta radiació generava termoluminescència en certs minerals com les [[fluorita|fluorites]]
[[Marie Curie]], en la seva tesi doctoral de [[1904]], diu: "certs cossos, com ara la fluorita, es tornen lluminosos en ser escalfats: són termoluminescència. La seva lluminositat desapareix després d'un temps, però la seva capacitat d'emissió, esborrada per la calor, es renova per mitjà d'una espurna i també per l'acció de la radiació. "
| |||