Diferència entre revisions de la pàgina «Andreu Nin i Pérez»

m
Canvis menors, neteja, replaced: tingué → va tenir AWB
(Hi afegeixo la comarca i el país.)
m (Canvis menors, neteja, replaced: tingué → va tenir AWB)
 
== Inicis ==
Va néixer al [[El Vendrell|Vendrell]] el [[1892]] en una família modesta, fill d'un [[sabater]] i una [[pagesa]]. Va aprendre [[esperanto]] el [[1907]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/treballs_04_05/treb_publicats/maig1937/documents/nin.pdf|títol = Andreu Nin i Pérez| consulta = 9 de setembre de 2014|llengua = | editor = Treballs de recerca|data = 2005}}</ref> i, dos anys més tard, participava en la creació del grup esperantista [[Frateco]],<ref>{{Ref-web|url = http://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=170938|títol = Andreu Nin i l'esperanto| consulta = 9 de setembre de 2014|llengua = | editor = Històries del Penedès|data = 18 de juny de 2010}}</ref> al Vendrell, on va fer classes de la llengua internacional. En aquests anys, va publicar diversos articles en defensa de l'esperanto en la premsa local.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2010| editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|pàgines = 472|isbn = ISBN 978-84-936728-6-7}}</ref> En traslladar-se a [[Barcelona]] va formar part del grup [[Barcelona Stelo]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc|nom = |títol = Els inicis del moviment esperantista a Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = 2004| editorial = O Limaco Edizions|lloc = |pàgines = 120|isbn = ISBN 84-933380-5-2}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.eventoj.hu/steb/gxenerala_naturscienco/enciklopedio-1/encikl-a.htm|títol = Enciklopedio de Esperanto| consulta = 22 de setembre de 2014|llengua = esperanto| editor = Literatura Mondo|data = 1933-1934}}
</ref>
 
Va estudiar magisteri elemental a l'institut de [[Tarragona]] i completà els estudis superiors a l'[[Escola Normal]] de Barcelona, on va obtenir el títol de mestre el 1911. Durant tres anys, exercí de mestre a l'Escola Horaciana de Barcelona, a l'[[Ateneu Enciclopèdic Popular]] i a l'Ateneu Obrer de la Barceloneta. El [[1914]], abandonà l'ensenyament per dedicar-se al periodisme en publicacions com el ''Poble Català'' i la ''Revista Pedagògica'' de [[Institut d'Estudis Catalans|l'Institut d'Estudis Catalans]].
 
S'afilià a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR) i en fou membre actiu de les joventuts. Posteriorment (1913), s'allunyà del republicanisme federal i evolucionà a postures netament socialistes, passant a militar a la Federació del [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] a [[Catalunya]], amb interrupcions, a causa de la polèmica que les seves opinions catalanistes generaven en ''La Justicia Social'' (òrgan de la federació).
 
Des del final de 1914 fins a la darreria de 1917, treballà com a representant de comerç als Països Àrabs. També col·laborà en ''[[La Barricada]]''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté|nom=Josep Maria |cognom2=Villarroya|nom2=Joan |capítol=Lluís Companys i Jover|títol=Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents|any=2003| editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=84-412-0885-9|pàgina=p. 98}}</ref>
 
L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Fets com la vaga general de l'agost, la [[Revolució Russa]] o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobretot la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], de la qual va formar part, el van marcar profundament. Aquell any, torna a Barcelona i reingressa al [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] i alhora s'afilia a la CNT.
Nin va arribar a ser un dels personatges clau de la [[Internacional comunista|Internacional Comunista]] i la [[Internacional Sindical Roja]] i visqué des del [[1921]] a [[Moscou]], on va conèixer personatges com [[Lenin]] o [[Lev Trotski|Trotski]], i hi va col·laborar.
 
