Polibi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: està considerada > és considerada |
|||
Línia 42:
A banda de la narrativa dels esdeveniments històrics Polibi va incloure tres llibres de crítica. El llibre XXXIV, el va dedicar per complet a temes geogràfics i va fer algunes observacions dures sobre errors comesos per [[Eratòstenes]], al qual va acusar de transmetre idees preconcebudes populars (''laodogmatika''). El llibre XII era una disquisició sobre l'escriptura de la història, citant extensos passatges d'historiadors, les obres dels quals no s'han conservat, com [[Cal·lístenes d'Olint]] i [[Teopomp de Quios]]. Més influent va ser el llibre VI, que descriu l'organització militar i política de Roma; es va presentar Roma com un estat en el qual els elements monàrquics, aristocràtics i populars estaven en un equilibri estable. Això va permetre a Roma poder escapar del cicle de revolucions eternes (''anaciclosis'').
[[Fitxer:Gipsmodelle Wiener Historismus Hofburg-Keller 2012 33 Alois Düll, Stele des Polybios.jpg|thumb|200px| Polibi en un model en escaiola per a l'estàtua del parlament de Viena, obra de l'escultor [[Alois Düll]], 1899]]
Polibi era molt exigent amb la tasca d'un historiador; deia que només s'havien de narrar fets demostrables (''[[apodíctic|apodeiktike]]''). Però encara que era un gran defensor de l'objectivitat, no va poder evitar deixar-se emportar pel seu punt de vista en alguna ocasió. Tenia la ferma creença que un líder polític actuava sempre amb dignitat i això el va portar a rebutjar la descripció que Teopomp havia fet sobre [[Filip II de Macedònia]], que, en la seva vida privada s'emborratxava i es deixava emportar pels plaers sensuals sense mesura.{{sfn|Eckstein|1984|p=3-4}} Altres moments en què Polibi es mostra propens a un cert to hagiogràfic és quan escriu sobre els seus amics, com Escipió, i es nota un to
Una de les observacions polítiques de Polibi que ha transcendit és la que expressa en la seva frase: «El senat depèn del respecte de la multitud i no pot descuidar els sentiments de la gent».<ref>Polibi, "''Històries''" [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0234%3Aid%3Db6c16 VI, 16]</ref>
| |||