Viquipèdia

Pere II de Xipre: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot elimina tags – i —
afegint infotaula i referències
Línia 1:
{{Infotaula de polític
'''Pere II de Xipre''' o  '''Pere''' II el Gros de Lusignan (vers 1354 o 1357 − 13 octubre 1382), dit  ''Pere el Gros'', fou Rei de Xipre de 17 de gener del 1369 fins a la seva mort el 1382.
| colorprofessio=monarca
| nom =Pere II
| nom original = ''{{mida|1=Pierre de Lusignan (francès)}}''
|sobrenom= ''el Gros''
| imatge =
| peu =
| càrrec =[[Regne de Xipre|rei de Xipre]]
| inici =1369
| final =1382
| predecessor =[[Pere I de Xipre|Pere I]]
| successor = [[Jaume I de Xipre|Jaume I]]
|pares = Pere I de Xipre<br> i [[Elionor d'Aragó, senyora de Valls|Elionor d'Aragó i Gandia]]
| altrestítols = '''altres títols:'''<br>rei de Jerusalem, rei llatí d'Armènia, comte de Trípoli
| etiqueta_dinastia=Dinastia
| dinastia = [[Casa de Lusignan|Lusignan]]
| data de naixement = 1357
| lloc de naixement = [[Nicòsia]] (Xipre)
| data de mort = 1382
| lloc de mort = [[Nicòsia]] (Xipre)
| cònjuge = Valenza Visconti
| fills =
}}
'''Pere II de Xipre''' o '''Pere II el Gros de Lusignan''' (vers 1354 o 1357 − 13 octubre 1382), dit ''Pere el Gros'', fou rei de [[Regne de Xipre|Xipre]] del 17 de gener del 1369 fins a la seva mort el 1382. El període del seu regnat presenta una decadència en contrast amb el període anterior del seu pare. Durant el seu regnat, va perdre les possessions xipriotes del seu pare a l'Àsia Menor. Encara més, [[Regne de Xipre|Xipre]] va patir una invasió desastrosa dels [[República de Gènova|genovesos]] el 1373–1374 que anava dirigida a la captura de Famagusta, el majoriaport més gran i més important portde l'illa, fet que va començasuposar al'inici del declinardeclivi. Danys importants van ser causats a lesLes altres [[Llista de ciutats de Xipre|ciutats importants de Xipre]] també van resultar malmeses a causa de la guerra amb Gènova. ▼
 
== BiografiaOrígens familiars ==
Fou el fill de [[Pere I de Xipre]] i la seva segona muller [[Elionor d'Aragó, senyora de Valls|Elionor d'Aragó.]]. Va pujar al tron sent jove, després de l'assassinat del seu pare. També fou [[Comtat de Trípoli|comte titular de Trípoli]] i de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]].
 
=== FamíliaMatrimoni ===
Es va casarproposar perun podersenllaç amatrimonial Milàentre el 2 d'babril de 1376Pere i en persona a Santa Sofia, [[Nicòsia]], el juliol/agost de 1378, amb Valenza o Valentina Visconti ([[Milà]], vers 1360 o 1360/1362 –  Itàlia, vers 1393 abans de setembre de 1393), una filla de [[Bernabé Visconti]], consenyor de [[Milà]], i la seva muller Beatriu della Scala. Van tenir una filla Lusignan el 1379 o 1380 però va morir com nena a Nicòsia aviat, abans  del 3 d'octubre de 1382 i va ser enterrada a Sant Domenec, [[Nicòsia]].  L'esposa es va casar més tard, després del 1383, amb  Galeazzo, conte de les Virtuts. Abans que el casament amb Pere, va ser suggerit aquest 'enllaç amb una filla de l'emperador bizantí [[Joan V Paleòleg]]., Elperò el suggeriment va ser refusat per raons polítiques, perquèja que els llatins no van rebre bebé el possible matrimoni de Pere amb una princesa grega. La justificació que va ser donada als enviats dels PaleòlegsPaleòleg era que el rei estava ocupat amb els perills que amenaçaven  Xipre a causa de la invasió genovesa de l'illa.{{sfn|Hill|2010|p=417}}
 