El 1926 fou secretari general de la ISR, càrrec que combinà amb la participació en la plataforma de Trotski, Oposició Comunista. Quan aquest caigué l'estiu de [[1928]], Andreu Nin fou progressivament arraconat fins que el [[1930]] hagué de marxar a causa de la repressió de [[Ióssif Stalin|Stalin]].<ref>Lluís Juste de Nin, ''El meu heroi'', [[Sàpiens]] núm. 50 </ref>
 
== El retorn a Barcelona ==
== Etapa al POUM ==
[[Fitxer:Placa Andreu Nin.JPG|thumb|dreta|Placa honorífica en una biblioteca pública de [[La Rambla]] de Barcelona]]
Al llarg de l'any 1935, participà en les converses per bastir un partit socialista unificat al Principat, que culminaren a la fi d'any amb la fundació del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista]] (POUM), d'inspiració comunista no estalinista, fruit de la fusió entre [[Esquerra Comunista]] i el [[Bloc Obrer i Camperol]] (BOC), que tinguéva tenir lloc el [[29 de setembre]] de 1935, i del qual, al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil espanyola]], esdevingué secretari polític.
 
Convertit en secretari general, també fou responsable de la [[Federació Obrera d'Unitat Sindical]] i de la revista ''La Nueva Era''.
 
L'esclat de la [[Guerra Civil]] el 1936 provocà la formació d'un govern d'unitat al Principat. Nin fou membre del Consell d'Economia i conseller de Justícia i Dret (9-12-1936). Des d'aquest càrrec, impulsà la creació dels Tribunals Populars de Justícia.
Políticament, el POUM es trobava enfrontat al partit comunista oficial ([[PCE]]-[[PSUC]]) i, de retruc, als òrgans governamentals (en mans de socialistes i republicans). Així, cercà un acostament a la CNT-FAI, que tampoc es va poder plasmar arran de l'actitud dels anarquistes.
 
Després dels [[fets de maig del 1937]], en què s'enfrontaren violentament membres de la [[CNT-FAI]] i el POUM per una banda i dels partits del govern de la Generalitat ([[Unió General de Treballadors|UGT]], [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] i [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) per l'altra, s'inicià una persecució del POUM que portà a il·legalització del partit i a la detenció de gran nombre del seus membres. Dins d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia [[16 de juny]] de [[1937]] davant de la seu del partit a la Rambla de Barcelona.<ref>Wilebaldo Solano [http://www.fundanin.org/pelloerdoziain6.htm Acte d'Homenatge a Andreu Nin]</ref> La seva detenció, això no obstant, no fou pública fins al 22 de juny.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1937/06/23/pagina-1/33123773/pdf.html La Vanguardia] 23 de juny de 1937 pàg. 1</ref> Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a [[València]] i fou conduït a la presó d'[[Alcalà d'Henares]]. Allí, sense registrar-ne l'entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del cònsol general de la [[Unió Soviètica]] a Barcelona i enllaç de l'[[NKVD]] amb el Ministeri de l'Interior, el general [[Aleksandr Orlov]],<ref name="Viñas">Ángel Viñas [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/agente/estalinista/cerebro/asesinato/Nin/elpepusocdmg/20070422elpdmgrep_9/Tes ''Un agente estalinista, cerebro del asesinato de Nin''] ([[El País]], 22-04-07) {{es}}</ref> en l'[[operació Nikolai]]. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.<ref>{{ref-web |url= http://elpais.com/diario/2008/03/07/catalunya/1204855654_850215.html |títol= Investigan si los restos de de Andreu Nin están en una fosa de Alcalá | consulta=28 abril 2015 |obra= | editor= [[El País]] |data= 7 de març del 2008 |llengua= castellà}}</ref>
 
== Obres ==
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions
|títol= [[Secretari General de la CNT]]<br/>[[Fitxer:Bandera CNT-FAI.svg|35px|CNT-FAI]]
|abans= [[Evelio Boal]]
|després= [[Joaquim Maurín]]
|anys= [[1921]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Guerra civil espanyola}}
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Nin Perez, Andreu}}
[[Categoria:Escriptors penedesencs del Baix Penedès contemporanis en català]]
315.372

modificacions