Fosforilació: diferència entre les revisions

La [[glicòlisi]] és el principal procés d'obtenció de piruvat a partir de la glucosa (o altres hexoses). El piruvat, principalment destinat al [[cicle de Krebs]] per a l'obtenció d'ATP i NADH₂. Entre altres reaccions, a la glicòlisi hi tenen lloc tres fosforilacions. La primera és en el primer pas d'aquesta, la fosforilació de la glucosa en glucosa-6-fosfat, regulada per l'enzim hexocinasa. Aquí l'addició del grup fosfat és molt important perquè assegura que la glucosa es quedi dins de la cèl·lula. Açò es deu al fet que les proteïnes transportadores que han introduït la glucosa no reconeixen la glucosa-6-fosfat. A més a més, una molècula fosforilada sempre és més inestable i per tant facilita el metabolisme posterior. La segona fosforilació es dóna en el pas de fructosa-6-fosfat a fructosa-1,6-bisfosfat. La fosfofructocinasa que regula aquesta reacció és l'enzim més important en la regulació de la glicòlisi, i per tant aquesta fosforilació serà decisiva perquè el metabolisme complet de la glucosa es doni. La tercera, a diferència de les altres dues, no és regulada per una cinasa. El grup fosfat primer s'incorpora a un intermediari tioèster i de l'oxidació d'aquest es desprèn el grup fosfat i l'energia d'enllaç que l'unia a l'intermediari. Aquesta energia s'emprarà en la unió del fosfat al gliceraldehid-3-fosfat. Aquestes fosforilacions es revertiran després (amb processos diferents, de desfosforilació) per donar lloc a les 4 molècules d'ATP resultants de la glicòlisi.<ref name="lenin">Principios de bioquímica [de] Lehninger : quinta edición. David L. Nelson, Michael M. Cox; coordinador de la traducción: Claudi M. Cuchillo.Barcelona : Omega, 2009.</ref>