Pere es va casar per poders a Milà el 2 d'abril del 1376 i en persona a l'església de Santa Sofia de [[Nicòsia]], el juliol/agost del 1378, amb Valenza o Valentina Visconti ([[Milà]], vers 1360 o 1360/1362 – Itàlia, vers 1393 abans del setembre del 1393), una filla de [[Bernabé Visconti]], cosenyor de [[Milà]], i la seva muller Beatriu della Scala. Van tenir una filla el 1379 o 1380 però va morir de nena a Nicòsia, abans del 3 d'octubre del 1382 i va ser enterrada a Sant Domenec, [[Nicòsia]]. L'esposa es va casar més tard, després del 1383, amb Galeazzo, comte de les Virtuts.{{sfn|Amadi|1891|p=437}}
Va ser succeït  no per la seva germana supervivent Margarita, sinó pel seu oncle, [[Jaume I de Xipre]], ja que la seva única filla no va sobreviure i no va tenir altres fills.▼
 
▲Va ser succeït  no per la seva germana supervivent MargaritaMargarida, sinó pel seu oncle, [[Jaume I de Xipre]], ja que la seva única filla no va sobreviure i no va tenir altres fills.
=== Regnat ===▼
▲El període del seu regnat presenta una decadència en contrast amb el període anterior del seu pare. Durant el seu regnat, va perdre les possessions xipriotes del seu pare a Àsia Menor. Encara més [[Regne de Xipre|Xipre]] va patir una invasió desastrosa dels [[República de Gènova|genovesos]] el 1373–1374 que anava dirigida a la captura de Famagusta, el majoria i més important port que va comença a declinar. Danys importants van ser causats a les altres [[Llista de ciutats de Xipre|ciutats importants de Xipre]] a causa de la guerra amb Gènova.
 
▲=== Regnat ===
Pere II va ser declarat rei de Xipre després de l'assassinat del seu pare el gener dedel 1369. Tanmateix, perquècom que no era adult (15 anys), el seu oncle Joan de Lusignan, Prínceppríncep titular d'Antioquia va governar el regne com a regent fins que Pere va tenir l'edat.{{sfn|Malloy|Preston|Seltman|1994|p=248}} El nomenament de Joan va trobarttrobar seriosa oposició de la reina Elionor, que creia que Joan vahavia estarestat implicat en l'assassinat del seu marit. Jurant revenja, Elionor va demanar ajut militar d'Europa per tal de castigar alsels assassins de Pere I. En les seves crides secretes a diversos costats, Gènova va respondre positivamentafirmativament aprofitanti va aprofitar el moment per la seva implicacióimplicar-se en el control del Regne de Xipre. També el gran mestre de Rodes i el pare de la reina Elionor, fra Pere d'Aragó van anar per tal de gestionar els conflictes.{{sfn|Valls i Taberner|Soldevila|2002|p=217}}
 
El 6 de gener del 1372, Pere II fou coronat a [[Nicòsia]] a la Catedralcatedral de Santa Sofia com a rei de Xipre, i el 610 de gener, id'octubre a la Catedral de Sant Nicolau ade [[Famagusta]] com a [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] el 10 d'octubre. Gènova va trobar la possibilitatl'ocasió d'intervenció aen Xipre, després de la seva coronació. Mentre duraven les cerimònies de la seva  coronació com a rei de Jerusalem, el 12 d'octubre, es van donar episodis seriosos de violència en què els protagonistes foren els venecians i els genovesos de Famagusta. Segons el costum, els dirigents d'aquelles dues comunitats de la colònia de Famagusta aguantaven, durant la cerimònia, dues regnes de cavall reial. Els fets van començar de cop després d'una discussió sobre qui aguantaria la regna esquerra i qui la dreta, el conflicte van continuar i es va estendre per la ciutat durant el vespre del sopar de celebració i més tard, als camins de Famagusta, on venecians i genovesos van tenir un enfrontament armat amb moltes víctimes i danys. D'aquestes lluites sagnants els comerciants genovesos en foren considerats responsables i van ser arrestats. La resta dels genovesos va denunciar després a Gènova l'arrest dels seus compatriotes i l'autoritat d'aquella república poderosa va creure que aquesta era la seva oportunitat per intervenir en el control de Xipre. Per tant van organitzar una expedició que va ser finançada per genovesos rics. El cap de la força expedicionària militar era Pere di Campofregoso, germà del ''dux'' de Gènova.{{sfn|Torelli|1859|p=173-174}}
 
