Juan Germán Roscio: diferència entre les revisions

El març de 1812, va ser escollit membre del Poder Executiu Plural (triumvirat) en qualitat de suplent. En exercici del seu paper de membre de l'executiu li tocaria la missió d'imposar a Miranda el títol de Generalísimo i Dictador de Veneçuela. No obstant això, després del triomf del cap realista [[Domingo de Monteverde]] i la pèrdua de la [[Primera República de Veneçuela|Primera República]] a mitjan mateix any, Roscio va ser remès pres a [[Espanya]], a les [[Arsenal de la Carraca|presons de Cadis.]] Després va ser traslladat a [[Ceuta]] amb set companys de presidi (referits per Monteverde com els "''vuit il·lustres monstres''") incloent [[José Cortés de Madariaga]], [[Juan Pablo Ayala]], [[Juan Paz del Castillo]], [[Francisco Isnardi]] i [[Juan Baraona]]. Amb tres d'ells es va escapolir el 1814 fins a trobar refugi a [[Gibraltar]] encara que en arribar allí, el governador britànic els va lliurar de nou a les autoritats espanyoles. No obstant això, el [[Jordi IV del Regne Unit|Príncep Regent d'Anglaterra]], després d'una carta enviada per Roscio a través del seu amic Thomas Richard, va intercedir per la llibertat dels quatre presos davant el rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], qui es va veure forçat a concedir-la-hi.

 

 

Roscio va introduir a Veneçuela el paper moneda (va proposar que s'anomenés "bolívar"); a més va ser membre fundador del Correo del Orinoco i el seu segon director. Va ser també el precursor de la creació de la Biblioteca Nacional. Roscio va ser un home de sencera confiança de Simón Bolívar, qui des de 1819, el va mantenir com a segon en la conducció de la República. Al moment de la seva mort, estava a punt d'assumir la presidència del Congrés Fundacional de Colòmbia.