Cèfal (mitologia): diferència entre les revisions

En la [[mitologia grega]] hi ha dos personatges anomenats '''Cèfal''' (en [[grec antic]] Κέφαλος). Es confonen sovint, ja que tots dos són mencionats com a amants de la deessa [[Eos]].

El primer Cèfal era un atenenc, fill d'[[Hermes]] i [[Herse]], filla de Cècrope[[Cècrops]], o de [[Creüsa (filla d'Erecteu)|Creüsa]], filla d'[[Erecteu]]. Quan Hermes s'enamorà d'Herse, la seva gelosa germana Aglaulo[[Aglauros]] s'interposà entre els dos. Hermes, enfadat, la transformà en pedra. Eos va segrestar-lo i el portà a Síria, on foren amants. Diferents autors els atribueixen per separat tres fills: Titono, [[Fòsfor (fill d'Astreu)|Hèsper]] o Fòsfor i Faetont (no confondre Faetont amb el [[Faetont|fill]] del déu [[Hèlios]]).

L'altre Cèfal era un [[Eòlia (regió grega)|eoli]], fill de [[Deioneu]], rei de la [[Fòcida]], i Diomede., Cèfalfilla es casà ambde [[ProcrisXutos]],. unaPertany fillaa dl'Erecteu,estirp ide es[[Deucalió van(fill jurarde fidelitat eternaPrometeu)|Deucalió]].

Cèfal es casà amb [[Procris]], una filla d'[[Erecteu]], i es van jurar fidelitat eterna. [[Eos]], la deessa de l'alba, estava condemnada a enamorar-se consecutivament de mortals, per decisió d'[[Afrodita]], que no li perdonava haberhaver-li trobat al jaç amb el seu amant [[Ares]]. Després del primer amant mortal, [[Orió (mitologia)|Orió]], s'enamorà de Cèfal. El segrestà i intentà fer-lo amant seu, però Cèfal la rebutjà recordant els vots de fidelitat de la seva dona. Aleshores Eos va tractar de convèncer-lo que Procris faltaria a la seva promesa a canvi de riqueses, Cèfal no ho va creure. Per deixar que es convencés per si mateix, Eos donà a Cèfal la forma d'un tal Pteleó, i sota aquesta aparença deixà que se n'anés perquè provés la castedat de la seva dona.

Fingint ésser un altre, Cèfal intentà subornar la seva amada amb unaregals coronacada d'orvegada més valuosos, però la seva dona els rebutjava, fins que finalment va cedir a la temptació. En veure que Procris hi accedí, faltantfaltava a la seva promesa, entristí en els braços d'Eos, amb qui va tenir un fill: Faetont, al que posteriorment [[Afrodita el]] segrestà perquè cuidés dels seus temples.

Mentrestant, Procris, fugint de la solitud d'[[Atenes]], va viatjar fins a [[Creta]], on el rei [[Minos]] la subornà perquè fos la seva amant regalant-li [[Laelaps]], un gos infal·lible en la caça, i una javelina que mai no errava en el blanc, tots dos regals d'[[Àrtemis]]. Però tement la ira de la dona de Minos, una[[Pasífae]], bruixaque famosatenia fama de bruixa, es disfressà de noi i tornà a la seva terra natal, on va dedicar-se a la caça.

El destí va voler que precisament en una caceriacacera es tornés a trobar amb Cèfal, que no va reconèixer-la. Ell envejava el gos i la llança de Procris, i va proposar-li que els hi vendésvengués. Però la jove, que ja s'havia adonat que Cèfal era el seu gran amor, li contestà que només els hi donaria si la feia amant seu. Cèfal hi accedí, i en la seva primera cita Procris li revelà, plorant i penedida, la seva vertadera identitat. Així doncs, la parella es va reconciliar, i van tenir un fill anomenat [[Arcisi]], que succeiria el seu pare com governant del regne. Arcisi fou l'avi d'[[Odisseu]], fill de [[Laertes]]. Sobre aquest tema també s'explica que Cèfal va consultar l'[[oracle de Delfos]] per saber com podria tenir fills, i aquest li digué que s'unís amb el primer ésser femella que trobés. Va trobar una óssa, i obeint l'ordre, s'uní amb ella. De sobte, l'animal es transformà en una bella jove que li donà un fill, Acrisi.

Cèfal estava un dia assegut sota un arbre, esgotat després d'haver caçat, i cantava un himne al vent. Un passejant casual el sentí i pensà que cortejava una amant. Procris va saber-ho i l'endemà va cercar-lo. Com que cantava el mateix himne, pensà que el cantava a la seva antiga amant, Eos, i no va poder deixar de bellugar-se rere l'amagatall. Cèfal, sentint l'agitació dels arbustos i creient que el soroll era d'un animal, llançà la infal·lible javelina cap al soroll i matà Procris. Mentre moria als seus braços, li digué que «pels nostres vots nupcials, si et plau no et casis mai amb Eos». Cèfal restà afligit per la mort de Procris, i acceptà el desterrament a [[Tebes (Grècia)|Tebes]] que va imposar-li l'[[Areòpag]].

Allà va ajudar [[Amfitrió]] de Micenes en una guerra contra els [[tafis]] i els telebeus i fou recompensat amb l'illa de [[Samos]], que des d'aleshores fou coneguda com a [[Cefalònia]]. També va cedir al suposat pare d'[[Hèracles]] el gos infal·lible, perquè poguessin matar la guineu teumèsia, que aterria la zona. Aquesta bèstia no podia ser atrapada per designi dels déus, i quan Amfitrió li llançà Laelaps es plantejà un dilema a l'Olimp. Finalment Zeus va resoldre la situació convertint tots dos animals en roques. A Cefalònia, Cèfal es va casar amb [[Lisipe]], amb la que va tenir quatre fills, [[epònims]] de les quatre tribus de l'illa. Tanmateix, mai no es perdonà per la mort de Procris i creient que el seu esperit el perseguia, acabà suïcidant-se saltant a la mar des del cap Leuques, cridant el nom de la seva estimada mentre queia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=94|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>

* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció1997, p. 46. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997). ISBN 84-297-4146-1, plana 46.