Pere II i els seus consellers ade Xipre, van creure que totes les forces militars disponibles haurien de ser cridades a l'illa per fer front a l'amenaça genovesa. Per tant, Pere va cedir  [[Antalya]] (capturada pel seu pare, Pere I) a l'emir de Teke enmitjançant un tractat. Els xipriotes van retirar les seves forces el 1373. Pere no va dirigircomandar la resistència contra Gènova, sinó que ho va deixar als seus oncles, Joan i Jaume. Per contra, el jove rei, que era amb la seva mare Elionor a Famagusta, només va aconseguir perdre unaaquesta ciutat ique era un port molt important i seren agafatva com aresultar captiu. Famagusta, que estava excel·lentment fortificada, va ser capturatpresa pels genovesos amb una argúcia. Concretament, es va permetre l'entrada dels genovesos a la ciutat presumptament per negociacions, entrada que es va demostrar fatal.{{sfn|Stringa|1982|p=21}}▼
Els episodis van començar de cop després d'un conflicte de qui aguantaria la regna esquerre i qui la dreta i van continuar i es van expandir durant el vespre del sopar de celebració i més tard  als camins de Famagusta, on venecians i genovesos van tenir un conflicte armat  amb moltes víctimes i danys. D'aquestes lluites sagnants els comerciants genovesos en foren considerats responsables i van ser arrestats. La resta dels genovesos va denunciar llavors a Gènova l'arrest dels seus compatriotes i l'autoritat d'aquella república poderosa va creure que això era la seva possibilitat per intervenir a Xipre. Per tant van organitzar una expedició que va ser finançada per rics genovesos. El cap de la força expedicionària militar era Pere di Campofregoso, germà del Dux de Gènova.
 
Pere fou tingut captiu pel genovesos amb la seva mare Elionor. El genovesos també van atacar [[Limassol]] i [[Pafos|Paphos]], i també van entrar a la capital del regne, Nicòsia. Els seus dos oncles Joan i Jaume van resistir amb èxit contra els invasors al castell de Sant Hilari de la ciutat de [[Kyrenia]]. L'any següent (1374), el rei va ser forçat a signar un acord humiliathumiliant amb Gènova, queel qual declarava a  Famagusta sota sobirania genovesa, imposava el pagament d'indemnitzacions enormes als genovesos, Kyrenia també passava a sobirania genovesa i Jaume havia d'abandonar Xipre. Jaume va obeir i va abandonar Kyrenia però quan marxava a Europa va ser arrestat pelpels genovesos malgrat l'acordla depromesa que nohavien elfet destorbariende deixar-lo anar. VaNomés va retornar quan va esdevenir rei de Xipre.{{sfn|Nicolau-Konnari|Schabel|2015|p=283}}▼
▲Pere II i els seus consellers a Xipre, van creure que totes les forces militars disponibles haurien de ser cridades a l'illa per fer front a l'amenaça genovesa. Per tant, Pere va cedir  [[Antalya]] (capturada pel seu pare, Pere I) a l'emir de Teke en un tractat. Els xipriotes van retirar les seves forces el 1373. Pere no va dirigir la resistència contra Gènova, sinó que ho va deixar als seus oncles, Joan i Jaume. Per contra el jove rei, que era amb la seva mare Elionor a Famagusta, només va aconseguir perdre una ciutat i port molt important i ser agafat com a captiu. Famagusta, que estava excel·lentment fortificada va ser capturat pels genovesos amb una argúcia. Concretament, es va permetre l'entrada dels genovesos a la ciutat presumptament per negociacions, entrada que es va demostrar fatal.
 
Tota l'operació genovesa a Xipre, els va donar molts beneficis. Tanmateix, abans de marxar, van executar els qui van estar implicats en l'assassinat de Pere I com van prometre a Elionor, que després del final de la guerra contra Gènova  va organitzar l'assassinatla mort del príncep Joan, a qui creia implicat en l'assassinat del seu marit.▼
▲Pere fou tingut captiu pel genovesos amb la seva mare Elionor. El genovesos també van atacar [[Limassol]] i [[Pafos|Paphos]], i també van entrar a la capital del regne, Nicòsia. Els seus dos oncles Joan i Jaume van resistir amb èxit contra els invasors al castell de Sant Hilari de la ciutat de [[Kyrenia]]. L'any següent (1374), el rei va ser forçat a signar un acord humiliat amb Gènova que declarava a  Famagusta sota sobirania genovesa, el pagament d'indemnitzacions enormes als genovesos, Kyrenia també passava a sobirania genovesa i Jaume havia d'abandonar Xipre. Jaume va obeir i va abandonar Kyrenia però quan marxava a Europa va ser arrestat pel genovesos malgrat l'acord de que no el destorbarien. Va retornar quan va esdevenir rei de Xipre.
 
