Diferència entre revisions de la pàgina «Conjunt monumental d'Olèrdola»

cap resum d'edició
m (Corregit: - II a.C. es + II aC es)
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
== Ubicació ==
El conjunt monumental d'Olèrdola està situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d'altitud, als vessants occidentals del [[massís del Garraf]], dins el [[parc d'Olèrdola]], tot dominant la plana del [[Penedès]]. Dins el recinte fortificat medieval, l'espai s'estructurava en tres àrees. A la part superior es trobava la zona militar, amb el castell al cim i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases.
 
==Història del conjunt ==
[[Fitxer:Castell d'Olèrdola - 1.jpg|thumbnail|Muralla romana]]
Les excavacions arqueològiques realitzades al Conjunt Monumental d'Olèrdola han permès establir la cronologia d'ocupacions d'aquest indret des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó.<ref name="patmapa1"/> De l'antiga ciutat d'Olèrdola hom sap que fou habitada a l'època [[neolític|neolítica]] i a l'[[edat del bronze]] i, més tard, pels [[ibers]]. La seva posició estratègica constituïa un lloc fortificat en èpoques bel·licoses i poc convenient durant els períodes de pau.
 
=== Ibers ===
Tot i que a l'interior del recinte fortificat s'han recuperat materials i estructures del Bronze Antic (un vas campaniforme de complex Salomó i una cubeta amb materials ceràmics fets a mà del Bronze Antic-Bronze Mitjà, restes de fauna i sílex), és a partir del Bronze Final que es presenta un hàbitat estable i organitzat urbanísticament.<ref name="patmapa1"/>
 
La primera fortificació coneguda és d'aquesta època (s. IX-VIII aC). Aquest mur defensiu és paral·lel a la muralla romano-republicana coneguda i conserva un mur transversal intern, la part superior del qual fou aprofitat en [[Ibers|època ibèrica]]. Durant el segle IV i fins a finals del II aC es documenta una ocupació per part d'un poblat ibèric. En aquesta fase ibèrica es reutilitza la muralla del Bronze-Final i es produeix una adequació d'habitatges i d'un carrer, estructurats respecte al mur defensiu de la muralla i que es trobaria englobada en la torre posterior d'època romano-republicana.<ref name="patmapa1"/>
 
=== Època romana ===
[[Fitxer:Ruinas de olerdola-2014 (8).JPG|thumbnail|Cisterna romana]]
A finals del segle II aC els romans aixecaren una altra muralla davant de l'anterior, una talaia i probablement una gran cisterna tallada a la roca amb una capacitat de més de 350 m2. La cisterna amida 16,40 m de llargària x 6,50 m d'amplada x 3,5-4 m de profunditat. Aquesta cisterna es considera d'època ibèrica o romano-republicana i va ser reaprofitada en època medieval. Es localitzaren 2 pedreres també d'aquesta època (finals segle II - principis segle I a.C.), una dins del recinte emmurallat i l'altra davant de la muralla. Cap a mitjans del segle I a.C., Olèrdola va ser abandonada però es produí una ocupació medieval a partir del segle IX. Sembla que un camp de sitges tallades en el sediment pertanyen a un primer moment de l'ocupació medieval.<ref name="patmapa1"/>
 
=== Època medieval ===
A l’[[alta edat mitjana]], el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la documentació, Olèrdola fou "fundada" l'any 929 per [[Sunyer I de Barcelona]] (912-954), que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de [[Sant Miquel d'Olèrdola|Sant Miquel]] (dins muralla) i de [[Santa Maria dels Albats|Santa Maria]] (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el ''[[castrum]]'' d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del [[Comtat de Barcelona]]. Va patir moltes [[ràtzia|ràtzies]] musulmanes com la de l'any [[Ràtzia de 985|985]] d'[[Almansor]], que saquejà el [[pla de Barcelona]], [[Destrucció de Barcelona|la mateixa capital]] i va vèncer a la [[Batalla de Rovirans]].<ref name="patmapa2"/>
 
L’estructura urbana del vilatge alt-medieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea d’activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d’artesans, entre ells un ferrer, que s’obrien al carrer principal entorn la porta d’entrada. La ''civitas'' s'estenia fora de les muralles, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats, amb l’església de [[Santa Maria dels Albats|Santa Maria]] i la seva necròpolis de tombes antropomorfes o "olerdolanes".
 
A inicis del segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. La gran invasió [[dinastia almoràvit|almoràvit]] de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies [[carta de franquesa|franqueses]], demanant la col·laboració del [[monestir de Sant Cugat]] i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la [[castlania]] fins al segle XIII. Tot el material ceràmic recuperat són vasos de ceràmica grisa, sense que hi hagi materials vidrats, fet que suposa un abandonament del lloc vers el segle XIII. Sobre el penya-segat oest es localitzà part de la muralla medieval que envoltava la plataforma, d'uns 60 cm d'amplada.<ref name="patmapa1"/>
 
=== Època moderna ===
La fortalesa perdé tota la seva importància estratègica. Esporàdicament tingué guarnicions temporals en època de conflictes armats, com en la [[guerra civil catalana]] del s. XV o durant la [[guerra del Francès]] al s. XIX. Després vingué l'abandó total tot i que en el segle XVII encara es tenia com a lloc del senyor Rey. L'església de Sant Miquel va ser parroquial fins al 1884, moment en què el [[Bisbat de Barcelona]] la va vendre juntament amb tot el recinte i el lloc passà a ser una explotació agrícola.<ref name="patmapa2"/>
 
=== Època contemporània ===
Existeixen estructures modernes (segle XIX) corresponents al conreu en feixes, reconstruccions i un probable forn exhumat destinat a la fosa de metall.<ref name="patmapa1"/>
L’any 1963 la [[Diputació de Barcelona]] va adquirir la finca. El mes de novembre de 1971, després d’algunes reformes a l’església i la construcció d’un nou edifici en el lloc ocupat per una antiga masia-rectoria, el conjunt monumental d’Olèrdola s’obre al públic. Des de 1995 el conjunt històric d’Olèrdola és una de les seus del [[Museu d’Arqueologia de Catalunya]]. Olèrdola va ser declarada [[Bé Cultural d'Interès Nacional]] l’any 1931 i [[Bé d'Interès Cultural]] (BIC).
 
En l'any 2007 es va fer prospeccions geofísiques amb georadar i gradiometria magnètica, que han permès identificar estructures en el subsòl abans desconegudes. S'ha detectat una muralla preibera-ibera, paral·lela a la romana i separada per 6m, un possible tancament a l'Est de l'estructura i estructures de divisió interna de l'espai entre les dues muralles i nivells d'ús en les habitacions resultants. També s'ha localitzat un tancament a l'Oest, zones de combustió i divisions internes. Una altra detecció va ser l'antic camí d'accés al Pla dels Albats, paral·lel a l'exterior de la muralla romana. A l'interior del castell s'han localitzat la continuació de les parets desaparegudes dels murs laterals i han apuntat la presència de dos possibles nivells d'ús.<ref name="patmapa1"/>
 
== Arquitectura ==
Usuari anònim