La poderosa Elionor va entrar en conflicte amb Valentina després del seu casament amb Pere II, i també va ser implicada dins molts assumptes i escàndols. Per tant Pere va decidir enviar fora de Xipre a la seva mare. Malgrat les protestes de la seva mare, Elionor va tornar a territori de la corona catalana el setembre dedel 1378.{{sfn|Setton|1914|p=367}}▼
▲Tota l'operació genovesa a Xipre, els va donar molts beneficis. Tanmateix, abans de marxar, van executar els qui van estar implicats en l'assassinat de Pere I com van prometre a Elionor, que després del final de la guerra contra Gènova  va organitzar l'assassinat del príncep Joan a qui creia implicat en l'assassinat del seu marit.
 
També Pere va tenir èxit en negociar un tractat de pau amb el sultà d'Egipte. Va construir i va millorar les fortificacions de Nicòsia. Va construir també una vil·la reial al poble de Potamia i altres tasques. Com el seu pare, creacreà les seves pròpies monedes similars. Va morir el 13 d'octubre dedel 1382 al Palau de La Cava, Nicòsia, i va ser enterrat a Sant Domenec a [[Nicòsia]].▼
▲La poderosa Elionor va entrar en conflicte amb Valentina després del seu casament amb Pere II, i també va ser implicada dins molts assumptes i escàndols. Per tant Pere va decidir enviar fora de Xipre a la seva mare. Malgrat les protestes de la seva mare, Elionor va tornar a territori de la corona catalana el setembre de 1378.
 
== Referències ==▼
També Pere va negociar i va tenir èxit un tractat de pau amb el sultà d'Egipte. Va construir i va millorar les  fortificacions de Nicòsia.
{{Commonscat}}
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
▲Va construir també una vil·la reial al poble de Potamia i altres tasques. Com el seu pare, crea les seves pròpies monedes similars. Va morir el 13 d'octubre de 1382 al Palau de La Cava, Nicòsia, i va ser enterrat a Sant Domenec a [[Nicòsia]].
* {{ref-llibre|cognom=Amadi|nom= Francesco|títol= Chroniques d'Amadi et de Strambaldi|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110089k/f3.item.zoom|editorial=Imprimerie Nationale|lloc=parís|any=1891}}
 
*René {{ref-llibre|cognom=Grousset, ''|nom=René|títol=L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient'',|llengua=francès|lloc=París| Paris,editorial= Payot, collcol. « Bibliothèque historique », |any=1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN |isbn=2-228-12530-X)}}▼
▲== Referències ==
* {{ref-llibre|cognom=Hill|nom=George|títol=A History of Cyprus, Volum 2|editorial=Cambridge University Press|any=2010}}
▲*René Grousset, ''L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient'', Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X)
* {{ref-llibre|cognom=Malloy|nom=Alex G.|cognom2=Preston|nom2=Irene Fraley|cognom3= Seltman|nom3=Arthur J.|títol=Coins of the Crusader States, 1098-1291: Including the Kingdom of Jerusalem and Its Vassal States of Syria and Palestine, the Lusignan Kingdom of Cyprus (1192-1489), and the Latin Empire of Constantinople and Its Vassal States of Greece and the Archipelago|editorial=Attic|any=1994}}
* {{ref-llibre|cognom=Nicolau-Konnari|nom=Angel|cognom2=Schabel|nom2=Chris|títol=Lemesos: A History of Limassol in Cyprus from Antiquity to the Ottoman Conquest|editorial=Cambridge Scholars Publishing|any=2015}}
* {{ref-llibre|cognom=Setton|nom=Kenneth|títol=A history of the crusades : The fourteenth and fifteenth centuries |editorial=The University of Pensylvannia Press|any=1914}}
* {{ref-llibre|cognom=Stringa|nom=Paolo|títol=Genova e la Liguria nel Mediterraneo|editorial=Cassa di risparmio di Genova e Imperia|any=1982}}
* {{ref-llibre|cognom=Torelli|nom=Luigi|títol=Dell'avvenire del commercio europeo ed in modo speciale di quello degli stati italiani|editorial=ed.Ultimo|any=1859}}
* {{ref-llibre|cognom=Valls i Taberner|nom=Ferran|cognom2=Soldevila|nom2=Ferran|títol=Història de Catalunya|editorial=L'Abadia de Montserrat|any=2002}}
{{reis de Xipre}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Reis de Xipre]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_II_de_Xipre»